Cap al psiquiatra hi falta gent!

Bon dia i bon dijous internautes. 'La psiquiatria és probablement l'únic negoci on el client mai té raó.' Ben segur que la cita del professor Scott Kent Brown la signaríem bona part de nosaltres, i més si tenim en compte l'esquizofrènia col·lectiva que ens toca viure. I és que els professionals de la "Psique" no acostumen creuen més en les causalitats que en les casualitats.

Digne d'estudi seria analitzar la fatal i trista coincidència d'una data com avui, en la que es compleixen 75 anys de l'afusellament del president de la Generalitat de Catalunya i alhora se cita com imputat Artur Mas al jutjat pel simplement de conèixer el sentiment de la ciutadania. Psiquiatres a banda, sempre he pensat que "cada casa és un món i cada ment un planeta", però això no treu que sigui malpensat en aquesta "curiosa simultaneïtat" de fets en la setmana de la hispanitat.

No és qüestió de viure en el passat, però està clar que malgrat el pas inexorable del temps encara hi ha vestigis imperialistes i una manera de fer anacrònica que no s'ajusta ni molt menys als nostres temps. Afortunadament, el paper victimista que sempre ens ha tocat jugar comença a fer un tomb de consciències, les quals han passat de l'encongida d'espatlles al "pit i coll..." (omès per si ho llegiu en horari infantil). Per aquest motiu, els gestos i les imatges no deixen pas indiferents ningú, i menys el president en funcions que després de retre homenatge al seu antecesor a Montjuïc es dirigirà directament al Passeig Lluís Companys on l'esperen jutge i fiscal, els quals en un exercici de "bonhomia" tornaran a recordar-nos qui és que mana (encara que fa anys que no pagui).

Com ja va succeir dimarts, Mas anirà acompanyat per més de 400 batlles i alcaldesses de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM), a més de multitud de representant d'entitats i ciutadans anònims. Evidentment això tampoc agradarà gens ni al TSJC ni al govern espanyol, però això és el que hi ha. Ja ho diuen ells que "Quien siembra vientos recoge tempestades" i per molt magistrats que siguin no podran oposar-se a que la gent es manifesti pacíficament per una injustícia com una casa de pagès.

En fets tant transcendents i greus és inevitable posicionar-se en un o altre sentit. També és l'hora en que màgicament i per generació espontània aquells que fins ara no havien tret el cap, aprofiten per fer-se la foto, però fa anys que ens afaitem i/o depilem (versió femenina) per saber com és cadascú al marge de com bufa el vent. Precisament, si ahir parlàvem de l'impresentable escapisme del PSC per evitar-li problemes al seu amo i senyor de Madrid, igual o més indescents són les declaracions del portaveu de Podemos a Catalunya excusant no solidaritzar-se amb Mas perquè "ha donat sempre l'esquena al poble". Seran molt universitaris, però il·lustrats i llegits ben poc donat que al president se l'imputa per donar veu al seu poble.

Em quedo però amb la resposta del ministre Margallo al diputat convergent Jordi Xuclà, el qual denuncià totes les trabes posades pel govern espanyol perquè els catalans que resideixen fora poguessin votar. "Li aconsello que vagi al psiquiatre"respongué el titular d'Exteriors. Interessant reflexió la d'algú titllat de "antic i arrogant intel·lectual" per un company d'executiu. Però Margallo no ha estat l'únic criticat per l'encara ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, el qual va buidar el pap a base de bé en una entrevista incendiària al diari El Mundo. Altres víctimes del graciós del govern foren Aznar, Rodrigo Rato i companys/companyes que els fa vergonya ser del PP.

Sigui com sigui internautes, ja ho diuen que n'hi ha més a fora que a dins, malaguanyat sinó el negoci "psiquiatril" i els fabricants de divans.

Reaccions: