R+D+I

Bon dia i bon dimarts internautes. El cèlebre astrònom Galileu Galilei va escriure amb certa ironia que 'Hi ha dos tipus de ments poètiques: una apta per a inventar faules i una altra disposada a creure.' I en això precisament fa temps que està l'Estat, especialment aquests darrers mesos en que de forma sincronitzada amb els mitjans de Madrid no paren de publicar-se notícies amb l'únic objectiu d'anar desactivant el procés. Testimoni d'aquest fet el donava José Antonio Zarzalejos, ferm defensor del règim PoPular, el qual a través del seu blog explicava sense embuts allò que molts ja teníem més clar, el paper clau dels serveis secrets en tot aquest afer. Segons el periodista, el govern ja no s'està per punyetes i té clar que la millor manera d'acabar amb les aspiracions catalanes és desacreditar els prinicpals caps visibles revisant la vida i miracles a la recerca de drapets bruts. 

Lluny de tirar pilotes fora, Zarzalejos explica que la conversió independentista feta per CDC no serà gratuïta i acabarà passant-los factura, com de fet ja ha passat amb el seu fundador. De tota manera, si després de buscar i rebuscar hi ha personatges que encara apareixen immaculats, sempre queda fer ús de la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació (R+D+I) una bona alternativa als tradicionals i costosos tancs que sempre vesteix més de cara la comunitat internacional. Respecte a la difamació política l'articulista comenta: "si no hi ha res, sempre es pot inventar per defensar-se d'aventures que posen en qüestió la unitat d'Espanya".

L'estratègia de l'executiu de Rajoy es veu complimentada per diferents estudis que volen acabar amb qualsevol desafiament a l'actual model territorial. Un d'ells se centra en el cas escocès, el qual representa una arma de doble tall, perquè al marge de la manca de cintura política espanyola a diferència del govern britànic, deixa de manifest la inconsistència d'un posició ferma, perquè en cas d'una victòria pel YES, la Moncloa s'esforçarà per remarcar les mil i una diferències d'Escòcia amb Catalunya. Si pel contrari acaba sortint el NO, aleshores giraran la truita afirmant que les secessions no condueixen enlloc posant com exemple el referèndum del 18 de setembre.

Lluny d'aprendre que això nostre és fruit de la voluntat d'un poble i no d'unes cares visibles, Dolores de Cospedal i Ana Botella, felices com mai pel cas Pujol, es mostraren esperançades aquestes darreres hores que Artur Mas acabi rectificant el rumb cap a Ítaca i torni a dirigir el vaixell cap a Madrid, port sense mar on malauradament fa segles que vam ancorar després d'un terrible abordatge. Per si encara hi hagués algú que no ho tingués clar, afirmaren que el govern espanyol utilitzarà tots els instruments per aturar el procés sobiranista.

Afortunadament, l'ombra de la diplomàcia de Margallo no arriba a tot arreu, almenys amb poca incidència a Suïssa. El país helvètic ha estat l'escenari on Credit Suisse ha fet public un estudi econòmic anomenat "L'èxit dels estats petits" que demostraria que una Catalunya independent es situaria en el lloc 22 dins el rànquing de països més desenvolupats, per damunt d'Espanya i fins i tot d'una Escòcia independent. Però es clar, què en sabran els suïssos de la Banca?

La perla del dimarts ens arriba a través de l'edició anglesa del diari Metro, el qual explica l'impactant cas de Phillip McMullen, un veterà de Vietnam que va veure com malgrat viure a Alabama el destí el tornava a embarcar en una altra guerra més domèstica i dolorosa.

El fet és que a l'arribar a casa va veure's sorprès pel robatori de diversos objectes personals i per quelcom més que li féu perdre l'oremus. Segons sembla, el lladre deuria tenir poca feina aquell dia i es dedicà a regirar tots el racons de la llar per trobar quelcom de valor.
 
Pel que es veu, el delinqüent no en tingué prou amb els quinze objectes sostrets i sentí curiositat per la capsa que el propietari tenia als peus del llit. Per tal de matar el temps, el nostre home decidí fer-se un cigarret amb aquella substància sense identificar pensant que seria algun tipus de drogues. El problema és que lluny de ser un estupefaent resultà ser les cendres de la desapareguda Sra. McMullen.

En fi internautes, com deia un fumador: 'Fumar mata lentament, però és igual, jo no tinc cap pressa.'

Reaccions: