Cop de porta

Bon dia i bon dimecres internautes. 'Amb el puny tancat no es pot intercanviar una encaixada de mans.' Una cita d'Indira Gandhi que ens situa en allò que passà ahir al vespre al Palau de Congressos de Barcelona on Oriol Junqueras va pronunciar una conferència exposant el seu full de ruta. El líder republicà no va sorprendre, si més no en quan a la seva negativa a formar part d'una llista única amb Convergència. Ahir el líder d'Esquerra preferí ser professor universitari enlloc de polític, quelcom que es notà al llarg de l'hora llarga que durà el seu parlament, que mirant i remirant les cares dels 2.000 assistents mostrava avorriment, badalls i son. 

Com recull algun mitjà, l'esmena al pla de Mas fou a la totalitat, incidint especialment en la idea del "paraigua independentista" que permetria que els partits mantinguessin la seva ideologia compartint només determinats punts i posteriorment formar un govern de concentració. D'aquesta manera, l'esperada generositat que esperaven alguns no es produí, i els republicans van mostrar-se ferms defensant polítiques socials i econòmiques diametralment oposades a les del govern. Una tàctica que és una picada d'ullet en tota regla al vot d'esquerres que fa temps viu en l'orfandat més absoluta i espera que algú l'adopti.

La preocupació ben visible que mostraren ahir Muriel Casals i Carme Forcadell davant el cop de porta d'ER. Menys visible, si més no de portes enfora, és la preocupació en el sí de la federació nacionalista després que Artur Mas proposés una candidatura integradora entre polítics, societat civil i professionals de prestigi. El problema i la por d'alguns és que aquest full de ruta podria deixar-los fora de les llistes i segurament no repetirien com a diputats.

El que segur que no es repetirà és el suport d'ERC als pressupostos presentats ahir al Parlament per Andreu Mas-Colell. Uns comptes que el mateix conseller d'Economia qualificà de pressupostos amb un "plus polític", perquè dels 22.400 milions de despesa previstos no quadren amb el 19.900 milions, havent-hi un desfase que el govern espera compensar amb la venda d'immobles i la negociació amb Madrid reclamant tot el que se'ns deu. Un problema de liquidesa que lluny de trobar solucions reals és molt probable que acabi novament amb una pròrroga per la manca de suport a uns números purament ingenus i virtuals.

Qui ja no és virtual aquest matí és el titular del ministeri de Sanitat, que recentment cedí solidàriament Ana Mato. Moncloa sorprengué altra vegada i nomenà Alfonso Alonso, el fins ahir portaveu del PP al Congrés. El perfil gens tècnic en la matèria es compensa fonamentalment per ser un home de la màxima confiança de la vicepresidenta, tenir la llengua esmolada parlant de Catalunya i finalment, no tenir una parella que li faci regals amb fons de la Gürtel.

L'edició canadenca del Huffington Post és l'encarregada d'apropar-nos a la realitat de les perles. La d'avui ens la situal a la tranquil·la ciutat de Hamilton on la seva comunitat s'ha vist sorpresa per la història protagonitzada  per la família de Peter Wald.

Segons llegim, l'home fou diagnosticat de diabetis i enlloc d'iniciar el tradicional tractament va preferir encomanar-se a Déu. I pel que es veu, Nostre Senyor no se'l deuria escoltar massa perquè la malaltia fou implacable i se l'emporta amb ell.

El relat no acaba aquí perquè si Peter Wald era creient, la seva família encara ho era més. Fins a tal punt que un cop finat el cap de família, enlloc d'enterrar-lo van preferir tenir-lo a casa a l'espera que els seus precs aconseguissin ressucitar-lo algun dia. 

Lògicament, el cos del patriarca acabà en un estat lamentable després de 6 mesos al pis de dalt, i no fou fins que els desnonaren per impagament que les autoritats denunciaren l'estrany comportament de la família, la qual responia sempre al veïns que s'interessaven per ell dient que estava "en mans de Déu".

En fi internautes, que per molta que un tingui, no s'ha d'oblidar mai que la fe pot moure muntanyes, però no cadàvers.

Reaccions: