Amb lupa

Bona tarda i bon divendres internautes. 'Allò que es considera ceguesa del destí és en realitat miopia pròpia.' Aquesta frase de l'escriptor i guionista nord-americà William Faulkner descriu en bona part la percepció i les maneres que des de La Moncloa tenen vers Catalunya. Lluny de solucionar un conflicte, l'Espanya imperial del PP ha tornat a manifestar a través del govern la seva total desconfiança vers el procés de participació. Així ho ha expressat la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que en la compareixença posterior al Consell de Ministres s'ha atrevit a dir que l'executiu ja estudia presentar un recurs que deixi en suspens la nova cita de novembre. Tal com ja manifestava la presidenta del PPC, l'argument al que s'estarien agafant és que el 9-N és un frau de llei que mira de burlar la decisió del TC per altres vies, vies que segons ells són "un altre referèndum il·legal encara més antidemocràtic que el primer".

La pregunta que sorgeix és per què no han actuat ja? Doncs bàsicament perquè vist que el moviment ciutadà no defallia, han passat a considerar una "consulteta de pa sucat amb oli" a una seriosa amenaça. Està clar que encara no l'han desactiva no per manca de ganes sinó per falta de base legal. Ara bé, diuen fonts ben informades que ara l'estratègia que estaria dirigint Jorge Moragas per desinflar la "il·lusió provincina" passaria per actuar un dia o dos abans de la cita. I aleshores què? Tenim pla C? A hores d'ara l'executiu català ni sap ni contesta, però el més lògic seria saltar-nos la pantalla i anar a plebiscitàries per molt que Unió i el conseller Vila no els agradin.

El més curiós de tot és que allà a la meseta no acaben d'entendre que si ara ja tenen un problema, després dels comicis serà superlatiu. El fet de pensar amb les entranyes fa que no s'adonin que el més probable és que s'hauran d'enfrontar amb un nou govern independentista i republicà que no s'estarà per gaires punyetes i tirarà pel dret.

Sigui com sigui, les clavegueres de Moncloa segueixen treballant a cor que vols. Un bon exemple el vèiem ahir quan a primera hora del matí quan abans que una vintena d'agents de la policia espanyola i el fiscal es presentessin a casa d'Oleguer Pujol per tal de registrar-la i impedir la destrucció de proves, ja hi havia un important nombre de càmeres i periodistes esperant-los perquè un "ocellet" els ho havia dit abans. Sembla estrany que els investigadors encara pensin que després de tants mesos darrera de la família Pujol encara siguin tan il·lusos de pensar que trobaran quelcom, perquè en cas de no ser innocents és més que evident que haurien tingut molt temps per destruir proves.

Per tant, queda clar que al marge de l'interès judicial sembla més que evident que hi ha quelcom més al darrere, més interessat en convertir el cas en un circ mediàtic (amb gos inclòs) i projectar una visió generalitzada de corrupció a la catalana que ajudi a desacreditar el nostre projecte. Llàstima que encara no s'hagin assabentat que Catalunya és molt més que una família anomenada Pujol.

La perla d'aquest divendres ens parla dels snacks, aquells aliments que es consumeixen entre hores. I és que qui més qui menys, fruit de l'estrès o l'avorriment, una combinació perillosa que provoca que en les hores més tontes del dia endrapem tot allò que no acostuma a ser saludable. El diari The Mirror ens explica una de les darreres invencions que comença a tenir cert èxit més enllà de l'Atlàntic.

Si a casa nostra la tendència a l'alça és el consum de fruites o els moderns iogurts saciants, fora de les nostres fronteres han optat per fusionar dos dels productes estrelles dels Estat Units. Així, el restaurant PYT, de Philadelphia ha creat la Donut-hamburguesa, un festival del colesterol que combina la rosquilla dolça amb carn de vedella, cansalada, formatge i una combinació de salses.

Deconstrucció, la màgica paraula de Ferran Adrià, serviria perfectament per definir aquesta barreja explosiva que si bé sobre gustos no hi ha res escrit, potser que després d'aquest invent caldria començar a escriure sobre el mal gust.