Cap sorpresa

Bon dia i bon divendres internautes. 'La sorpresa és el mòbil de cada descobriment.' Així ho pensava el novel·lista italià Cesare Pavese i molts dels que ahir restaven expectants a l'auditori de la Pompeu Fabra on la CUP celebrà una conferència. Com era d'esperar, de sorpresa cap ni una, perquè el partit segueix sense renunciar a la negativa d'investir Artur Mas com a president de la Generalitat.

Des de fa unes setmanes, una de les frases més repetides ha estat "la CUP no és una formació convencional". El seu caràcter assembleari alanteix qualsevol decisió a causa dels problemes logístics que suposa convocar la militància a tot el territori. I aquest probablement és el principal problema amb que s'estan trobant els negociadors de Junts pel Sí, al veure que els seus interlocutors han de consultar-ho tot a les bases, un fet lloable i molt democràtic, però també poc operatiu en aquests moments.

La d'ahir fou més una cita mediàtica on es feren més "volar coloms" que altra cosa, bàsicament perquè no ens van dir res que no sabéssim ja. Ara bé, cal destacar que no es van tancar pas a seguir negociant i van condicionar el seu suport a la força guanyadora del passat 27-S al fet que aquesta es comprometi a trencar amb l'Estat i amb la seva legislació. A més, Anna Gabriel, va tornar a reviure els famosos "què, qui, com" que gairebé havíem oblidat després d'uns mesos. La número dos de la CUP va explicar que seran generosos sempre i quan s'acordi el què i el com, i després ja en parlaran del qui.

Llàstima que aquest "qui" pot resultar fonamental a l'hora d'encaminar el procés a instàncies internacionals, que de fet són les que realment hauran de legitimar-nos com a Estat. Segurament molts dels punts programàtics dels revolucionaris són lloables i raonables, però no podem pas construir la casa per la teulada. Òbviament, en algun moment s'ha de fer efectiva la ruptura però no a l'estil hel·lènic, perquè lluny d'haver arreglat la situació amb Síriza encara l'han embolicada més per la manca de suport financer i polític.

L'altre fet simptomàtic de la conferència fou la magnífica acollida que donaren els assistents al cap de llista de Junts pel Sí. Amb forts aplaudiments i crits de "President, President" es constatà que part de les bases "cupaires" no es tanquen en banda amb un candidat de JxSí, però sí amb l'actual president de la Generalitat, al qual consideren representant de la dreta i responsable màxim de totes les retallades patides.

Ara com ara, la partida continua en taules, i de moment ningú ha renunciat a res. El que està clar és que el punt on som exigeix cintura política i sacrificis si no volem fer-nos l'harakiri jugant-nos el futur amb unes noves eleccions de resultat incert pels nostres objectius.

Caldrà estar atents i amatents les properes setmanes, això sí, tal com escrivia Peter Drucker: "El més important en una negociació és escoltar el que no es diu."

Reaccions: