Pressionar o seduir?

Bon dia i bon divendres internautes. Deia Franz Kafka que 'Una de les formes de seducció del mal més efectives és la incitació a la lluita.' I no anava pas errat l'escriptor txec, perquè si l'independentisme creix és fonamentalment gràcies l'especial "seducció" amb la que diàriament ens obsequien els dirigents espanyols. A diferència dels anglesos que fins a l'últim dia van mirar de convèncer els veïns escocesos amb afectes i noves competències, Espanya ha optat sempre per la intimidació, la pressió i la coacció. Una manera força estranya de demostrar el seu amor per algú al que diu "estimar".

Al marge de gestos forçats i accelerats com el de dir alguna frase en català, la vertitat és que lluny de reconciliar-se estan fent mèrits per ser acusats de violència domèstica. Les darreres accions de l'executiu espanyol així ho demosten, tal com recull la premsa internacional avui mateix, que se'n fa creus que un president democràtic estigui imputat per promoure aquesta forma de govern inventada pels grecs al S. V a.C.
No és d'estranyar les males cares que aquests dies fan els dirigents populars, perquè s'adonen que els catalans són un poble que lluny d'arronsar-se davant les adversitats, s'hi enfronten pacíficament. L'estratègia en forma d'arrogància que sempre els ha caracteritzat comença a ser qüestionada per ells mateixos perquè veuen que Catalunya se'ls escapa de les mans.

L'error majúscul de judicialitzar un problema polític té les seves conseqüències, i no són altres que l'efecte boomerang. Ja se sap que quan es juga amb foc tard o d'hora s'acaba cremant, i en el seu cas les cremades ja són de tercer grau. I això que sembla ser indiferent a Madrid no ho es pas a casa nostra, especialment si tenim en compte les mostres de suport i solidaritat rebudes pel president en funcions de la Generalitat.

El dia arribà i Artur Mas declarà al TSJC amb una escenografia digne de pel·lícula, en que les emocions i els sentiments dels congregats estaven a flor de pell. Un bany de masses de polítics, intel·lectuals i ciutadans el rebé amb aplaudiments i crits d'Independència, fent cas omís a les crítiques i comunicats judicials d'aquesta setmana.

"Mai l'èxit de la democràcia hauria d'acabar als tribunals de justícia" deia Artur Mas, però com deia el radiofonista García: "España lamentablemente sigue siendo diferente". I de quina manera, perquè enlloc de cercar solucions reals i pràctiques els nostres veïns prefereixen escudar-se en lleis caduques que no pensen revocar ni actualitzar. 

Artur Mas es mostrà contundent a l'hora d'assumir l'autoria del 9-N, però a més deixà clar que aquest era un judici polític a causa d'una "rabieta" de Moncloa, que va veure's superada pel que ells anomenaren "botifarrada". I en certa manera tingueren raó perquè els resultats contundents d'aquesta megaenquesta, tingueren uns resultats que suposaren una gran botifarra dels catalans cap a Espanya.

És difícil pensar que un cop iniciat el procés penal la maquinària estatal s'aturarà i menys quan estem a dos mesos de les eleccions generals. Aquest càstig exemplificador imposat des de les clavegueres del poder pot tenir efectes imprevisibles si acaben inhabilitant Artur Mas, perquè segurament els 18 mesos promesos per Junts x Sí, podrien escurçar-se significativament gràcies a les ments brillants de la capital del reino, que continuen obcecats pensant que "mort el gos, morta la ràbia.".

Massa ben acostumats han estat durant 300 anys al no ser qüestionats i no s'adonen que per molta legislació espanyola que ens tirin a la cara, nosaltres serem fidels a les nostres pròpies lleis. I això internautes els cou. Tant, que ahir les formacions unionistes i Manos Límpias, desbordades davant l'onada de suport als imputats, acabaren fent aquelles comparacions absurdes que tan els agrada titllant Mas de cabdill i a la CUP de "grup criminal".

Llàstima que aquesta miopia els impedeixi fer Alta Política o si més no fer ús dels consells de Voltaire que en certa ocasió escrigué que "Per aconseguir la més petita fortuna, val més dir quatre paraules a l'amistançada (querida) d'un rei que escriure cent volums."

Reaccions: