Els carrers són ben vius

Bon dia i bon dimecres internautes. Paulo Coelho va escriure en una ocasió que 'La valentia no és l'absència de pànic, sinó la fortalesa de seguir cap endavant tot i la por.' La frase de l'autor basiler reflecteix que lluny d'acoquinar-se, la gent ha tornat a fer seus els carrers de Catalunya per demostrar la solidaritat amb els imputats del 9-N. Les inclemències meteorològiques en forma de pluja no impideren que milers de persones es concentressin ahir el vespre en els pobles, viles i ciutats del país.

El dia fou especialment dens en quan a notícies. El matí la consellera d'Ensenyament era la primera a personar-se al Palau de Justícia per respondre de les acusacions de desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics. Irene Rigau arribà al Passeig de Lluís Companys escortada per bona part del govern i companys, així com centenars de persones que envoltaven la seu judicial des de primera hora.

Rigau insistí, tal com feu també més tard l'exvicepresidenta Ortega, que en cap moment van desobeïr el Tribunal Constitucional, sinó que optaren per facilitar el procés de participació emparant-se en la democràcia i en el mandat que els havia donat el Parlament. Com era d'esperar només respongueren a les preguntes del jutge i posaren de manifest l'estranyesa pel canvi de criteri de la fiscalia que inicialment havia desestimat la seva imputació. I què va passar? Doncs simplement que allò que inicialment era una "botifarrada" per Madrid, agafà tal volada que es convertí en una "ofensa" democràtica que deixà fora de joc l'aparell de l'Estat al veure's superat per la força d'un poble.

Descol·locat i força ha quedat el PSC, on Miquel Iceta ha tornat a fer el paper de la trista figura al no solidaritzar-se amb Mas, Ortega i Rigau. El líder socialista s'emparà en el fet que això és una causa judicial i ells no pretenen qüestionar-ne l'autoritat. Una nova excusa que se suma a la renúncia al dret a decidir i demostra la pèrdua de compromís amb el país, això sí a ritme de Queen.

Si el matí ja fou "mogudet", la tarda i el vespre no trencaren aquesta tònica, perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va emetre una duríssima nota de premsa en la que es mostrava indignat davant les nombroses concentracions que hi hagués a la seva seu. En el comunicat titlla d'inadmissible la participació de representants públics que qüestionen la independència dels jutges, encara que si fossin sincers admetrien que el que realment els molesta és la multitud de ciutadans anònims que per voluntat pròpia es mostraren indignats amb una justícia que poc ens representa.

A l'hora de la veritat, només cal recordar que aquesta independència que tan reclamen és força dubtosa si mirem l'organigrama, en el qual el fiscal de Catalunya depèn del fiscal general de l'Estat, el qual ho fa jeràrquicament del Ministre de Justícia. Evidentment, això que és ben obvi no s'explica massa a la premsa espanyola i en canvi sí declaracions com de Rafael Hernando.

El portaveu popular al Congrés va criticar durament les concentracions d'ahir i les comparà amb altres tan lamentables com les que es produiren quan l'exministre Barrionuevo fou engarjolat a causa del GAL. Evidentment, en cap moment va citar el cas de l'actual líder del PP català que fou acompanyat per tota la cúpula d'aquesta formació quan hagué de comparèixer al jutjat acusat de xenofòbia.

En resum internautes, que el país és ben viu, batega amb força i no es deixa intimidar per unes lleis espanyoles que aviat seran simplement estrangeres.

Reaccions: