Fractures

Bon dia i bon dimarts internautes. 'El saber i la raó parlen; la ignorància i l'error criden.' Una cita del poeta i escriptor italià Arturo Graf que serveix per reflectir el caràcter d'alguns dels polítics que aquests dies passegen pels pobles, viles i ciutats del nostre país per tal d'apropar-se al poble. Un poble, el català, que rares vegades compta amb tanta presència de líders espanyols alhora. I no deixa de ser simptomàtic perquè reflecteix el caràcter sucursalista dels unionistes, els quals no mouen un dit si a la capital del reino no els autoritzen. No està malament tanta desfilada tenint en compte que aquestes eren unes simples eleccions autonòmiques!

Sigui com sigui, el cert és que alguns d'ells que s'omplen la boca de parlar i parlar sobre el nostre país, potser que aprofitessin que ahir començava el curs escolar i reciclar-se per tal de guarir aquesta gran ignorància i desconeixement de la realitat catalana. Un consell, però, que de ben segur no acceptaran perquè com ja ens han dit en moltes ocasions, no volen ser "adoctrinats" per l'independentisme que segons ells s'ensenya a les escoles. Com deia el poeta: 'No hi ha pitjor sord que aquell que no hi vol sentir, ni pitjor ignorant que aquell que no vol esser instruït.'

Si una cosa bona tenen les eleccions és que acostumen a mostrar certes interioritats dels que es presenten. Aquests comicis han donat l'oportunitat de conèixer de prop Xavier Garcia Albiol, el qual deixava per un dia el sèquit de ministres espanyols i patejava Nou Barris per convèncer els seus veïns de les bondats de l'unionisme en front les idees diabòliques dels independentistes. Diuen que 'D'on no hi ha, no en pot rajar' i quin millor exemple que el candidat PoPular al respondre una pregunta d'un jubilat sobre com aturar el procés. "És com si jo li dic ara que li trencaré les cames. No podré, però segur que li faré mal. Doncs és això. Oi que m'entenen?" No cal dir que després d'aquestes paraules tan "assenyades i amables", Espanya l'hauria de proposar pel premi Nobel de la Pau.

La seva antecessora, Alicia Sánchez-Camacho, va sortir de la cova on era reclosa per tal de substituir en un acte el seu successor. A diferència d'Albiol, el qual és tant llarg com curt, ella és tant curta com llarga, però sense passar-se tampoc. L'encara presidenta del PPC va aprofitar una visita a la Fundació infantil Comparte per  denunciar que Artur Mas ha prioritzat el procés independentista davant de la lluita contra la pobresa, deixant sense beques menjador als escolars. Quina pena no saber retirar-se a temps i amb certa dignitat, però bé tothom és lliure de practicar la demagògia barata i demostrar la pobresa intel·lectual.

Parlant de falsedats, l'exdirector de La Vanguardia, José Antich s'ha posar al capdavant d'un nou projecte periodístic sota el nom de El Nacional.cat.  Antich que sempre ha tingut no només bon olfacte per les notícies sinó també bones fonts, adverteix que des de Madrid ja corre el rumor d'un nou dossier elaborat per les clavagueres de l'Estat sobre Artur Mas. Aquest tindria com a finalitat desastibilitzar novament les eleccions catalanes amb falses informacions, les quals comptarien amb la complicitat de bona part de la premsa espanyola que estaria encantada de difamar el president català per mirar de frenar l'infrenable.

Qui no sembla que s'aturi són algun energumens vestits d'uniforme. I si no que li preguntin a Esteve Carbonés, un jove guia de muntanya de Vic, que dissabte passat fou víctima d'una agressió per part d'un policia nacional a la Jonquera. El seu crim? Com no, respondre-li en català. El noi, acusat de desobediència a l'autoritat, ja ha presentat una denúncia als Mossos d'Esquadra, que problablement acabarà com tantes altres en paper mullat o amb una cama trencada si fos pel candidat del PP.

Reaccions: