Quins temps aquells!

Bon dia i bon dimecres internautes.  El dramaturg i novel·lista Oscar Wilde deixà escrit que 'L'únic encant del passat és que és el passat.' I segurament té raó, perquè sense oblidar d'on venim hem de viure el present i construir un futur. Però es clar, no tothom es troba còmode amb l'actual present i enyora un passat gloriós en blanc i negre. Aquest és el cas d'Alicia Sánchez-Camacho, la "innocent" nena de la foto, que sense els frankfurts a la boca costa de reconèixer.

Diu un vell proverbi rus que 'Enyorar el passat és córrer després del vent' i la sinceritat de la presidenta del PPC es feu evident ahir quan lamentà no viure en aquella Catalunya de la infantesa o haver de patir l'actual "dictadura tova". Ja ho diuen que qui perd els seus orígens perd la identitad i pel que es veu això d'haver tingut un pare guàrdia civil fidel al règim, no democràtic precisament, sempre deixa certa nostàlgia pel benestar que tenien alguns que aixecaven el braç i no per preguntar.

La dirigent popular, seguint com sempre l'estela de C's, intercalà el seu discurs emprant català i castellà, posant com sempre més bilis en aquesta última llengua per tal que Telediarios i tertúlies madrilenyes aprofitessin aquests talls per tenir més munició anticonsulta. De la seva intervenció n'extreiem dos conceptes que venint de qui venen diuen força de qui les pronuncia: "No s'ha d'escoltar tant al carrer i si en canvi els que defensen les lleis" i "Si posa les urnes estarà fora de la democràcia”.
El seu principal competidor, Albert Rivera, va tornar a reivindicar les tradicionals eleccions autonòmiques perquè sembla que té ganes de fer forat i aspira fins i tot a governar en coalició amb els altres partits unionistes per "retornar-nos" la pau i tranquil·litat trencada per nosaltres els independentistes.

La intervencio més esperada fou sens dubre la d'Oriol Junqueras, especialment després de les recents divergències sobre saltar-se la decisió del TC, i malgrat alguna que altra crítica, el que quedà a la retina dels presents fou l'interès dels republicans per entrar el govern i "blindar" la consulta després de molts mesos tocant el violí. Però com diu la tradició "cada cosa al seu moment i a cada moment la seva cosa", i és que malgrat el president afirmà que en parlaran al llarg de les properes setmanes, ara també "hi ha altres alternatives possibles a la cambra".

Del PSC poc a destacar que no sabéssim ja, oferiment per acabar la legislatura si renuncia a aquesta consulta i opta per una altra negociada amb l'estat, la qual permetria un nou encaix amb l'Estat sempre i quan no gosés demanar la independència. La resposta de Mas ben clara, que sigui el PSC que se sumi a la consulta i defensi el NO.

Segurament qui major crítica dedicà a la política social i a les retallades foren ICV i la CUP, els quals tot i coincidir en la necessitat d'anar junts pel 9-N, incidiren en les desigualtats causades per la crisi i la manca de transparència en casos de corrupció com el cas Pujol. Davant d'aquest discurs, Artur Mas oferí irònicament la conselleria d'Economia a Joan Herrera si tan fàcil veia arreglar-ho tot.

La perla que amenitza La Mossegada d'avui té aires britànics i ens l'apropa el  'Daily Mirror'. Segons aquest diari, un inspector sanitat que realitzava una visita rutinària per diversos restaurants va veure's sorprés pel panorama que es trobà en un restaurant de West Sussex.

La llegenda urbana diu que val més no entrar a la cuina de certs establiments per l'estupefacció que pot causar-nos. Al marge dels ja "tradicionals" gossos o micos que alguns restaurants orientals tenien a les cambres frigorífiques, el que es troba Ian Brightmore és per nota. Després de demanar explicacions al propietari pel fet de trobar-se, ni més que menys, que un lleó congelat, l'home explicà que havia fet un favor a un zoo proper i aprofitaria la seva carn per alimentar els gossos que tenia.

Esperem que aquest costum no acabi imposant-se i acabem trobant-nos el Simba a la Sirena.

Reaccions: