Duran no escarmenta

Bon dia i bon dijous internautes. 'Fins on hem perdut la creença, hem perdut la raó.' La cita de l'escriptor anglès Gilbert Keith "Chesterton" bé la podrien signar tots aquells que coneixen de prop Josep Antoni Duran i Lleida, el qual lluny de comprar un llibre d'autoajuda o apuntar-se a cursets de superació personal prefereix seguir en la seva línia. Aquesta no és altra que combatre tot allò que tingui a veure amb l'independentisme perquè segurament mai ha cregut en Catalunya.

Els pèssims resultats de la formació democristiana que diuemnge passat la convertiren en partit extraparlamentari no han fet canviar el tarannà del seu líder, ni molt menys rebaixar el seu ego. Duran no s'adona que el temps en que creia remenar les cireres per los madriles ja ha passat i més ara que s'han quedat amb un pam de nas. Es clar que com diuen alguns militars "el millor honor és morir matant" i el de la Franja sembla haver optat per aquest camí.

Ahir mateix, sense haver paït ni digerit que el seu exsoci hagués guanyat les eleccions sota el paraigua de JxSí, va publicar un article al seu bloc en el qual ja augura que molt aviat tornarà a haver-hi eleccions a Catalunya. Una predicció o desig curiosament compartit per la nova cara de l'unionisme, la Ciutadana Arrimadas, que probablement també té la mateixa foto d'Artur Mas a la diana penjada rere la porta.

No sé si és malperdre o inconsciencia, però és evident que el Comitè de Govern s'hauria d'adonar que Duran té el "gran mèrit" d'haver-se carregat el partit, i òbviament és més el problema que la solució si realment no volen acabar de fer el "paperot" als comicis de desembre. Per tant, no és d'estranyar que les desercions a la tropa s'hagin fet més presents després del 27-S vist que l'autocrítica ha brillat per la seva absència.

L'estrany amor que el president del Comitè de Govern d'UDC té vers Catalunya el tornava a posar de manifest el conseller Francesc Homs. Homs que de tots és sabut que no li té especial simpatia, va explicar un drapet brut fins ara desconegut. Així, explicava als micròfons de Catalunya Ràdio que quan les forces catalanes ja havien consensuat l'estatut del 2006, José Montilla, i el líder d'Unió els que van intentar trencar l'acord parlamentari de l'Estatut perquè segons ells els restarien vots a les urnes.

D'altra banda, la consellera de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Borràs, feia públic que tot i que els partits independentistes van obtenir el 63,7% dels vots a l'estranger, Junts pel Sí no ha acabat guanyant l'anhelat diputat 63. No obstant, les irregularitats i els nombrosos obstacles posats per la diplomàcia espanyola perquè els residents a l'exterior poguessin votar ha fet que el govern català estigui preparant una denúncia a nivell internacional.

A casa nostra, el president de la Generalitat passava pel matí de Catalunya Ràdio i es declarava optimista de cara a assolir un acord amb la CUP, deixant molt clar que la seva investidura no ha de serà un escull que aturi el full de ruta. A més, Más  va mostrar-se tranquil tot i la seva imputació, perquè malgrat declarar-se rebel democràtic no va incomplir la llei.

Qui també va solidaritzar-se amb la situació del president fou el secrot sobiranista d'Iniciativa i Esquerra Unida i Alternativa, els quals van convocar la premsa per presentar un Acord d'Esquerres per la República Catalana. Aquest document insta Catalunya Sí que es Pot a recuperar el perfil catalanista. Curiosa demanda perquè vol dir que si l'ha de recuperar és que fins ara no el tenia i probablement per aquest motiu els resultats no els foren precisament favorables. A més, l'acord també aposta perquè la formació de Lluís Franco Rabell s'apropi a Junts pel Sí i la CUP, per tal de tornar a lluitar per aconseguir un referèndum legal i acordat.

Llàstima que, lluny de fer cas als editorials dels principals diaris internacionals, el govern espanyol no pensi moure fitxa, i segueixi més preocupat en condecorar amb la Creu de Plata de la Guàrdia Civil a la Santíssima Verge dels Dolors d'Archidona de Màlaga, i en reivindicar l'espanyolitat dels catalans fent l'homenatge a la bandera a Barcelona.