L'altre NO del govern

Bon dia i bon divendres internautes. 'La llibertat no és simplement un privilegi que s'atorga; és un hàbit que ha d'adquirir-se'. La cita és de l'exprimer ministre britànic David Lloyd George i serveix per introduir-nos novament en el particular concepte que el govern espanyol té dels drets de la ciutadania. Si ja és més que notòria l'oposició frontal dels populars a la consulta catalana, també ho comença a ser vers un altre conflicte que amenaça a convertir-se en una altra pedra a la sabata. 

És evident que el rerefons d'una i altra consulta són molt diferents, però en el fons no deixen de tenir coincidències respecte als tics preconstitucionals d'alguns personatges que des de la capital del reino qüestionen el seu centalisme i el simple fet de preguntar a la gent. El desafiament de l'arxipèlag prèn forma en la persona del president Paulino Rivero, el qual en la línia catalana ha fet cas omís de les advertències peninsulars i ha tirat pel dret convocant els canaris a votar el proper 23 de novembre.

El problema, també imposat des de Madrid, radica en el fet que l'executiu de Rajoy va autoritzar les prospeccions petrolíferes a Repsol, i això no pot deixar indiferent un territori que viu principalment del turisme. Qui més qui menys, per molt que les cadenes públiques del PP s'esforcin a silenciar-ho, té gravat a la retina el pitjor accident mediambiental d'Espanya, episodi que fou "brillantment" gestionada pel rei de la plastilina (també anomenat "chapapote"), l'aleshores vicepresident Mariano Rajoy Brey.

La qüestió és que aquesta mala praxi política del "café para todos" ha fet que els illencs a l'igual que els catalans tampoc puguin ser consultats, entre altres coses perquè en general els representants públics odien en gran manera això de delegar cert poder en aquelles persones que curiosament els han col·locat allà on són gràcies a les urnes. No és doncs estrany el divorci cada cop més visible entre ciutadania i classe política, especialment quan aquesta última pensa que al poble ja es pronuncia suficient quan vota cada quatre anys a les eleccions.

Sigui com sigui, per desgràcia dels canaris, el govern espanyol lluny de negociar per autoritzar-los a decidir si volen o no volen les prospeccions al seu territori, simplement adaptarà les excuses "constitucionalíssimes" que té per Catalunya i les aplicarà modificant quatre cosetes i així poder fer el "copiar i enganxar". Ja ho esgrimia ahir mateix el ministre d'Indústria, José Manuel Soria: "la consulta es il·legal, uns pocs no poden decidir per la resta d'espanyols... i així una llarga lletània que als catalans ens deu sonar i molt.

Parlant de comicis, cimera important la d''avui al Palau de la Generalitat entre els partits proconsulta, després de l'esperada suspensió del TC. Totes les possibilitats resten obertes, després que hagi transcendit que el president Mas podria segons algunes informacions i/o intoxicacions la consulta a canvi d'unes plebiscitàries en una llista única. Veurem si la unitat es manté o s'acaba trencant tant com desitgen des dels altres límits.

La perla del dia ens la porta avui el diari anglès The Mirror, el qual explica el cas de Chelsea Attonley, una dona transsexual que ha decidit canviar de sexe. El cas no seria notícia si no fos dos motius excepcionals. El primer és que hagi acudit a la sanitat pública perquè li costegi l'operació i el segon és que ja és la segona operació de canvi de sexe a que se sotmetria.

La jove de 30 anys, ha decidit tornar a ser un home, després de comprovar al llarg d'aquests set últims anys que això de viure com a dona resulta "extenuant" i "estressant". L'experiència traumàtica viscuda ha fet replantejar-se novament la seva sexualitat.

Caldrà veure si aquest cas crea un precedent i els cirurgians implementin la seva oferta oferint la possibilitat de ser hermafrodites, per allò d'estarlviar-se "Retallades" que deuen fer mal, molt mal.

Reaccions: