Cares llargues

Bon dia i bon divendres internautes. Escrivia el filòsof Johann Wolfgang Goethe que 'Actuar és fàcil, pensar és difícil; actuar segons es pensa és encara més difícil.' Aquesta és en certa manera la sensació que ahir molts tinguérem a l'observar les cares llargues dels líders de les formacions proconsulta quan sortien del Palau Robert. La reunió que en un principi havia de ser discreta no ho fou pas tenint en compte l'allau de periodistes concentrats al carrer, un fet que demostra que els periodistes són molt vius o bé les filtracions internes s'han convertit en un clàssic d'aquest thriller que cada vegada té més trets de melodrama.

Els actors que han o havien de tirar endavant el 9-N no només feien cara de circumstàncies sinó també de pomes agres, tant que una setmana després de trobar-se a Palau i atendre els periodistes, ahir la processó anava per dins i per fora. Disciplinadament, però, ningú va voler fer d'esgarriacries explicant les més que probables tensions que s'intuïa a l'ambient. Tots els presents, malgrat la insistència de la premsa els emplaçaren a la setmana que ve, que segons diuen serà "decisiva" per desvetllar la incògnitat.

Tot i l'objectivitat de per sí no existeix, l'evidència és que la consulta podria morir la propera setmana, circumstància que ja sabrien els seus impulsors, però que haurien pactat no fer-ho públic fins passat el 12-O, per no donar ales als unionistes en la seva "Fiesta Nacional". Sigui com sigui, entrem en l'àmbit de la política ficció on se'ns aniran presentant diversos escenaris. El que està clar és que enrere no podem tornar i cal seguir endavant malgrat des de Madrid vulguin posar-se la medalla per haver aturat una consulta, que d'altra banda no era vinculant. 

Si fins ara sempre s'ha parlat d'un únic Pla descartant-ne un B, el context empeny inevitablement cap a unes eleccions que en tota probabilitat seran plebiscitàries, vist el clam del carrer. Ara bé, si ja prou difícil ha estat consensuar entre les formacions una consulta, molt més ho serà dissenyar una llista única, ja que malauradament sembla que els càculs partidistes són prioritaris. D'aquest èxit o no dependrà en gran mesura que Artur Mas opti per ser candidat o doni el relleu a algú altre, quelcom que no és pas descartable i que sumiria CiU en una crisi per manca d'un líder amb cara i ulls.

Què podria passar aleshores? La lògica podria fer-nos pensar que això els passaria factura a les urnes, i abans que passés és més que probable que finalment Unió Democràtica optés per trencar amb el seu soci i es presentés sota la marca d'un nou partit amb l'objectiu de recuperar el tant anhelat "centre". Caldria veure si la vaticinada victòria republicana i la resta de partits independentistes tindrien la força i la voluntat suficient per fer una Declaració Unilateral d'Independència sense esperar al que puguin dir-hi a 500 Km.

Per aquelles contrades precisament continuen les crítiques davant la crisi de l'ebola, vist que malgrat passen els dies, ni les explicacions ni la gestió de la mateixa han millorat, ans al contrari. En aquest sentit, i segurament perquè des del govern li haurien tocat el crostó per la pèrdua de vots de cara a les municipals, la titular de Sanitat va reconèixer que s'havien comès alguns errors i revisarien el protocol per evitar que es repetís. No sé si en aquesta revisió hi haurà inclòs evitar que impresentables i dèspotes com el conseller del ram a Madrid, Javier Rodríguez, es dediqui a escampar calúmnies i falsedats per treure's les puces de sobre, puces heretades del ja incinerat Excalibur. 

De tota manera, no sembla que la comunicació i la transparència acabi prenent protagonisme en aquesta gravíssima crisi, després de llegit que Moncloa ha decidit incorporar al gabinet de comunicació una persona de confiança de l'Executiu, Ricardo Ibáñez, el qual té sobrada "experiència" a l'haver servit a les ordres del ministre Ángel Acebes en l'època dels atemptats de l'11-M

La perla del dia ens l'apropa el The Telegraph, el qual demostra com la necessitat obliga en molts casos a treballar les neurones davant les dificultats. Ara bé, sovint hom té la sensació que algunes persones les tenen de vacances. Aquest podria ser el cas d'un veí de Detroit, que davant de la impossibilitat de pagar un deute de 6.000 dòlars sobre el seu habitatge, va decidir vendre's la casa a l'antiga. 

Com si d'una operació en espècies es tractés i davant la manca d'ofertes per la vivenda, el propietari hauria facilitat als possibles venedors l'adquisició canviant diners pel nou Iphone 6. Així, els compradors disposarien d'una casa amb tres habitacions, menjador, bany i jardí.

En fi internautes, restarem oberts a saber si els possibles clients són tan "flexibles" com el nou enginy. Tanmateix, m'alegro que les pomes estiguin tan valorades, fins i tot les mossegades.

Reaccions: