Malentesos

Bon dia i bon dimecres internautes. "Tot pensador profund més por de ser entès que a ser malentès." Això és el que en el seu dia escrigué el filòsof Friedrich Nietzsche, però que de fet l'actualitat ens porta a pensar que més d'un protagonista de la jornada també ho hauria signat. I és que sovint la condició humana porta a que les persones acabin desdint-se dels seus discursos quan les reaccions són menys "favorables" del que desitjarien.

Ahir mateix, el màxim responsable de les forces armades, Pedro Morenés, es va deixar anar a en una entrevista a RNE i en un atac de sinceritat va advertir que mentre tothom s'ajusti a la legalitat i no es trenquin les regles, Defensa no intervindrà. Tot això en resposta a una pregunta sobre el paper de l'exèrcit davant una possible DUI. Per acabar-ho d'arreglar, el ministre va mostrar-se partidari d'aplicar l'article 155 en cas que les coses anessin més enllà.

Evidentment, les reaccions polítiques no trigaren a manifestar-se amb una àmplia crítica de l'oposició acusant-lo d'usar la por, mostrant el fantasma del passat quan un tal "Paquito" encara dirigia Espanya. Dic dirigia i no pas governava, perquè el Generalísimo sempre deia que a ell la política no l'interessava gens ni mica. Un extrem que vist el panorama continuen exercint alguns dels actuals polítics que sembla que tampoc els interessi el que passa i obten per allò tan francès de "laissez faire, laissez passer", esperant que les coses acabin arreglant-se soles amb el pas del temps.

Sort en té Mariano de Rajoy de Soraya Sáenz de Santamaría, que s'ha convertit en "chica para todo", sobretot pel pes polític que ha acabat adquirint i les mil i una comissions que ha acabat presidint. Una de les altres funcions és la d'apaga focs, quan algun dels ministres es mostra massa sincer. El recurs fàcil emprat ahir per justificar l'injustificable tornà a ser culpar als altres per haver tret de context la resposta del ministre de Defensa. Tampoc cal que hi donin massa voltes, perquè estic convençut que la majoria de catalans estem d'acord en que serem nosaltres mateixos qui suspendrem l'autonomia, bàsicament perquè abans haurem declarat la Independència i l'autonomia formarà part d'un passat gens gloriòs.

Avui, però, la dinàmica ha canviat i els tempos, companys de viatge d'alguns polítics, s'han vist forçats a adaptar-se a la immediatesa i velocitat de les xarxes socials. Felipe González ha estat un dels últims a ser agafat amb el pas canviat, perquè el que havia de ser un bàlsam traient ferro a la carta Als Catalans, se li ha acabat girant en contra malgrat el favor de La Vanguardia entrevistant-lo per matitzar el seu article ofensiu. Fruit de l'oposició de diversos dirigents socialistes o no, el cas és que l'expresident del govern va tornar a rectificar ahir negant que hagués dit que Catalunya havia de ser reconeguda per la Constitució com a Nació.

Aquest fet, deixà en una posició delicada el director adjunt del rotatiu català i feu que ahir a la nit Enric Juliana defensés que la versió publicada era literalment el que González havia dit. A més, l'autor de l'entrevista va explicar que l'equip de premsa del dirigent del PSOE va revisar-la i donà la seva conformitat. Per tal de corroborar-ho, La Vanguardia publica un extracte on l'expresident es mostra partidari de canviar l'estatus de Catalunya a la Carta Magna. 

En fi internautes, que com deia Tennessee Williams: "L'única cosa pitjor que un mentider és un mentider hipòcrita."