Els convidats

Bona tarda i bon dijous internautes. 'Com que no tenim res millor que el temps, no hi ha generositat major que perdre'l sense tenir-ho en compte.' La cita és de l'escriptor francès Marcel Jouhandeau i serveix per endinsar-nos en el lamentable incident que ahir tingué lloc al Parlament de Catalunya. Si bé per molts el més trist fou l'espectacle de veure uns individus alçant el braç i la veu cridant "¡Viva España!" i "¡Sois españoles!", l'anècdota elevada a categoria fou que després de la seva expulsió, ni PP ni C's van sumar-se al document de condemna elaborat per la resta de partits.

Si bé en una democràcia totes les opcions són respectables, els grups de Sánchez-Camacho i Rivera ahir feren un flac favor a la gent de bona fe que encara defensen una Catalunya dins Espanya. I és que amb comportaments que callen davant provocacions exaltades poc ajuden a la causa unionista, bàsicament perquè corren el risc que la gent acabi associant el NO a aquests extremismes.

Òbviament, no es pas estrany que aquest grup de persones que es trobaven a la tribuna del públic aplaudissin apassionadament les intervencions dels representant de PPC i C's, que la jornada passada van fer ús de tota la munició per criticar el 9-N. Però es clar, si llegim la lletra petita veurem que els expulsats havien estat convidats pels PoPulars, i per més inri hi havia el futur cap de llista del PP a Tona. Per aquest mateix motiu, la presidenta d'aquest partit restà importància a l'incident i novament mostrà que encara que sembli impossible pot arribar a tenir més cara que llavis, i novament es posà el vestit de víctima recordant els atacs que diàriament pateixen les seus de la seva formació.

Més enllà de l'agre debat, el ple del Parlament també tornà a evidenciar la incertesa per saber si els pressupostos del 2015 acabaran aprovant-se o no, després que Artur Mas confirmés que no ho podia garantir un cop trencat el pacte de governabilitat amb els republicans. Fou aleshores quan Miquel Iceta torna a festejar el govern oferint-se a tirar-los endavant. Si ja és xocant veure com algú que titlla de nazi unes plebiscitàries, encara ho seria més que qui les convoqués pacti amb ells, però ja se sap que de més verdes en maduren.

En un altre context, avui hem conegut la decisió unànime del Consell d'Estat respecte al 9-N donant el vist i plau al govern de Rajoy per impugnar-lo. Sorpresa cap ni una, com tampoc demà n'hi haurà cap quan el Consell de Ministres voti a favor del recurs que traslladarà al TC per suspendre'l cautelarment. Evidentment, si nosaltres pretenem tenir un full de ruta a Madrid el tenen i per molt que ens hi esforcem no es torça. Aquest és un dels motius pels quals l'ANC ha tret l'artilleria i ha demanat als catalans anar a votar passi el que passi. Com sempre està per veure si qui té la responsabilitat acabarà mantenint-la o desconvocant-la. S'admeten apostes.

Aquests dies que s'ha parlat dels pros de treballar com a doble dels famosos, la perla d'avui ens explica que no tot són flors i violes. Si bé els trets físics són segurament els més rellevants en aquesta professió, potser el vessant menys visible és la d'aquelles persones que lluny de compartir una semblança física sí que tenen la fortuna o desgràcia de posseir el mateix nom. Això és exactament el que explicava ahir Antena 3 fent-se ressò del cas de José Manuel Casado, un professor d'informàtica de Collado Villalba que ha patit en primera persona la coincidència de dir-se com es diu.

Casado no s'assembla especialment a cap actor de Hollywood, però si que té el mateix nom que un dels implicats en l'Operació Púnica que aquests darrers dies ha tornat a posar en relleu l'existència d'una altra trama política que cobrarva importants comissions a canvi d'adjudicacions públiques.

El nostre protagonista va veure com de la nit al dia, es veia detingut i retingut per la Guàrdia Civil i a més perdia la feina al trobar-se incomunicat. Les circumstàncies feren que durant vàries hores cel·la preventiva amb l'alcalde de Parla. Afortunadament, i després de nombrosos interrogatoris els comandaments de la Benemérita van adonar-se que l'havien espifiada i van alliberar-lo.

Lluny d'enfadar-se o demandar-los, el professor va exhortar-los a que l'ajudessin a recuperar la feina, ja que els seus caps no es creurien la seva versió, cosa en un primer moment ni ell mateix feia ja que pensava que tot era fruit d'una broma amb càmera oculta.

En fi internautes, ja veieu que els "paranys lingüístics" a vegades poden portar-nos a la garjola.

Reaccions: