Tornem-hi que Sí ha estat res!

Bona tarda i bon dilluns internautes. L'escriptor i poeta francès Charles Baudelaire digué en certa ocasió que 'Una successió de petites voluntats aconsegueix un gran resultat.' Aquesta mateixa és la sensació que tinguerem aquells que vàrem participar vestits de vermell i groc en la gran V de la Diada. Moltes pors i havia a casa nostra perquè a l'igual que l'any passat fins a última hora no estava massa clar que acabés essent un nou èxit de convocatòria i organització, ressaltant el càracter reivindicatiu, alegre i familiar d'un conjunt de ciutadans que tornaren a emplaçar els polítics a mantenir-se units i treballar per fer possible la consulta, cosa que no sembla pas fàcil tenint en compte les darreres piulades de Josep Antoni Duran i Lleida. 

El líder democristià ha aprofitat l'entrevista que el diari El Mundo ha fet aquest cap de setmana a Oriol Junqueras per carregar durament contra la posició del republicà defensant el 9-N tot i que s'hagi de desobeir la probable negativa del Tribunal Constitucional amb la que a Duran li treuran un pes de sobre per defensar una votació que mai li ha fet especialment gràcia. Un xic menys bel·ligerant, però en la mateixa línia es mostrava Ramon Espadaler al posar en dubte el "radicalisme" d'ERC dient que un partit de govern això no ho faria. Intressant veure com a poques hores del debat de política general alguns es dediquen a obrir foc amic, potser perquè l'amistat no ha estat mai sincera.

Parlant de sinceritat, no podem deixar passar la d'un individu que segons ells va tenir la desgràcia de néixer a Catalunya, Albert Boadella. El bufó del regne i del nacionalisme espanyol més ranci quedava ben descansat al declarar a Libertad Digital que "Si no hubiera existido la lengua catalana hubiéramos sido más felices". Amb tota seguretat, aquesta mateixa idea deu ser en gran manera compartida per la "gran multitud" de participants que feren la seva pròpia diada a Tarragona convocats per Societat Civil Catalana. El més interessant de l'acte, al marge del fracàs de convocatòria (3.700 persones), fou el vídeo que algú publicà sobre la reputació d'alguns dels participants. Tal com llegim a Vilaweb, aquest document recull les indicacions que'un dels principals dirigents de SCC donava a un grup de nazis per passar desapercebuts en la manifestació i així esquivar el marcatge de la premsa.

No en feu cap mena d'esment de la peculiar concepció que aquests individuus tenen de la democràcia algú que també va decidir participar-hi. Això sí, Carmen Chacón va aprofitar els micròfons i càmeres per denunciar el poc democràtics que són aquests sobiranistes al obligar-la a triar entre "papá y mamá". Ella però ja fa temps que ha triat les companyies i si féssim cas dels refranys caldria recordar-li aquell que diu "Dime con quién andas, y te diré quién eres", i és que el seus anys a Defensa no l'han deixat indiferent, potser per allò que "la cabra de la legión siempre tira al monte."

El cert és que hi ha coses que cauen pel seu propi pes, i la màscara democràtica que algun duen sembla que també cau, deixant entreveure que el discurs tan pregonat de la convivència i la defensa de l'estat de dret no és més que una simple hipocresia. No ha estat aquest del Partit Popular del Masnou , el qual lluny del políticament correcte, dissabte van tenir un atac de sinceritat quan publicaren un tuit en el qual es veia el president de la Generalitat envoltat de diverses armes, preguntant-se si aquesta seria una bona manera de fer claudicar Artur Mas. 

La perla d'aquest primer dia de la setmana la trobem a la versió anglesa del diari Metro. Si bé aquests darrers dies la majoria de diaris se centren en l'estret marge entre els partidaris del Sí i del No, i en les grans companyies que podrien marxar d'un territori escindit, la premsa també ha trobat un testimoni d'excepció que podria inclinar la balança de tant seriosa decisió.

El cas és que si William Wallace ha estat sempre un referent de la lluita escocesa també ho ha estat algú que des de fa centenars d'anys es considera un referent per aquest país on  no estrany veure els homes portant faldilla.

D'aquesta manera, no sé si cansats de tantes enquestes o no, el rotatiu publica que davant una possible victòria dels independentistes, un dels escocesos per excel·lència hauria fet les maletes traslladant-se a la localitat anglesa de Windermere, segons hauria testimoniat un fotograf de la zona. 

Pel que es veu, la notícia de l'emigració del monstre del Llac Ness (Nessi) podria trastocar el resultat d'unes votacions que a hores d'ara estan frec a frec. Afortunadament, em sembla que Sebastià D'Arbó a diferència d'Iker Jiménez pot assegurar que el nostre Nessi de Banyoles no marxarà si assolim la independència i fins i tot formarà una família.

Reaccions: