Primer revés

Bon dia i bon divendres internautes. 'Aparentar té més lletres que ser.' Així de pragmàtic es mostrava el poeta Karl Kraus parlant de la doble cara d'algunes persones. Una visió que evidentment també podem fer extensible a institucions com el Tribunal Constitucional, un òrgan suposadament neutral que ha de vetllar perquè els principis democràtics es respectin i se supeditin a l'executiu de torn. Ahir però, amb una rapidesa fora del comú, els magistrats del l'alt tribunal van acordar de forma unànime nedar i guardar la roba rebutjant els recursos presentats pels tres genets de l'apocalipsi (PPC, C's, PSC).

La decisió més que esperada, demostra que encara els queda un cert sentit del ridícul, ja que negar el dret a debatre la qüestió hauria contradit precedents anteriors. És evident que la institució fa temps que ha perdut tota credibilitat, però almenys dijous van inclinar-se per dissimular un xic, sabent que aquesta unanimitat es repetirà en sentit contrari un cop el govern espanyol recorri la proposició independentista que s'aprovarà el proper dilluns.

I si ja era previsible aquest revés, per què tant interès en fer un selfie davant el TC? Simplement perquè les eleccions generals són d'aquí a quatre dies i cap dels protagonistes volien deixar de participar en aquesta marató anticatalana que tants rèdits dóna a les urnes. Si més no, això és el que torna a reflectir l'enquesta del CIS en la que el bipartidisme torna a guanyar força en detriment de Podemos i Ciutadans.

El sondeig del govern confirma que l'actual partit governamental tornaria a vèncer (29,1%), tot i perdre la majoria absoluta. Mentre el PSOE se situaria només a 4 punts (25,3%), Ciudadanos hauria arribat al seu sostre i es quedaria en el 14,7%. El gran perjudicat seria la formació de Pablo Iglesias, la qual hauria perdut "pistonada" respecte a fa uns mesos i es veuria relegada a quarta força amb el 10,8% dels sufragis. Els partits independentistes catalans superarien el 5% (CDC amb el 2,9% i ERC el 2,2%), quelcom envejable per Unió Democràtica que tornaria a repetir la mateixa derrota del 27-S, quedant-se fora del Congrés i el Senat. Caldrà veure si això acaba confirmant-se per tal que Duran deixi el Palace per la Pensión Manoli.

El que està clar és que Catalunya serà el centre del debat electoral donat que la majoria de forces competiran no tant per fer propostes i millores progressistes, sinó per defensar aferrissadament la "unidad de España". Així que, les aliances postelectorals del guanyador poc o gens canviaran l'actitud vers Catalunya, tot i l'esperança il·lusa d'algunes formacions catalanes.

No és doncs d'estranyar que l'oferiment de mediador que el govern federal de Suïssa feia caigui en sac foradat, perquè ni el primer ni el segon partit en intenció de vot tenen intenció de negociar res que alteri les seves fronteres. De fet, un dels pocs consensos entre PP i PSOE consisteix a mantenir-se ferms i optar per les mateixes solucions que el 1934 en que empresonaren al complet el govern de Companys després que aquest declarés l'Estat Català.

En fi internautes, que als altres límits són més partidaris de la involució que de la innovació i no s'adonen que "el progrés no és un accident, sinó una necessitat." (Herbert Spencer)

Reaccions: