Llibertinatge!

Bona tarda i bon dimecres internautes. David Lloyd George va escriure en certa ocasió que 'La llibertat no és simplement un privilegi que s'atorga; és un hàbit que s'ha d'adquirir'. Aquesta cita de l'exprimer ministre britànic que, segurament es referia al sentit ètic i moral de la qüestió, no tothom l'entén de la mateixa manera, si més no el Partit Popular que a cop de talonari ha aconseguit silenciar diaris com El País o esperonar mitjans ultradretans com Libertad Digital a canvi de fer-los la feina bruta en les tertúlies radiofòniques.

Si fins ara qui més qui menys tenia més que sospites que el mitjà de Jiménez Losantos bebia de les fonts PoPulars, després de la imputació d'Angel Acebes la cosa varia substancialment. Mica en mica, els papers de Bárcenas van desgranant el teixit elaborat a partir d'una comptabilitat B dels conservadors, que malgrat les evidències continuen negant. Deu ni do la feina que tindrien els professionals de l'odontologia si aquella dita del "si dius mentides et cauran les dents" fos veritat.

Així, el jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz va citar com imputat l'exministre de l'Interior i exsecretari general del partit, al considerar que fa 10 anys el PP hauria comprat amb diners no declarats accions d'aquest mitjà del que tota similitud amb llibertat és pura coincidència per la sempre fidel obediència al seu amo. Això sí, cal reconèixer que el finançament il·lícit ha permès a l'empresa disposar de llibertat absoluta per calumniar, insultar i menysprear a cor que vols tot allò que faci olor a català, com molt bé fa cada dia el piròman major de les ones amb permís de Carlos Herrera, que queda com un angelet al costat del diable Federico.

I mentre això passava, al carrer Gènova s'ho miraven des de la barrera, oblidant que aquest nefast i "pinotxil" personatge, apassionat amant de les dobles línies d'investigació, fou mà dreta de Rajoy entre 2004 i 2008, quan aquest ja ocupava la presidència Popular. Tot i així, coneixent el currículum del personatge no podem descartar que acabi defensant-se dient que Luis Bárcenas té poca credibilitat a causa d'unes suposades connexions filoetarres. Un argument aquest últim  que sembla ser gratuït pels del PP tenint en compte els bons resultats que els dóna, un fet que sap prou bé Ada Colau després de veure desestimada la seva querella contra Cristina Cifuentes apel·lant a la "llibertat d'expressió".

Mentrestant, a casa nostra alguns segueixen fugint d'estudi emprant aquesta famosa regla periodística dels 6 W (What, Why, Where, Who...) "què, per què, on, qui....", quan se'ls pregunta sobre un possible pacte per les plebiscitàries. I és que cal sincerar-nos perquè qui més qui menys a vegades ens agrada ser un xic egoïstes i fer-nos pregar esperant que l'altra part vingui a buscar-nos.  De tota manera, com ja va recordar Artur Mas, el pas previ al comicis passa inexorablement pel dia 9, data en que segons ha explicat la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ja estarà tot preparat per tal que els ciutadans puguem "participar" legalment en una pseudoconsulta, en els 1.255 locals de participació distribuïts al llarg de 938 municipis.

El diari New York Daily News és l'encarregat d'apropar-nos la perla del dia, que en aquest cas ens arriba des de la llunyana Xina. El cert és que sempre s'ha dit que això de treure els drapets bruts de les relacions passades és quelcom que no porta enlloc, però l'efervescència de les xarxes socials ha fet cas omís i ha permès globalitzar la bugada sentimental.

Aquest és precisament el cas del senyor Wang, un xinès que després de 7 anys ha decidit venjar-se de la seva ex amb una curiosa acció. Pel que explica, la relació no hauria fructificat a causa de la seva precària economia. No sé com deu dir-se en xinès allò tan sonat de "Por el interés te quiero Andrés", però el cas és que el nostre home no només tenia una espineta clavada al cor sinó tot una estaca.

No sabem si fou precisament aquest sentiment el que portà al protagonista d'aquesta història a triomfar en el seu negoci i acumular una certa fortuna. Evidentment, no li ha calgut massa temps per retreure aquest èxit a la seva ex i ho ha fet en versió 3.0 gastant-se 30.000 euros per veure Transformers 4.

D'aquesta manera, tots aquells internautes i tuitaires que van compartir les factures dels tiquets van ser obsequiats amb entrades, un iniciativa de la qual ja se n'haurien beneficiat més de 100.000 persones.

En fi internautes, una venjança de pel·lícula que si més no ha permès que Transformers 4 hagi pulveritzat el record de taquilla en el primer cap de setmana.