El canvi d'Iceta

Bon dia i bon dijous internautes. 'Els discursos inspiren menys confiança que les accions', una màxima del gran Aristòtil que bé podria aplicar-se avui a les paraules que Miquel Iceta pronunciava a Les Drassanes davant de 700 convidats. I és que el líder del PSC no ha volgut ser menys que els altres i s'ha apuntat a la moda de les conferències, com si aquestes fossin la mare dels ous de la persuació. Sigui com sigui, sempre s'agraeix que un polític parli clar, si més no perquè encara ens costa acostumar-nos-hi, i ahir Iceta va dibuixar alguna de les línies que els socialistes tenen per Catalunya. El full de ruta presentat veu necessari que el govern català abandoni la via independentista per facilitar un major encaix amb Espanya, un fet que facilitaria mesures com una quitança del deute català amb l'Estat, la qual permetria una disminució de l'ofec financer.

La idea del dirigent socialista no és pas gratuïta ja que el peatge que hauríem de pagar és doble, primer veure Pedro Sánchez a la Moncloa i que aquest s'avingués a la proposta. La mesura respondria a la voluntat dels catalans, els quals segons Iceta "no som majoritàriament independentistes". I és precisament aquí que el PSC torna a sumar-se al joc de la majoria silenciosa que tan agrada a PP i C's, caient novament en el parany que a dia d'avui ha estat l'independentisme el que ha aconseguit mobilitzar milions de persones de forma continuada, i no pas l'unionisme que lluny d'exhibir múscul només ha ensenyat pelleringues. Es clar que el títol de la conferència d'ahir ja ho diu tot, perquè "El Canvi que necessitem" passaria inevitablement per evitar caure novament en els errors del passat i confiar en que els acords adoptats per Parlament català seran respectats per l'executiu central vista l'experiència del senyor "Talante".

I qui si ha hagut de canviar sí o sí ha estat la Generalitat després de la galleda d'aigua freda que l'empresa Veremonte renuncíes a pagar els 380 milions d'euros per la compra dels terrenys on previsiblement s'ha de construir BCN World. Un sotrac que malgrat el govern català ha volgut salvar signant un acord amb La Caixa per reservar-se l'opció de compra, deixa tocada la confiança en el macroprojecte, no tant perquè no pugui ser viable sinó per la multimilionària inversió que cal fer-hi, i tot sigui dit, per la incertesa política que vivim. Caldrà estar atents i amatents davant el cas amb l'esperança que no acabi convertint-se en un segon Eurovegas.

Finalment la tan esperada reunió entre Artur Mas i Oriol Junqueras tingué lloc ahir a la Casa dels Canonges. El resultat no massa dolent, si entenem que el fet de marcar un calendari per a noves trobades dóna entendre una voluntat d'arribar a acords o si més no de justificar davant l'opinió pública que "s'ha fet tot el possible". A dia d'ahir, aquest fou l'únic punt en comú, davant la intransigència d'uns i altres a consensuar una solució que evite condemnar a l'ostracisme la il·lusió recuperada després de 300 anys d'història.

La perla del dia ens la porta el britànic Daily Mail, el qual es fa ressò d'una sorprenent iniciativa de Paul Di Lucca per frenar la pèrdua de fe als Estats Units. El projecte de l'empresari nord-americà pretén fusionar religió i capitalisme cercant una fòrmula que miraria de connectar les noves generacions amb el cristianisme de forma innovadora.

El projecte anomenat McMass (la missa McDonald 's) se centraria en obrir establiments d'aquesta cadena de menjar ràpid a les principals esglésies de tot el món, un fet que ajudaria a recuperar els més de tres milions de persones que segons diversos càlculs perden la fe cada any. 

De moment la idea inicial és recaptar un milió de dòlars per obrir una primera franquícia i anar recuperant fidels a base combinant hamburgueses i hòsties, reconvertint l'espai de culte en un centre per a la conversa i el compromís cultural.

De tota manera, gairebé és per perdre la fe en la humanitat, si a aquestes alçades alguns prefereixen vendre's per un Big Mac enlloc de per un plat de llenties.

Reaccions: