El Farwest

Bon dia i bon dijous internautes. "Yo no hablo mucho y mi rifle sólo sabe monosílabos", aquesta frase clàssica dels amants de les pel·lícules de l'oest podria contextualitzar-se en el moment que vivim, tal com deixava ahir palès el President de la Generalitat al denunciar l'assetjament al que estaria sotmés el seu partit per part dels instruments de l'Estat. I de fet, malgrat els dubtes a vegades més que raonables sobre el cas de Teyco, a ningú se li escapa que el govern espanyol ha volgut fer sang de manera pública i notòria coincidint amb la precampanya i l'acte de presentació de Junts pel Sí.

Fa temps que Moncloa ha deixat la lupa i l'ha subsituït pel microscopi, davant la manca de resultats visibles a l'hora de trobar "drapets bruts" que puguin empastifar un procès i els seus artífexs per tal de desacreditar-lo. Fins ara però, no se n'han sortit massa bé malgrat l'ús desproporcionat de la Guàrdia Civil i els creatius del CNI creant literatura calumniosa en forma de falsos informes sobre comptes suïssos.

Tot i així, com era d'esperar, Artur Mas no va convèncer l'oposició que ja tenia un discurs més que preparat per erosionar el president i alhora el procés. El cap de l'executiu català, lluny d'amagar-se o fer ús del plasma, va sortir-se'n prou bé responent de forma tranquil·la cadascuna de les preguntes-acusacions dels diferents portaveus a la diputació permanent del Parlament.

"Com el far-west no hi ha res", una cançó de la Trinca que serveix perfectament per adonar-se'n que sovint patim allò tant nostrat dels Westerns on la llei brillava més aviat per la seva absència. Almenys una llei justa i democràtica, antítesi de les lleis exprés fetes a mida per destruir drets i persones.

Òbviament, mentre ERC es mostrava tova en la seva intervenció, la resta de formacions va entrar a matar i a demanar la dimissió del president al considerar insuficients les seves explicacions sobre les pressumptes comissions il·legals pagades per la constructora Teyco a la fundació de CDC.

La corrupció centrà bona part de les intervencions, malgrat que inicialment la compareixença era per parlar de les raons que han portat a convocar les eleccions el 27-S. En aquest sentit, Artur Mas va retreure als populars la conversa que sobre Catalunya van mantenir Mariano Rajoy i Angel Merkel, en la recent cimera que han tingut aquesta setmana a Berlín, quan els populars sempre han negat l'interès dels governs al considerar-lo un tema intern espanyol.

Un dels protagonistes de la tarda fou Albert Rivera, el qual deixà a la "banqueta" la candidata Arrimadas, al considerar que era millor que intervingués ell (en castellà) per tal de sortir a les televisions i ràdios espanyoles sense necessitat de posar subtítols i així promocionar-se de cara a les generals.

No va poder fer el mateix Xavier García Albiol, el qual no hi fou present degut a que no és diputat. Ara bé, el candidat del PP no va perdre el temps el matí i en una de les seves visites per Catalunya no va poder estar-se de dir que "saltar-se la legalitat d'un país és propi de repúbliques bananeres". Una "reflexió" que no deixa de ser paradoxal quan Espanya encara no ha acabat d'assumir la pèrdua de colònies, exceptuant la nostra, i continua actuant com a metropoli amb clares mancances democràtiques per por a que se li acabi el negoci.

D'altra banda, al marge de la bona notícia de la derogació de la llei del LAPAO per part del nou govern d'Aragó, no té pèrdua l'entrevista que dimecres feia Mònica Terribas a José Borrell. L'exministre de Felipe González, conegut per la seva animadversió per l'independentisme/nacionalisme, va parlar sobre el seu darrer llibre "Las cuentas y los cuentos de la independencia", reconeixent que una Catalunya independent seria viable econòmicament. A casa, encara ens preguntem què havia fumat.

I per rematar, al marge de l'article incendiari d'Alfonso Guerra a la revista Tiempo, acusant Artur Mas de fer un cop d'estat en càmera lenta, pocs comentaris, sinó cap, de la decisió del ministre d'Interior de nomenar el coronel Antonio Tejero Molina, membre del Consell Assessor de la Guàrdia Civil.

En fi, que mentre encara hi ha gent que es pregunta per què volem marxar, d'altres ens qüestionem per què no ho hem fet ja.

Reaccions: