Picapedrers

Bona tarda i bon dimarts internautes. 'Un líder és un negociador d'esperances'. La frase atribuïda a Napoleó Bonaparte posa de manifest la mancança que en aquest moment històric tenim a casa nostra, on la famosa porcellana sembla haver-se fet miques. En aquest sentit, mentre uns s'esmercen a queixar-se de la trencadissa, fent retret que no duen enlloc, d'altres han optat per anar a comprar superglue per mirar de recompondre l'estructura d'un gerro fragilíssim. Ja ho diuen que les situacions difícils serveixen en gran manera per saber de quina pasta estem fets, i ves per on, aquells que en un principi se'ls acusava de destralers i antisistema, són els que amb la feina de picapedrers estan esmerçant més esforços a salvar el procés.

Així, els tres diputats de la CUP estan demostrant aquests dies que els lideratges no sempre venen pels nombre d'escons i que per damunt de personalismes i picabaralles absurdes, cal ser fidels al mandat popular que els encomanà treballar per sortir d'un atzucac de 300 anys. A diferència de la confiança, la desconfiança és molt simple de guanyar, especialment quan allò que en un principi semblava clar ara pren matisos grisos justificats pel context hostil. 

També resulta força grisa la informació que avui publica El Confidencial segons el qual el 25 de gener seria la data triada pel president de la Generalitat per celebrar les eleccions. Comicis que segons el diari podria comportar importants novetats, la més significativa de totes seria que Artur Mas hauria decidit canviar les veles de CDC per unes de noves a partir d'una nova formació formada per personalitats independents de diversos àmbits.

Una nova formació que si es confirma coincidira en la posada de llarg de la plataforma impulsada per Josep Antoni Duran i Lleida, el qual la presentarà els propers 22 i 23 de novembre en un intent de recuperar l'espai de centre a Catalunya amb la incorporació també d'independents de la societat civil que aposten per reformar l'espai polític català. Veurem si aquesta aposta del president d'Unió agafa força o bé acaba de la mateixa manera que fa uns quants anys portà a Miquel Roca a un dels majors fracassos amb la seva fallida operació reformista que pretenia un millor encaix de les autonomies a Espanya.

Parlant d'encaix, qui no acaba d'integrar-se en la democràcia són determinats grups que es dediquen a practicar la bretolada i l'incivisme com a esport. La darrera desgràcia protagonitzada per aquests personatges ha estat l'amputació de 6 dels braços del monument de la sardana a Montjuïc. Un acte que se suma als molts que estan patint diversos símbols catalans i que a hores d'ara semblen passar tan desapercebuts a la justícia espanyola com les "banderetes" feixistes i nazis que un veí de Sabadell exhibeix orgullós al seu balcó, a diferència de la detenció i sanció de 4.000 euros al jove badaloní que gosà portà una estelada en un partit de bàsquet a Saragossa.

La perla del dia ens arriba des dels Estats Units on les targetes de crèdit també han tingut un important ressò mediàtic. I és que qui més qui menys alguna vegada s'ha trobat en la sempre violenta situació de veure com aquest tros de plàstic era rebutjat. El més paradoxal de la perla d'avui és que en una jornada contra el frau de les targetes de crèdit que se celebrava a la seu de les Nacions Unides a Nova York, un dels ponents va veure's sorprès quan a l'hora de pagar el dinar escoltes aquesll desagradable sorollet que indica que no tenim crèdit. El cas no tindria res d'anormal si no fos perquè qui estava pagant era Barack Obama. Menys mal que darrera de cada gran home sempre hi ha una gran dona, i fou Michelle Obama qui tragué el seu marit de l'atzucac al pagar amb la seva.

Ja ho veieu internautes, que per molt premi Nobel que siguis, amb el temps acabes perdent el poc crèdit que tenies.

Reaccions: