Monstruositats

Bon dia i bon dimarts internautes. En certa ocasió Oscar Wilde escrigué que 'L'únic capaç de consolar un home per les estupideses que fa, és l'orgull que li dóna fer-les.' Una consideració la de l'escriptor irlandès que ben segur haurien de tenir personatges com Xavier García Albiol, que malgrat haver passat Halloween segueix posseït per un rottweiler que es manifesta al parlar de Carme Forcadell i els independentistes. Un mal lleig aquest, perquè ni els millors exorcistes són capaços d'extreure "dimonis escuats" que han canviat el vermell pel blau i el taronja.

Fonts consultades amb solvència contrastada en aquesta matèria, confirmen allò que ja sospitàvem : "les cures d'humilitat són l'únic remei per vèncer aquesta ancestral fenomenologia. Els darrers dies, però, la casuística ha confirmat que els resultats incontestables del 27-S han alterat el difícil equilibri fins ara regnant de cortesia i bones maneres. Això mateix ho veiérem la jornada passada quan el líder del PP, referint-se a la nova convocatòria de la junta de portaveus, digué que la presidenta Forcadell no ha d'actuar com feia a l'ANC. 

Evidentment no ho digué així, sinó que ho feu en el seva "rica i envejable" oratòria, tot etzibant que si finalment es fa la reunió ells no hi pensen anar perquè Pa xula ella, xulos nosaltres." Digueu-li castís o mal educat, però en definitiva no és res més que Albiol en estat pur.

Sigui com sigui, malgrat els esforços per buscar el titular fàcil està clar que els PoPulars catalans han quedat molt tocats per la desfeta electoral i hom té la sensació que van a remolc de Ciutadans, amb una Inés Arrimadas que malgrat els falsos intents d'emancipació segueix tutelada de ben a prop pel líder suprem. I és que en aquest afany per ser més espanyol que ningú, Albert Rivera ha aconseguit sumar al PPC presentant un recurs al TC que impedeixi el debat i votació de la proposta de resolució de JxSí i la CUP.

Una estranya manera la que té el partit taronja al voler fer "foc nou" a la política espanyola, quan en realitat hauríem de parlar de la tradicional "política de l'estruç", caracteritzada per amagar el cap sota terra evitant afrontar els problemes de cara. De fet no són els únics, si ens fixem en el que diu o no diu el secretari general del PSOE, el qual ens obsequiava ahir amb unes declaracions que demostren el seu grau de "maduresa democràtica": "Un referèndum és un fracàs polític". Quelcom que ens hauria de fer pensar en allò que ja hem escrit en alguna ocasió, pensar que el poble espanyol no està capacitat per decidir sobre determinades qüestions que únicament pertoquen als polítics.

Un raonament que no és únicament patrimoni dels socialistes sinó que és àmpliament compartit pels seus rivals. En realitat hom té la sensació que en relació a Catalunya el PP li està fent la feina bruta als socialistes, que no gosen anar més enllà excepte "honroses" excepcions com Carmen Chacón, que això del políticament correcte li rellisca i de quina manera. Si fer la mili marca per tota la vida, m'imagino que haver estat ministra de Defensa marcà la seva però també la de tots nosaltres que a dia d'avui seguin aguantant les seves bel·ligeràncies i exabruptes més ferotges.

Insults i provocacions són també les que ahir ens brindava a Antena 3 José Manuel García-Margallo, fent-se seu el mantra de les tertúlies madrilenyes a l'afirmar que "a Catalunya hi ha un cop d'Estat institucional". Però el ministre d'Exteriors, que aquests dies està promocionant el seu darrer llibre
'Tots els cels condueixen a Espanya', va guanyar número per ser candidat a Premi Nobel de la Pau, assegurant que davant la revolta que viu Catalunya només hi ha una solució: sufocar-la.

En fi internautes, que tal per molt que hi puguem fer i tal com deia Albert Camús: 'L'estupidesa insisteix sempre.'

Reaccions: