Pam i pipa al TC

Bon dia i bon dimecres internautes. 'Cal saber el que es vol; quan es vol, cal tenir el valor de dir-ho, i quan es diu, és necessari tenir el coratge per realitzar-ho.' Aquesta reflexió de l'exprimer ministre francès, George Clemenceau, demostren que en aquest món no es s'assoleixen objectius amb actituds covardes i per tant, sempre hi ha d'haver un moment en que cal tibar un xic més la corda sinó volem perdre pistonada. En aquesta mateixa línia es manifestava ahir Oriol Junqueras a Catalunya Ràdio, fent-se seva la causa de la desobediència civil, com en el seu dia ja va proposar la CUP.

Resulta sorprenent veure la polseguera que han aixecat les seves paraules, no tant aquí on la majoria de forces sobiranistes s'han dedicat a tocar el violí evitant posicionar-se, però sí a la capital del Reino on li han advertit de les conseqüències que pot tenir no acatar una sentència del Constitucional. És evident que el republicà deu veure magre la celebració de la consulta, perquè una cosa és convocar-la i una altra molt diferent fer-la, pesi a qui pesi. A hores d'ara, alguns segueixen jugant a la "puta i la ramoneta" a l'hora de posicionar-se sobre si cal fer cas a l'alt tribunal espanyol o bé centrar-nos en la legitimitat del Parlament de Catalunya i la legalitat internacional.

Òbviament, cap estat per definició posa les coses fàcils a una part del seu territori per a que aquest marxi, a menys que sigui molt deficitari, motiu pel qual sempre tindrà blindades les seves fronteres i posarà totes les traves per impedir que els desafiaments independentistes acabin triomfant. Però es clar, sempre hi ha hagut un moment en que les nacions s'han hagut de saltar la legalitat per ser lliures, com molt bé saben totes les excolònies espanyoles, que saltant-se les lleis establertes, van guanyar el pols a la "madre patria".
 
Mentrestant, el compte enrera vers la Diada continua i els assajos de la V a diferents poblacions segueixen repetint-se. A tall d'exemple, fins a 31diputats i senadors (CiU i ERC, ICV, PNB, BNG i Bildu) van escenificar una mini V davant del Congrés de Diputats encoratjant a la participació dels catalans a l'acte del dia 11. D'aquesta reivindicació a Madrid n'extreurem dos fets, la no presència de Josep Antoni Duran Lleida per raons personals que no volgué explicar (tampoc calia) i l'altre que diversos agents de la Policia Nacional van prendre nota dels parlamentaris que participaren en aquesta acció, ves a saber per quins foscos motius.

En el terreny internacional no podem passar per alt la informació que oferien diversos experts a l'agència Bloomberg advertint de l'efecte contagi que pugui tenir la independència escocesa a l'estat espanyol, especialment perquè si el nostre país s'emancipa unilateralment sense cap mena de negociació, aleshores Espanya es veurà en una difícil tesitura perquè serà impossible fer front al dèficit acumulat tota sola, i això tindrà repercussió en els mercats que la financien comprant-ne el deute.

La perla d'aquest dimectes ens l'apropa el diari 'La Repubblica', el qual publicava una carta deseperada de Giovanni Calabrese exhortant el Totpoderós a ajudar-lo. Si una cosa ha posat de manifest aquesta crisi econòmica ha estat la precarietat laboral i la sort que tenim els que encara tenim un sou a final de mes.

Tot i així, malgrat generalitzar no és pas un exercici recomenable, aquest ciutadà de la localitat italiana de Locri, pateix i molt la desidia en que determinats treballadors exerceixen la seva feina. Tant desesperat està que ha decidit fer públic el seu malestar buscant el consòl diví ja que la via terrenal no li ha acabat de rutllar. Així, Calabrese que és alcalde d'aquesta població s'ha vist superat per la inoperància del municipi a causa de l'absentisme laboral, denunciant que la casa de la vila només compta amb 20 o 25 treballadors, depenent del dia, enlloc del 125 amb que compta la plantilla.

En fi internautes, ens veiem demà a Barcelona. Per cert recordeu que és la V i no la B, no us equivoquéssiu pas i us trobéssiu que no hi ha ningú.

Reaccions: