L'àngel amb cua de dimoni

Bon dia i bon dimecres internautes. L'escriptor francès Honoré de Balzac va escriure: 'Cal deixar la vanitat als que no tenen altra cosa que exhibir.' I això precisament sembla que és el que estan exhibint a Iniciativa, formació que ha quedat difuminada rere la imatge del mediàtic Pablo Iglesias. Ahir mateix descobriem el que molts ja veiem a venir des de fa temps, una OPA en tota regla sobre Catalunya Si que es Pot, que a l'igual que el seu candidat s'ha vist eclipsada per l'àngel amb cua de dimoni.

Ha estat precisament la vanitat d'aquest últim el que ha portat a nombrosos dirigents de CSQP a queixar-se pel desmesurat protagonisme d'Iglesias, el qual veu aquesta campanya com un mer assaig de cara a les eleccions generals de desembre. La darrera ha estat la imatge d'Iglesias a Twitter, on pot llegir-se que Catalunya Sí que es Pot és Podemos. De cara a la galeria podran vestir-ho com vulguin, però està clar que el malestar intern és creixent i demostra clarament que els desapareguts Herrera i Camats han venut l'ànima dels ecosocialistes al diable.

Aquesta simple anècdota "tuitaire" és només l'epileg del que està succeint als seus mitings, on Lluís (Franco) Rabell s'han vist reduït al paper de la trista figura. I la gent ICV, EUiA i Equo ha volgut suplir la manca de carisma, dialèctica i entusiasme del seu número 1 per la força populista d'Iglesias i Errejón. Sobta, doncs, escoltar el desconegut Rabell acusant Raül Romeva de ser "la tapadora" d'Artur Mas, quan ell precisament s'ha convertit en un "teloner" de Podemos.

Parlant de secundaris, Ramón Espadaler i UDC rebien la jornada passada el suport del que fou secretari general de CDC. Per sorpresa de molts, l'advocat Miquel Roca i Junyent beneïa la candidatura democristiana, assegurant que "la força del seny" que tenen com eslògan són imprescindibles per tirar endavant. Pel que es veu, els anys no passen en va i acaben castigant la memòria, si més no perquè Duran i Roca foren enemics acèrrims quan l'encara líder d'Unió va recolzar Jordi Pujol per defenestrar el seu número dos deixant-lo fora de les travesses per la successió.

Al marge d'aquesta presentació, cal fer esment d'un nou exabrupte per part dels altres límits. Aquesta vegada l'artífex ha estat l'exvicepresident del Tribunal Constitucional i expresident del Consell d'Estat Francisco Rubio Llorente que aprofitant els micròfons de Radio Euskadi va tornar a fer ús del discurs de la por. Així, el magistrat va advertir que en cas d'independència, la situació seria caòtica i violenta com el 1934, obligant el govern espanyol a fer ús del 155 per suspendre l'autonomia i de pas detenir el president de la Generalitat com ja passà amb Lluís Companys.

I si la diplomàcia catalana fa uns dies es penjava la medalla per haver aconseguit el suport d'uns congressistes nord-americans al dret a decidir, ahir el govern espanyol s'apuntava un triomf després que el president Obama digués a Felip VI que els EUA desitgen una Espanya "forta i unida". En contraposició, una delegació del Diplocat visitava el Parlament de Bèlgica per informar sobre el procés, aconseguint una bona acollida.

En fi internautes, que com a bons diplomàtics és evident que ningú mourà un dit per Catalunya fins que nosaltres ho tinguem "meridianament" clar a les urnes.

Reaccions: