Ufffff!

Bon tarda i bon divendres internautes. 'És una ximpleria arrencar-se els cabells en els moments d'aflicció, com si aquesta pogués ser suavitzada per la calvície.' La frase de Ciceró hauria de ser tinguda en compte per alguns residents a la Moncloa, perquè si bé avui els han alegrat el dia no estaria de més que algú els recordés els discursos d'aquests darrers dies en que les enquestes semblaven més favorables al Yes, assegurant que el país de William Wallace i el de Rafael de Casanova no tenien cap punt en comú. Com ja era d'esperar, això ha canviat en gran manera avui, després de que el No acabés imposant-se en el referèndum d'Escòcia per 55% a 45%. 

La incògnita radicava en el vot indecís, que com el seu nom indica, no tenia un candidat segur. El que és evident és que avui dos governs han celebrat amb xampany, suposo que cap dels dos amb cava, la victòria dels unionistes que han guanyat àmpliament davant els independentistes. Malgrat la decepció de molts, la unanimitat a l'hora de destacar les millores que tindrà aquest país després de la votació ha estat la notícia més comentada. Una tercera via sobrevinguda que no estava a la pregunta original però que segurament ha fet que una part de la població acabés decantant-se pel No davant les promeses de més competències fetes pel govern britànic.

Com ja es tradició en els països anglosaxons el perdedor acostuma a marxar cap a casa, i això precisament és el que ha fet el ja dimitit Alex Salmond. Un cop reconeguda la derrota i després de demanar al bàndol unionista que acceleri el màxim possible les inversions promeses dos dies abans del referèndum.

I avui que hi havia consell de ministres, el president del govern espanyol ha aprofitat per donar la cara en diferit i sense premsa, ara que l'arítmia escocesa ha desaparegut,i ha felicitat la Gran Bretanya per mantenir les seves fronteres. No ha estat l'únic, perquè la Comissió Europea ha seguit l'exemple espanyol, francés i alemany destacant la importància de tenir uns estats forts per garantir la supervivència de la Unió, un fet que fa certa gràcia tenint en compte que Espanya es caracteritza més aviat per la seva mala salut de ferro i el Regne Unit no és que  tingui massa ganes de seguir a la UE. Els missatges no eren gratuïts, ja que sense citar-la explícitament, tothom tenia al cap l'assignatura pendent: Catalunya.

La nostra nació que, a diferència de l'escocesa, mai ha estat reconeguda com a tal, s'ha convertit en el focus mediàtic del moment un cop passat el capítol esmentat. Aquesta mateixa tarda, el Parlament de Catalunya ha votat la llei de consultes que permetrà el paraigua legal per poder convocar la consulta, aquella que amb tota seguretat serà difícil de celebrar. S'esperava amb candeletes la signatura del president Mas convocant-la i fins i tot Mariano Rajoy ja havia donat ordres a funcionaris i ministres perquè demà estessin a punt per fer una reunió d'urgència, però pel que es veu, Artur Mas acabarà rubricant el document dilluns, un cop publicat al DOGC.

Per tant, la pilota està al nostre camp i hem de ser nosaltres qui decidim si optem per avançar cap a la porteria contrària o bé ens repleguem i fem una defensa per conservar el resultat actual. Agosarats o conservadors, aquesta és la qüestió. Ens la juguem o encara esperem que aquest govern central que ens nega el pa i l'aigua sistemàticament acabi oferint-nos aquelles famoses promeses virtuals en forma de cants de sirena?
Parlant de cants, però aquests de protesta, són els que s'estan escoltant aquests dies a Uganda on una qüestió de mesures s'ha convertit en tot un problema d'estat. Ens ho recorda aquest vídeo de la cadena NTV de Kenya la qual es fa ressò de la denúncia del parlament d'aquell país africà pel fet que algunes companyies no tenen en compte el fet diferencial Ugandés, i això ha causat importants problemes entre la població.

Així d'indignat i explícit es mostrava el diputat Merard Bitekyerezo a l'afirmar : "Alguns joves es queixen que els condons que reben són molt curts, els seus òrgans sobresurten per tot arreu."

Quina raó tenia aquell que un bon dia digué que 'El sexe alleuja la tensió, mentre que l'amor la causa.'

Reaccions: