Catalunya es mulla per la Independència

Bona tarda i bon dimecres internautes. 'La força no prové de la capacitat física sinó d'una voluntat indomable.' Una versió més nostrada de les paraules de Mahatma Gandhi podria ser 'Val més l'enginy que la força'. Una frase que espero conegui prou bé el govern de la Generalitat tenint en compte la reacció d'una ciutadania que malgrat la gota freda del TC va sortir a totes les viles de Catalunya demostrant que plogui aigua o decrets en contra, la voluntat continua ben ferma.

I es clar, després de la reculada retirant cautelarment la campanya, tots els ulls estaven posats avui a la sessió de control al president de la Generalitat per saber si aquesta frenada sobtada era només el començament de la temuda marxa enrere o tan sols un parèntesi necessari. A diferència del que ens tenen acostumats, el Parlament avui ha tret fum, fins el punt que el conseller Mas-Colell ha acabat titllant de Partit dels Poca-soltes als populars. L'ambient crispat ha servit per aclarir que, ara com ara, el govern i el seu cap no han tirat la tovallola i pensen seguir endavant.

La intranquil·litat venia justificada a més per la informació publicada per La Vanguardia edestacant el "marro" que hi hauria hagut ahir a la reunió del govern, especialment entre la vicepresidenta i Andreu Mas-Colell deixant de manifest que l'estratègia de CDC i UDC no coincideix precisament a l'hora d'acatar la decisió del Constitucional.

Aquest fet sens dubte ha tranquil·litzat força els partits signants de l'acord, els quals tenien seriosos dubtes sobre si l'executiu català havia optat per la genoflexió. El mateix president ha deixat ben clar davant les mirades de desaprovació de PP i C's que ell lluitarà fins al final perquè la gent pugui expressar-se a les urnes tal com marca el full de ruta.

El clímax de la discussió ha arribat quan s'havia de designar els set juristes de la comissió de control del 9N, cosa que finalment ha estat aprovada àmpliament. Com era d'esperar no ha estat flors i violes perquè els grups de Rivera i Camacho han hagut de fer l'esceneta de torn per sortir a les tertúlies noctàmbules estatals. Ambdós s'han mostrat visiblement enfadats perquè la presidenta de la cambra no ha volgut treure de l'ordre del dia la votació i això ha provocat que els diputats de C's marxessin. 

Com que aquest podria ser un primer gest de desobediència, malgrat els serveis jurídics del Parlament ho neguessin, Enric Millo s'ha posat el vestit de comissari polític i ha demanat que s'identifiquessin aquells diputats que votessin, ja que pensaven prendre'n nota i denunciar-los a la Fiscalia per no acatar les ordres del TC. De poc han servit les amenaces del PP.

D'aquesta manera, tot i la pluja incessant que ahir van haver de suportar els milers de manifestants d'arreu del país, la jornada parlamentària d'avui segur que ha fet que molts se sentissin aixoplugats veient que malgrat el temporal i el fort onatge el vaixell no s'atura.

Els que tampoc s'aturen a pensar el que diuen són dos grans amics de Catalunya: Cristobal Montoro i José Manuel García Margallo. Si el primer es vantava de ser el salvador de les nostres finances tot i pressupostar una de les pitjors inversions en els darrers 17 anys (1.072 milions); el seu company d'Exteriors ens recordava que si seguíem amb la tossuderia de la independència perdríem tots els privilegis de que gaudim, sense adonar-se que precisament la volem perquè ja no gaudím de res.

La perla d'aquest dimecres ens arriba des de la Pampa, ja que el diari La Nación publica la notícia sobre la nova arma secreta del govern de Cristina Kirchner per lluitar contra el frau fiscal. Si bé el lògic seria pensar en una campanya de conscienciació complementada per un exèrcit d'inspectors d'hisenda, la presidenta ha volgut ser més moderna i ha autoritzat l'ús d'un dron que sobrevolarà el territori argentí identifican les mansions no declarades.

Sense qüestionar que aquest invent suís pugui funcionar, resulta com a mínim paradoxal que l'enginy volador hagi estat batejat com a MESI (Monitorització Estratègic Satèl.lit Integrat), potser sense adonar-se'n que el MESSI que nosaltres coneixem no és un exemple especialment bo pels contribuents, vista la sanció de més de 35 milions d'euros pagats a la hisenda espanyola.

Reaccions: