També plorem per França

Bon dia i bon dilluns internautes. Ja al segle XVIII, l'escriptor alemany Jean Paul afirmava que 'Els tímids tenen por abans del perill; els covards, durant el mateix i els valents, després.' I malauradament aquests tres conceptes els vivíem de prop aquest cap de setmana a París amb la matança indiscriminada de ciutadans innocents. L'Estat Islàmic tornava a castigar durament la capital francesa amb allò que millor saben fer, treure vides i causar dolor en nom d'un règim totalitari que té com únic objectiu destruir tot allò que tingui a veure amb occident.

Els resultat dels atemptats ha estat dramàtic, amb un colpidor balanç provisional de més de 130 morts, 300 ferits, 99 dels quals en estat molt greu. Els terroristes, compliren la seva missió i de quina manera, recordant a Europa que malgrat totes les mesures de seguretat ells actuen on calgui, deixant un rastre de sang i cadàvers per allà on passen, sota la falsa promesa de reunir-se amb Al·là al paradís després de sacrificar-se.

A l'igual que altres barbàries, novament es demostra que la propietat commutativa no sempre s'acompleix malgrat que les matemàtiques durant molt temps fossin considerades una ciència exacta. L'ordre dels factor sí altera el producte i bé que ho saben els criminals, perquè si ja des d'un principi es matessin en la intimitat, el resultat seria força diferent, especialment per les seves víctimes. 

Dissortadament, el fanatisme religiós no té fronteres, i prou que ho saben les famílies de les víctimes arreu del món, però quan les distàncies són més curtes sembla que els morts siguin propis i és en aquesta sensació en la que es recreen el criminals a l'hora de generar por, pànic i terror. Aquests darrers temps, els experts constaten la seva preocupació per l'autoria dels fets, ja que l'autoria dels fets no sempre correspon a un enèmic exterior sinó a francesos de 3a. i 4a. generació. Un fet que demostra que alguna cosa, per no dir moltes, no s'ha fet bé.

Igual de malament que algunes declaracions del responsable espanyol d'Interior, el qual tornava a posar-nos la por al cos al senyalar Catalunya com un objectiu prioritari per aquests malvats. Si bé els raonament poden ser més o menys certa, aleshores no s'entén perquè el ministeri de Jorge Fernández Díaz continua vetant informació antiterrorista als Mossos d'Esquadra, escudant-se en que "la policia catalana té tot el que necessita saber".

Com era d'esperar, la catalanofòbia ha tornat a manifestar-se aprofitant la desgràcia i les xarxes socials n'han estat testimoni directes. Centenars de piulades i comentaris al Facebook han deixat palès com de miserables poden arribar a ser determinats energúmens lamentant que les víctimes no fossin catalanes. Un fet que lluny de fer cap gràcia, els situa gairebé en el mateix nivell que els assassins perquè només pretenen generar odi vers un poble pacífic.

I un dels que se'ns dubte podria haver inspirats aquests imbècils fou el periodista del cor, Jesús Mariñas, que si ja habitualment és un indocumentat, dissabte va cobrir-se de glòria a Tele5 posant al mateix sac els terroristes de París amb els independentistes catalans. Diuen que totes les comparacions són odioses, però sens dubte algunes molt més que altres.

Ves per on, la maldat d'aquest il·luminat no ha estat l'única als mitjans espanyols, i si no que li preguntin a Veerender Jubbal, un noi que s'ha vist sorprès al veure el seu nom i cara a Antena 3 i La Razón acusant-lo de ser un dels terroristes. Aquest nou periodisme groc es basà únicament en una fotografia manipulada amb Photoshop en la qual algú transformà iPad que sostenia el jove en un alcorà. Visca la informació independent i contrastada!

Com és costum, el reguitzell d'insults i calúmnies contra els catalans s'ha convertit en quelcom tant quotidià als altres límits que tornen a deixar en evidència els mal anomenats "progres". En fi, que com deia Miguel de Unamuno: "La teva desconfiança em preocupa i el teu silenci m'ofèn."

Reaccions: