La fredor del TC

Bona tarda i bon dijous internautes. Deia l'excanceller Willy Brandt que 'Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que segueixen.' Aquesta reflexió del polític alemany hauria de servir-nos per aprendre d'una vegada la lliçó després de tantes fuetades rebudes, ja que malgrat els anys no acaben cicatritzar mai. El cas és que si no en tinguéssim prou amb els recursos i les suspensions, ahir el Tribunal Constitucional ens donava una alta alegria pel cos al deixar sense efecte una llei que poc o gens tenia a veure amb el procés i que en canvi protegia les famílies amb menys recursos, altrament dit pobres.

De vegades és curiós la perversió de determinades sentències d'un tribunal que representa vetlla per garantir que la Constitució es compleixi per tal que els ciutadans no es vegin discriminats. Ara bé, amb decisions com les d'ahir suspenent la llei catalana que prohibia a les empreses de serveis a tallar el subministrament a aquells que no els poguessin pagar, el descrèdit d'aquest tribunal conservador és més que notable. Però es clar, la demagògia entre determinats polítics sempre està a l'ordre del dia i no és estrany veure com des de fora es posen les mans al cap a l'observar com el partit d'un govern que s'anomena PoPular deixa a l'estacada a les classes populars simplement perquè consideren que el Parlament català ha envaït competències en matèria energètica.

Mentrestant a Catalunya ens llevàvem amb la notícia de la detenció d'Oleguer Pujol i l'escorcoll del seus domicilis a Barcelona, Madrid i València. El fill petit de l'expresident ha estat posat posteriorment en llibertat en el marc d'una operació dirigida pel jutge Santiago Pedraz. Aquesta no ha estat pas l'única detenció perquè el seu soci Luis Iglesias, gendre de l'exdirigent del PP, Eduardo Zaplana, també ha estat arrestat a la capital d'Espanya. Notícies com aquesta encara donen més sentit a l'enigmàtica metàfora que digué Jordi Pujol al Parlament, en que feia referència a les branques dels arbres afirmant que si cau una poden caure totes. Seria de malpensar si ho extrapolem als possibles socis "importants" de la família Pujol arreu de l'Estat?

En el terreny de la consulta cal destacar l'acord de mínims al que arribaren Artur Mas i Oriol Junqueras per tal d'impulsar el nou 9-N, obviant el tema de les plebiscitàries, en el qual Convergència aposta per una negociació amb l'Estat per assolir la independència, mentre que els republicans prefereixen tirar pel dret, o millor dit per la DUI, i després ja parlarem amb qui calgui.

De parlar en tingué oporturnitat el conseller de Teritori i Sostenibilitat, Santi Vila, `que ahir fou el convidat del Fòrum Barcelona Tribuna. Vila que ja s'ha mostrat força escèptic vers la independència en diverses ocasions, no va decebre pas i apostà per esgotar la legislatura per anar tancant temes. Ves a saber si aquesta manca de pressa perquè hi hagin eleccions no és fruit d'una simbiosaapuntà que ell no hi veu tanta pressa a l'hora de convocar eleccions, motiu pel qual em fa pensar que la mentalitat de Santi Vila va a ritme de rodalies enlloc d'AVE.

El rotatiu anglès The Mirror és l'encarregat de presentar-nos la perla del dia. Els experts televisius saben prou bé que mantenir un programa a la graella és una tasca sovint més que díficil, i la cosa es complica quan parlem de dibuixos animats. El cas dels Simpsons és un fenomen a part, perquè sempre s'ha considerat que era per un públic adult malgrat entre la seva audiència s'hi trobin també els més petits de casa.

Petita no ha estat pas la crítica que Frank Sivero ha fet als responsables de la mítica sèrie, als quals acusa d'aprofitar-se de la seva persona sense que ningú li hagi demanat permís. Dóna la casualitat que Sivero és un actor amb un físic molt singular que li ha permès treballar en diversos films de mafiosos. Això i el fet d'haver estat veí d'algun dels guionistes dels Simpson hauria inspirat a aquests creessin el personatge de Frankie Carbone. 

I com que a la cultura americana els advocats viuen bàsicament de les demandes, Sivero ha decidit demandar-los per 250 milions de dòlars, justificant que s'ha violat els seus drets d'imatge. 

Per tant internautes, si sou veïns d'algun guionista d'èxit ja cal que aneu consultant un advocat, no fos cas que algun dels personatges estigués basat en vosaltres, un fet que desmentiria el clàssic de "Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència".