El preu del secret

Bon dia i bon dijous internautes. 'Hem desconfiar els uns dels altres. És la nostra única defensa contra la traïció.' La hipèrbole del dramaturg Tenesse Williams fins fa no massa distava en gran manera d'una de les regles d'or de les entitats financeres: el secret bancari. Qui més qui menys ha sentit parlar dels paradisos fiscals, es clar que uns més que altres, perquè fins i tot hi viatgen amb maletins o "maletots" carregats de bitllets. Però si la carn ja és dèbil, la butxaca en aquests temps que ens toca viure encara ho és més i és en aquest context que la màxima bancària pot veure's trencada per una serp temptadora carregada d'euros.

Aquesta és la notícia amb que el Diari d'Andorra obre edició tot parlant d'uns inusuals turistes amb marcat accent messetari que miren de seduir les ànimes dels treballadors de la Banca per tal de treure'n informació sensible sobre clients destacats del sobiranisme. Així la intel·ligència espanyola (no va amb segones) lluny de patir retallades com la resta de la població ha vist com el seu pressupost s'incrementava notablement, malgrat que com d'altres institucions disposen de fons reservats que van més enllà del secret bancari perquè afecta a la seguretat nacional.

Pel que explica el rotatiu, un extreballador amb problemes econòmics podria haver estat víctima o beneficiari, depèn com es miri, de les urpes del Reino de España, el qual hauria aconseguit informació financera sobre la família Pujol, objectiu prioritari que a hores d'ara sembla que han silenciat alhora que abatut. Evidentment, l'Estat és conscient que la figura de l'expresident és només l'aperitiu i és més que probable que les diligències policials per aquesta evasió fiscal i altres causes es vagin dilatant en el temps per anar minvant la moral. Per aquest motiu, fa temps que es treballa perquè es produeixi una reacció en cadena de desercions sonades davant allò que els passa als que se surten de mare.

Fora d'Andorra, a Madrid el portaveu del PP al Congrés, Alfonso Alonso, apuntava en una entrevista a Onda Cero, que el govern espanyol estaria preparant la impugnació de la llei de consultes catalana, per tal de deixar-nos orfes i sense arguments legals per defensar la nostra consulta, referèndum per ells. Del seu pas per la cadena amiga em quedo amb la darrera frase: "Quan escolto Artur Mas em fa l'efecte que sap què és el que no farà però no sembla que tingui gaire idea de què és el que farà després ". Els que segur que no ho saben són els membres del govern, els quals encara a hores d'ara es posen les mans el cap pensant en el que els està passant o pitjor encara, en el que els pot passar.

Un altre que també es depenjava ahir era el flamant secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, el qual desmentia una animadversió generalitzada vers els catalans afirmant que "Catalunya és un poble estimat, respectat, admirat pel conjunt d'Espanya, i el PSOE ajudarà a fer front als mateixos mals que pateixen la resta de comunitats". Curiós que algú que acusa a Mariano Rajoy de viure al marge de la realitat digui alegrement que ens estimen tant, es clar que com ens recorda un conegut bolero "hay amores que matan".

El diari 'Times of India' és l'encarregat de portar-nos la perla d'aquest dijous explicant-nos la incidència patida per un vol de la companyia Air India que s'hauria vist obligat a realitzar un aterratge d'emergència. Ni les inclemències meterològiques, ni un motí a bord, ni tan sols un pirata aeri en foren les causes sinó uns convidats inesperats que es presentaren sorprenent tripulació i passatgers.

Un dels molts colors que té l'Índia és el de l'exotisme i l'espiritualitat, una mostra de la qual la trobem a la ciutat Deshnoke, a l'estat de Rajasthan, paratge singular amb un dels temples més populars del país. Doncs, bé els habituals del centre de culte en són els rosegadors, parents dels quals van pujar de forma massiva a l'aeronau provocant el pànic entre els professionals, no tant per ser rates sinó perquè com el seu nom indica els encanta rosegar cables i fer-ho a l'aire no és exactement segur.

En fi internautes, quedeu-vos amb el que deia el vell Epicur: 'Als beats se'ls beatifica, als sants se'ls santifica i a les rates se'ls ratifica.'

Reaccions: