L'article 8 i la metròpoli catalana

Bona tarda i bon dimarts internautes. 'El militar és una planta a la qual cal cuidar amb cura perquè no doni els seus fruits.' Cita del còmic francès Jacques Tati serveix perfectament per introduir-nos al que sens dubte ha estat una de les informacions destacades de la jornada. Si bé no ens ha pas d'estranyar declaracions d'alts oficials a la reserva en contra del procés, la cosa pren un altre caire quan qui es manifesta públicament és el cap d'Estat Major de l'Exèrcit. El general Jaime Domínguez Buj, al marge de recordar-nos que  "l'exèrcit és un instrument constitucional que està "preparat per intervenir a l'exterior però també a l'interior", també ha aprofitat el col·loqui on participava per explicar quelcom que fins ara sempre s'ha volgut negar des dels altres límits.

Així, l'alt comandament, referint-se a la pèrdua de les colònies el 1898, ha destacat que la principal causa fou la debilitat de la metròpli, un fet que donà ales als territoris d'ultramar per marxar de la madre patria. Un raonament que no és només una simple paràbola venint de qui ve, i si més no deixa en evidència el pensament de molts espanyols que pensen que Catalunya no és més que una colònia conquerida per la força de les armes que ara cal reeducar. I en certa manera, raons no li faltes si tenim en compte com està el patí, on part de les institucions estan més que desprestigiades a causa dels nombrosos escàndols.

Sigui com sigui i per molt que alguns s'hagin posat les mans al cap a l'escoltar el parlament de Jaime Domínguez, no tant sols ha explicat un secret a veus dient que les forces armades estan preocupades i "llestes pel que calgui", sinó que així ho recull l'article 8 de la constitució que afirma :
"Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional."

Però com és sabut, aquest no és pas l'únic front que té obert el govern espanyol, ja que la guerra entre fiscals continua ben viva. El motiu no és altre que en un exercici d'independència els companys catalans d'Eduardo Torres Dulce s'han plantat i han dit que ells no pensen presentar una querella contra el govern català perquè consideren que no hi ha arguments jurídics que ho avalin. I això que en un país normal semblaria més que correcte, a Espanya és un xic diferent, ja que la Fiscalia General de l'Estat contempla que tot és correcte, sempre i quan pensis com ella.

Per afegir-hi més salsa, l'executiu de Rajoy i destacats membres del PP, no paren d'exhortar Torres Dulce a que presenti la querella d'una vegada, alhora que acaben les declaracions indicant que respecten totalment la independència judicial. Tant i tant la respecten, que ja en el seu dia cessaren l'aleshores fiscal superior de Catalunya perquè aquest gosà dir que no veia malament que els catalans poguessin expressar-se en una consulta. Vist el caràcter "conciliador i democràtic", no seria d'estranyar que la revelió de la fiscalia catalana acabés provocant un altre canvi en la seva prefectura, substituint-la per algú més afí, no sigui cas que com diu el número 3 del PP, Carlos Floriano, estigui cohibit i contaminat pel nacionalisme.

La perla del dia ens la porta el diari The Mirror, el qual es fa ressò d'una nova tècnica d'augment de pits que està triomfant a l'altra banda de l'Atlàntic. El Doctor Norman Rowe ha començat a implantar un mètode no agressiu que permet una simulació de com quedarien unes glàndules mamàries més grans en el teu cos.

La tècnica consisteix a injectar solucions salines durant un dia, fent que en poques hores la transformació sigui tot un èxit, i així evitar-se haver de tornar a passar pel quiròfan si la pacient no queda prou satisfeta. L'efecte dura també unes hores, fins que el cos acaba assimilant la substància i els pits tornen a la seva mida original.

D'aquesta manera, i abans de fer els implants definitius, les pacients poden experimentar el seu nou look, com aquell qui es compra un vestit nou. El preu no és pas barat, 2.500 dòlars.

Així que qui vulgui donar el do de pit, ja cal que tingui un bon "sal-ari"
 

Reaccions: