Bon dia i bon divendres internautes. 'És genial tenir diners i les coses que pot comprar ells, però també és fantàstic tenir les coses que els diners no poden comprar.' Això és el que publicava fa uns anys el periodista nord-americà, George Horace Lorimer, tot parlant de la societat de consum. Un tema que com tant altres passa per no perdre el cap i menys quan fa anys que les butxaques se'n ressenten.
D'aquesta manera, no és pas estrany que invents tan poc nostrats com el "Black Friday" triomfin emmirallant a més d'un amb gangues i bicoques que sovint entren més pels ulls que pel cap. En aquest sentit i si som honestos estarem d'acord que Catalunya fa temps que està de rebaixes. La devaluació de l'autogovern és un fet i cada dia ens llevem amb una nova retallada de competències i/o sentències d'anticonstitucionalitat que converteixen lleis en paper mullat.
Ja de per si, és més que constatada la inoperància de l'Estat per solucionar el que Mariano Rajoy i Carmen Chacón anomenen "el lío catalán". El problema simplement radica en l'estretor de mires i en la repressió als "rebels" per fer-nos tornar al que ells anomenen "sentit comú i solidari". Una solidaritat mal entesa, que força i de quina manera l'encaix a Espanya amb un calçador rescentralitzador.
Es clar que la gallina dels ous d'or, malgrat estigui més prima i pongui menys, no es pot pas deixar anar així com així. Per tant, no ens ha d'estranyar pas que l'unionisme faci mans i mànigues per evitar qualsevol mesurar que permeti emancipar una au que vol canviar de corral perquè amb prou feines li donen pinso per sobreviure.
En aquest sentit, el món de les rebaixes s'ha començat a instal·lar en els votants independentistes, perquè passats 2 mesos de les eleccions catalanes encara no hi ha govern. Diuen que l'esperança és el darrer que s'ha de perdre en aquesta vida i és per això que la majoria d'ulls estaran centrats aquest diumenge a la capital del Bages. El desori palpable d'aquests dies a les files de Junts x Sí, podria acabar el cap de setmana si finalment els sentit comú dels militants de la CUP s'adonen que sense independència no hi ha revolució possible.
Les llargues i maratonianes converses entre ambdues formacions no poden acabar en un no res, i més tenint en compte la "ciclogènesi Montoril" arribada des de la capital del reino. Ben segur que l'acord en algun moment ha d'arribar. Tot i així, calen gestos bilaterals que fructifiquin en acords, perquè allò que volem vestir és un nou Estat amb cara i ulls, i no pas una nova autonomia a base de saldos sense dret a devolució.
Sigui com sigui, malgrat el que diguin i desitgin alguns, les expectatives són força altes, tant com perquè a Madrid tornin a veure les orelles del llop. En fi internautes, si la cosa surt bé, a ells sempre els quedarà la saviesa de Freud: "Hi ha dues maneres de ser feliç en aquesta vida, una és fer-se l'idiota i l'altra ser-ho."
