Recordant Merceditas

Bona tarda i bon divendres internautes. 'Gràcies a la memòria es dóna en els homes el que s'anomena experiència.' La cita d'Aristòtil la deu conèixer prou bé una de les figures més rellevants de la política catalana dels darrers trenta anys. Jordi Pujol, exmolt honorable, ha assistit aquesta mateixa tarda davant la comissió d'afers institucionals del Parlament de Catalunya, en una les compareixences més experades dels darrers temps. L'expectació era màxima per escoltar l'expresident després del sotrac que el passat 25 de juliol provocà la seva confessió sobre un frau fiscal a partir d'una herència.

A grans trets poca cosa ha aclarit Pujol, si bé ha deixat clar que malgrat sempre s'ha caracteritzar per tenir una memòria prodigiosa, es veu que en determinats moments i circumstàncies patí una singular amnèsia que l'impedi declarar uns quants milions que el seu progenitor deixà a la seva família. La gent volia respostes i no n'ha rebut ni una.

La sessió ha tingut dues parts ben diferenciades, la primera en la que Jordi Pujol, visiblement nerviós s'ha cenyit escrupulosament al guió elaborat pels advocats, en el que més que una explicació sobre el seu delicte semblava més un relat narratiu de la postguerra i de la lluita antifranquista. Seguidament, els diferents grups parlamentaris representats per les primers espases, amb l'excepció d'Oriol Junqueras que ha delegat en Gemma Calvet, han fet ús dels 10 minuts per preguntar. Els tons i actituds han estat força diferents, mentre ERC i PSC tenien un tractament respectuós però a l'hora incisiu cercant respostes a les moltes incògnites del cas, altres han aprofitat l'esdeveniment per fer discursos que lluny de buscar respostes només pretenien escoltar-se ells mateixos.

Així, PP i C's han tret l'artilleria pesada, linxant-lo públicament a ell, el seu partit i el seu hereu polític, fusionant de forma barroera corrupció amb sobiranisme, ja que segons ells només les estructures d'estat pròpies tindrien la finalitat de saltar-se els controls judicials i governmentals espanyols. 

D'altra banda, Iniciativa ha volgut separar el cas del procés i ha optat no tant per aprofundir en el frau concret sinó per fer un judici a crítica dels 23 anys de pujolisme. Línia molt semblant a la de la CUP que ha recordat les amistats perilloses de Pujol (Andreotti i Köhl) i l'espanyolisme manifest del dirigent essent peça clau per sostenir els governs del PP i PSOE, malgrat els nombrosos escàndols que clamaven el cel.

La segona part ha estat molt més convulsa, especialment perquè lluny de respondre les preguntes concretes de cada grup, el compareixent ha elevat el to, fent gala d'aquella supèrbia que tant bé coneixia la premsa d'aleshores quan el primer dels catalans els renyava per fer preguntes que "no tocaven". La tensió ha acabat convertint la sala gran del Parlament en un gran reality on les picabaralles entre el portaveu de CiU (Jordi Turull) i la del PP (Alícia Sánchez-Camacho) han acabat tancant una sessió sense pensa ni glòria, al més pur estil Sálvame, o pels que teniu més memòria, a l'estil "Queremos Saber", on Merceditas Milá fou plantada per l'escriptor Paco Umbral perquè es parlava de tot menys del seu llibre, talment com avui.

I finalment, serà demà el dia triat pel president de la Generalitat per signar la convocatòria del 9-N, en un acte sobri però solemne que comptarà amb la prèsencia del govern, la presidenta del Parlament i la majoria del responsables dels partits signants de la consulta. Un acte que vindrà precedit per la sorpresa que avui ha donat l'Ajuntament de Badalona, el qual ha aprovat donar-hi suport després que els partits s'hagin posat d'acord deixant en evidència l'Alcalde Albiol, el qual ha marxat amb la cua entre les cames.

Després d'una jornada un xic agra, convé endolcir una mica l'actualitat amb la darrera perla de la setmana. En aquesta ocasió l'encarregat de fer-ho és el diari britànic The Independent, el qual es fa ressò d'una sorprenent descoberta gastronòmica a la llunyana localitat xinesa de Yan'an. El cas és que aquesta vila acollia per molts una autèntica catedral de la cuina oriental, si tenim en compte l'important augment de la clientela del restaurant del senyor Zhang.

Diuen els crítics que entre els requisits perquè un local triomfi hi ha el servei i com no el xef, factors que de ben segur garanteixen que els plats que surten de la cuina siguin del grat dels comensals. A banda d'això la importància de la matèria primera acostuma a garantir gran resultats, i això és el que en destacaven els clients que repetien i feien del boca orella la millor propaganda.

Ara bé, diuen que tot té un començament i un final, perquè a vegades alguns acaben morint d'èxit. Aquesta podria ser l'explicació que ha portat al tancament preventiu de l'establiment després que un dels seus clients acabés demostrant l'impensable.

Així, Liu Ju You va començar a trobar-se diferent després d'haver-hi sopat i decidir investigar fent servir la seva família com a conillets d'índies per demostrar la seva teoria. Un cop els tingué a tots ben tips i contents, els acompanyà a l'hospital per demostrar que aquesta sensació d'eufòria tenia com a causa no la mà del xef o potser sí, perquè aquest es dedicava a especiar el menjar amb opi, tal com revel·laren les proves toxicològiques.

Sigui com sigui internautes i respectant les "opi-nions" diverses si el plat estrella no us fa al·lucinar recordeu la frase de Pierre Daninos
: 'Els anglesos van inventar la sobretaula per oblidar el menjar.'

Reaccions: