Aquí ja no plou sobre mullat

Bon dia i bon dimarts internautes. Octavio Paz deixà escrit que 'Les masses humanes més perilloses són aquelles a les que se'ls ha injectat a les venes el verí de la por al canvi'. Interessant reflexió que hauria de tenir en compte bona part de classe política espanyola, que a dia d'avui continua gaudint de l'estat letàrgic en que viu la ciutadania. La hipocresia fa temps que impera en els mals anomenats representants del poble, especialment quan es passen la vida parlant de democràcia i són comptades les ocasions en que realment donen l'oportunitat d'expressar-se als ciutadans sens que hi hagin querelles. Una basarda preconstitucional que semblen tenir ben gravada a l'ADN pensant que així preserven un sistema, que lluny d'evolucionar, simplement pretén conservar determinats privilegis. 

Afortunadament, a casa nostra seguim posant les bases per construir un país diferent, tal com es desprèn del discurs que ahir mateix feia Carme Forcadell durant la constitució de la Cambra catalana. L'elecció de la nova presidenta del Parlament arribà amb sorpresa, perquè al marge dels ja sabuts 72 vots de la JxSí i la CUP s'hi sumaren 5 més de CSQEP. Un gest que no va deixar indiferent ningú i menys a Madrid que no s'esperaven aquest canvi d'escenari, que en certa manera desmunta l'anàlisi postelectoral que fins ara situava al partit de Franco Rabell dins el bloc unionista.

Aquest gest podria no quedar-se en simbòlic si tenim en compte que des d'ERC i la CUP continuen fent picades d'ullet en aquesta plataforma, però també podria obeir a un intent de seducció cap els votants independentistes d'esquerres de cara als futurs comicis del 20-D. I es clar, les converses als passadissos van tornar a centrar-se en si aquest suport podria repetir-se en cas que JxSí presentés un candidat independent per a la investidura.

Es clar que aquestes hipòtesis de treball són a hores d'ara ben lluny de la taula de negociacions, però el que està més a prop de ser una realitat és un acord per fer una declaració per tirar endavant el procés constituent. En certa manera, quelcom d'això vam poder viure ahir durant el discurs d'una emocionada Forcadell que deixà ben clara la línia que tindrà el seu mandat, tenint com a culminació la República catalana.

Com era previsible el discurs només podria agradar als independentistes, tot i el gest d'obertura que la nova presidència tingué amb PP i CUP per permetre'ls assistir a les reunions de la mesa. Però aquestes males cares i males maneres tingueren el seu clímax quan per tancar la sessió la presidenta convidà els diputats i diputades a cantar l'himne nacional de Catalunya. La imatge dels unionistes ha estat executada segons el guió, rictus seriós de mala llet i ni una sola nota dels Segadors sortint de les seves "boquetes", tot i que m'hi jugo un pèsol que més d'un/a tenia unes ganes boges de xiular-lo com si d'una final de copa es tractés.

Mentrestant, als altres límits un tal Mariano formalitzava la convocatòria d'eleccions pel 20-D i feia balanç dels 4 anys i un mes al capdavant del govern. Una compareixença que es veia complementada al vespre per un simulacre de programa fet a mida, amb preguntes enllaunades d'una desena de ciutadans i sense dret a rèplica, no foc cas que al president del govern tornés a ofuscar-se, no entengués la seva lletra i acabés declarant-se independentista i de la CUP.

De les explicacions de Rajoy cap novetat, triomfalista en les mesures econòmiques tan aplaudides pels conservadors europeus i ni un sol exemple d'autocrítica. En quan a Catalunya cap canvi ni oferta, reservant-se la carta de l'article 155 i apostant per mantenir el mateix discurs de sempre amb aquest o qualsevol altre govern. Això sí, traient-se les puces de sobre afirmant que el "el dret a decidir correspon únicament a tots els espanyols". Ara bé, encara és l'hora que se'ls hagi donat alguna via per manifestar-se en un o altra sentit, bàsicament perquè com diuen les èlits de Madrid: "con las cosas de comer no se juega".

En quan al futur govern espanyol no va voler mullar-se de cara a futures aliances, però a diferència del discurs sobre Catalunya si que va mostrar-se un ferm defensor que fos la llista més votada la que acabi a la Moncloa. Un discurs que si ve sembla plausible, no ho és tant si busca el suports del partit d'Albert Rivera que segons alguns "mentideros" condicionaria el seu vot a canvi del cap de Rajoy.

En fi internautes, que com deia Charles Darwin: "Les espècies que sobreviuen no són les més fortes, ni les més ràpides, ni les més intel·ligents; sinó aquelles que s'adapten millor al canvi."

Reaccions: