Engreixant la màquina

Bona nit i bon dijous internautes. Deia l'escriptor Mark Twain que 'Solen ser necessàries tres setmanes per preparar un discurs improvisat.' Una sensació que sovint tenim molts ciutadans quan observem astorats les reaccions dels partits davant l'evolució frenètica d'uns esdeveniments que, lluny d'alentir-se, se succeeixen frenèticament agafant-los sovint amb el pas canviat.

En aquest sentit els dos principals partits sobiranistes han decidit prendre mesures i començar a engreixar la maquinària presentant els nous fulls de ruta, un cop passada la pantalla del 9-N. Ahir mateix, Esquerra Republicana presentava el seu amb la presència de notables personalitats de diferents àmbits. D'aquesta manera, el partit d'Oriol Junqueras s'avançava al seu exsoci exposant els quatre grans punts que conformaran a partir d'ara la seva estratègia: independència, justícia social, plena ocupació i lluita contra la corrupció.

Per la seva banda, i segons informa avui La Vanguardia, Artur Mas té previst fer el mateix el proper 24 de novembre per mostrar les accions que el seu govern adoptarà per tal de "finalitzar el procés amb èxit", després que les nombroses manifestacions i l'ampli recolzament del passat diumenge demostressin que per molt que s'hi esforcin a la capital del reino "els catalans ja no tenen por a l'Estat".

Precisament, el president de la Generalitat ha iniciat avui la ronda de converses amb republicans, socialistes i ecosocialistes per tal de prendre el pols vers un possible avançament electoral com eina per fer una veritable consulta legitimada. Cal dir, que malgrat les aparences l'ínica trobada que ha anat bé ha estat la que Artur Mas ha tingut amb Miquel Iceta, on sembla que més que de sobirania han parlat dels pressupostos del 2015, ja que el líder del PSC ha volgut deixar molt clar que els seu suport estable dependrà del que CiU pugui donar-los a ells en la reforma de la constitució, però mai en un referèndum independentista.

Per la seva banda, Joan Herrera ha refermat el seu suport al dret a decidir, però ha puntualitzar que divergeixen en les polítiques socials, lluita contra la corrupció i eleccions plebiscitàries. Així, i a falta que  el president es trobi amb la CUP, només hi hauria dues formacions les que demanarien un avançament electoral. Ara bé, i la reunió amb el grup de CiU? Doncs curiosament el president la farà aquesta vegada per separat. Aquest fet reforça algunes informacions com les de l'exdirector de La Vanguardia, José Antich, apuntant que no trigarem massa temps a veure com acaben formalitzant públicament la seva ruptura.

Però els drapets bruts i les discrepàncies són quelcom que aquestes darreres hores també hem pogut veure a Can PP, on la tebior del govern de Rajoy ha exacerbat els ànims de molts dels seus membres, sorpresos per la hipocresia d'un president que unes hores abans encara prometia que el diumenge no es votaria. La crònica dels esdeveniments féu que el cap de l'executiu es veiés forçat a donar explicacions en roda de premsa, abans de marxar a les antípodes per posar terra i mar pel mig.

I entre les poques coses interessants que explicà Don Mariano n'hi hagué dues. La primera que "A Catalunya hi ha moltíssims més catalans que independentistes", com si els independentistes vulguéssim independitzar-nos dels catalans. I la segona fou la confirmació de la trobada entre que deixà descol·locadíssims als dirigents del Partit Popular a Catalunya, ja que confirmà la trobada secreta entre Pedro Arriola (PP), José Enrique Serrano (PSOE) i Joan Rigol (UDC) per parlar del 9-N.

Aquesta afirmació tornà a deixar fora de joc la direcció que presideix Alicia Sánchez-Camacho, que sempre havia negat la informació publicada per El Periódico. Una altra demostració del zero absolut que representa la morruda dirigent en el sí del PP nacional. Però aquest no és l'únic embolic amb que s'ha trobat la comensal de La Camarga, perquè han estat nombroses les crítiques rebudes després de l'afany de protagonisme a Telecinco anunciant una querella contra Mas que encara no han presentat i alhora dient a Cuatro que es dedicava a assessorar la fiscalia per tal que actuessin amb diligència contra Mas.

Precisament, fou davant l'èxit majúscul del 9-N que a els valiums comencaren a escassejar a Madrid i buscaren desesperdament el Fiscal General de l'Estat perquè donés la cara i anunciés mesures contra la desobediència dels catalans. La recerca fou infructuosa, perquè Eduardo Torres Dulce estava tan preocupat que decidí passar la tarda al cinema.

El diari Las Provincias ens explica una estranya i macabra protesta en forma de Perla, la qual ens ubica a la localitat alacantina de Dènia, on la mala relació i la intolerància entre dos veïns ha acabat convertint-se en notícia de diversos diaris. Ja ho diuen que la convivència no sempre és fàcil i menys quan a sota de casa s'instal·la un bar-restaurant que tanca tard.

Davant d'aquest fet, les nombroses molèsties d'aquest establiment, van provocar una sorprenent reacció d'un del veïns de l'immoble, que lluny de conformar-se únicament amb les típiques trucades infructuoses a la policia, optà per una tàctica més dràstica i contundent que acabà intimidant part de la clientela.

L'estratègia ni més ni menys que penjar un munt de roba interior bruta al pati comunitari, acompanyada de dos taüts sobre una bastida perquè tothom ho veiés.

Sigui com sigui, aquells ciutadans de Dènia que es moren de gana, ja tenen on anar.

Reaccions: