Movem fitxa

Bona tarda i bon dilluns internautes. Deia l'escriptor francès Paul Valéry que 'La política va ser en principi l'art d'impedir a la gent ficar-se en el que l'importava. En una època posterior se li afegí l'art de comprometre la gent a decidir sobre el que no entén.' I precisament el que encara no entén la ciutadania de Catalunya és aquesta dèria d'evitar que puguem exercir el vot. Ara bé, sovint l'etimologia resolt en gran manera el misteri o si més no ens ajuda a comprendre el perquè d'aquesta ofensiva política i judicial. Així, "ofensiva" té el mateix orígen llatí que la paraula ofensa (offendere) i per tant és fàcil comprendre que el fet d'excloure el dret a vot de l'essència de la democràcia només obeeix a una ofensa a la intel·ligència dels catalans, és a dir, una presa de pèl perfectament constitucional.

Afortunadament, el temps cada vegada corre més de pressa i desvetlla aquelles incògnites que des de fa temps tots tenim al cap. Un del elements històrics que ajuda a posar cotes en aquest regnat de l'immobilisme és el decret signat dissabte pel president de la Generalitat en que crida a les urnes el 4,5 milions de catalans perquè expressint la seva opinió sobre el model de país desitjat.

D'aquesta manera, el govern català escenificà, juntament amb gairebé la totalitat de partits favorables al 9-N, la signatura en una cerimònia tant austera com emocionant. Dues foren les absències sonades: l'ecosocialista Joan Herrera (ICxV) i el democristià Josep Antoni Duran i Lleida. El primer argumentà que no se l'havia convidat i posteriorment trascendí que la seva negativa a assistir-hi fou perquè no se li brindà la possibilitat de veure i revisar el decret amb antelació. El segon com ja és tradició no donà cap mena d'explicació, ja que tothom sap que aquest tipus d'actes unitaris no és que li facin cap gràcia. En fi, extrems oposats però equidistància compartida.

El cert és que la campanya institucional per la consulta ja ha començat, un fet que ha fet accelerar la maquinària estatal. El primer moviment el feia ahir el Consell d'Estat en format express, donat que tan sols va necessitar hora i mitja per arribar a la conclusió que el decret era il·legal. El següent pas el farà avui mateix el consell de ministres que es reunirà de forma urgent per presentar els dos recursos al TC. I com a colofó restarem atents i amatents a la reunió que el Tribunal Constitucional convoqui sense cap mena de mania ni dissimulació un ple urgent per rubricar allò que els ha preparat el govern.  Una exemple més que demostra com de rebé "funciona" la separació de poders.

Aquest serà el darrer pas conegut, però tot i així la incertesa tornarà a planar sobre el TC per si decideix pronunciar-s'hi abans del dia 9 de novembre o bé fa ús de la tradicional "diligència" alentint tant com sigui la sentència com ja féu en el cas de l'Estatut. Tot i així, els dubtes no cessaran perquè si bé l'estratègia de l'executiu espanyol no es coneix passada la cita a les urnes, tampoc hi ha cap mena de pista sobre què farà el bàndol català.

Al marge d'això, el cap de setmana ha estat maratonià en quan a informació, especialment per Artur Mas. El president de la Generalitat ha concedit dues importants entrevistes, una en clau catalana amb Mònica Terribas (TV3) i l'altra en clau espanyola amb Ana Pastor (La Sexta). Val a dir que a casa vam trobar Mas en forma, més diumenge que dissabte, ja que en la seva conversa amb Mònica Terribas deixà certs dubtes sobre si havia estat corrupte en alguna ocasió. Un fet que deurien apuntar-li els seus assessors perquè tot i passar de puntetes sobre retallades i el cas Pujol, sí que deixà ben clar que ell no era pas un corrupte. En resum, el president no sols se'n sortí bé sinó que està brillant.

Com en altres ocasions la premsa internacional ha destacat la signatura de dissabte a les seves portades, igual que ho ha fet la premsa espanyola amb un to menys neutral i esmerçant força tinta en carregar contra el que ells consideren desafiament de Mas. Molt més enllà han anat l'eurodiputat del PP Carlos Iturgaiz, un alumne avantatjat de José María Aznar, el qual ha deixat anar que la convocatòria és un cop d'estat en tota regla i demostració que Mas és un aliat d'ETA. Acusacions gravíssimes que òbviament han ratificat també els seus amics de Ciutadans a Brussel·les.

El Daily Mail és l'encarregat de portar-nos la perla d'aquest dilluns. El diari explica el cas de Patricia Hewitson, una jubilada que dedica part del seu temps a cuidar del seu jardí. En aquest món de la botànica tampoc ningú neix ensenyat i la nostra protagonista, gran amant de les plantes, va sentir curiositat per una que no acabava de tenir classificada.

Enlloc de fer servir el famós cercador que comença amb "G" i acaba amb "oogle" va triar la forma tradicional, fer una consulta a un popular programa local de la BBC centrar en les curiositats de la flora. 
Els experts del programa no van trigar gaire a dir-li l'espècie que la senyora Hewitson tenia al seu hortet: "Cannabis sativa", popularment coneguda com Maria o Marihuana.

No va passar gaire estona fins que la venerable senyora va rebre una notificació policial sobre possessió de substàncies il·legals. Tot i així, sembla que la nostra jardinera no serà acusada de cap delicte degut a que desconeixia quin tipus de planta es dedicava a cuidar. Per si un cas, la policia va decidir requisar la maria, no fos cas que la Patricia fos lector d'Oscar Wilde i recordés que: 'Jo acostumo a resistir-ho tot, excepte la temptació.'

Reaccions: