El caramel senatorial

Bona nit i bon dilluns internautes. 'No podem negociar amb aquells que diuen, el que és meu és meu i el que és teu és negociable.' La frase del president Kennedy al·ludeix en essència a aquella història tan nostrada d'en Robert amb les cabres, el qual creient-se més espavilat que ningú acabà en la misèria més absoluta. I és que a mode de globus sonda o si més no de caramel enverinat, la cadena Bloomberg publica avui una possible contrapartida que estaria estudiant el govern espanyol per mirar de rebaixar les aspiracions catalanes. Així, la publicació es fa ressó d'un rumor que sona a la capital del reino, segons el qual Moncloa oferiria el trasllat del Senat a Barcelona a canvi de renunciar a la independència.

Digne d'estudi les mentalitats capitalines, perquè per molt que els resulti estrany, la nostra no és pas la mateixa societat que durant anys s'acontentava amb el peix al cove, sinó que afortunadament ha madurat i ha dit prou. Ni pacte fiscal, ni blindatge de competències, sinó trasllat d'un "cementiri de belles glòries", amb un paper purament testimonial que, lluny de ser una cambra que vetlli per protegir els drets dels territoris integrants de l'estat, l'únic que fa és generar una despesa innecessària per pagar una jubilació daurada a ses senyories.

Un "caramelet", aquest de la cambra alta, que només provoca càries, i Catalunya ha apostat obertament per un canvi de dentista, perquè amb el de sempre tenim les peces corcades i no volem pas que ens treguin el seny que és el que ens ha de dur a tenir un estat propi i independent. Quelcom això que no ho veu tan clar El Periódico després de publicar una enquesta que donaria entre 58-60 escons a una llista conjunta entre CDC i ERC. 

Com tota enquesta, aquesta també ha estat cuinada, bàsicament perquè qui paga mana. I qui mana força ara en aquell rotatiu és el grup Planeta, que hi ha desembarcat en el moment oportú per torpedinar tant com pugui el procés, fent seva la màxima divide et impera (divideix i venceràs). Evidentment, aquest sondeig ha estat fet a mode de deconstrucció d'Adrià, aprofundint en els darrers dubtes del republicans per decidir-se a comparir cartell amb els convergents. Una decisió complicada, perquè al marge de les veus internes que no se'n refien de Mas, els darrers sondejos apunten que haurien perdut pistonada en favor de CDC, a l'haver-se desmarcat de l'acord parlamentari i d'un tímid suport al president després de la querella. De moment però, no es pronuncien fins a analitzar el full de ruta que presentarà demà Artur Mas.

Un full de ruta que distarà força de la línia que UDC defensava aquest cap de setmana amb la presentació en societat de la plataforma "Construïm", el qual pretén seduir els votants de centre que no veuen ni en la independència ni en els populisme la millor solució per resoldre els conflictes de Catalunya.

Aquest neguit de Duran per Podemos és àmpliament compartit per altres forces que veuen amenaçada la seva presència a les institucions. Tant és així que ja hi ha qui comença a veure una fusió, per no dir absorció, d'IU per part del partit de Pablo Iglesias, I no deu ser tan estrambòtica la teoria si tenim en compte els darrers moviments de Joan Herrera, primer presentant-se a les municipals barcelonines amb Guanyem, i després assistint al Congrés de Podemos, possiblement per mirar d'establir aliances que puguin repuntar un xic els resultats que no sembla que els somriguin, potser a costa de perdre les sigles.

I és que de pretendents no li falten a un partit que no s'ha presentat mai en unes eleccions a les institucions espanyoles. El darrer ha estat un altre mediàtic, Albert Rivera, que després del cop de porta i la carbassa donada per UPyD, ha deixat anar que després de les eleccions no descartaria arribar a acords amb els de Pablo Iglesisas.
L'edició nord-americana del Huffington Post és l'encarregada de portar-nos la perla d'aquest primer dia de la setmana. Diuen els entesos que cal reinventar-se si es vol sobreviure en el món dels negocis, i el lleure tecnològic no n'és aliè. Així, els amants dels videojocs podran viure noves sensacions a flor de pell amb el nou enginy de Jonathan Root y James Jarvis.

Aquests canadencs han traspassat la barrera del realisme virtual fent que els jugadors pateixin de la mateixa manera que el seu heroi a les consoles. L'invent s'anomena "Kickstarter", un comandament adaptat i modificat que extreu sang cada vegada que els nostres protagonistes són ferits. Evidentment, caldrà molta habilitat si els gamers no volen quedar secs.

En fi internautes, lluny del que diuen els convencionalismes olímpic, per alguns 'L'important no és guanyar sinó fer perdre a l'altre', si més no l'enteniment.

Reaccions: