"Virgencita, virgencita...

Bon dia i bon dimarts internautes. 'El canvi és llei de vida. Qualsevol que només miri al passat o al present, es perdrà el futur.' Les paraules del que ha estat un dels presidents més populars dels Estats Units, John Fitzgerald Kennedy, sens dubte reflecteixen la necessitat de canviar per tal de no ancorar-se al passat i així poder evolucionar. El cas espanyol però sembla resistir-se a qualsevol tipus de canvi, a excepció d'aquells que vinguin imposats des de Brussel·les. I és que tal com ens recordava fa uns anys a les nits radiofòniques: "España, desgraciadamente, sigue siendo diferente".

Nació Digital en aquest sentit explica l'estudi realitzar per la consultora nord-americana IHS en que preveu l'impacte econòmic que suposaria una declaració unilateral d'independència de Catalunya per l'Estat ja que podria conduir-lo inevitablement a un rescat a l'estil grec. I és que el document detalla que el deute espanyol patiria un incrementar del 116,4% que deixaria en un no res les millores econòmiques que tant s'entesta Mariano Rajoy a vendre'ns, malgrat que el seu executiu ha tornat a tirar de 500 milions del fons de reserva de la Seguretat Social per pagar les pensions. 

Així, 'Catalunya: possibles implicacions d'una secessió d'Espanya', preveu que les mesures menys traumàtiques passarien per aprovar un pacte fiscal o bé una independència acordada que evitaria el colapse de l'economia espanyola per no poder afrontar el deute després de perdre la gallina dels ous d'or.

Per tant, s'entén perfectament aquesta política de la por que des de fa temps vé impulsant-se des de Moncloa, fonamentalment perquè realment són ells qui tenen por a perdre el que tenen, un fet que com deixa en evidència l'estudi nord-americà afectaria en gran manera l'actual finançament de diverses comunitats autònomes. D'aquesta manera, una de les línies de treball de l'executiu central passa inexorablement per escanyar l'economia catalana i impedir que aquesta pugui rebre algun tipus de finançament exterior per tal de tenir-nos lligats de mans i peus. 

Els darrers exemples ens els ofereix la premsa del dia, la qual destaca el veto que ha rebut el president de la Generalitat per a participar a la cimera que l'Organització Internacional de la Francofonia (OIF) celebrarà el proper 29 de novembre a Dakar (Senegal), després de diverses pressions de la diplomàcia espanyola. La mà del govern però no només es fa sentir en les altes esferes sinó també altres àmbits, un fet que deu conèixer prou bé el professor Jordi Galí, tot una institució en el terreny econòmic i ferm candidat a incorporar-se al Banc Central Europeu. El problema és que l'economista és independentista i membre del col·lectiu Wilson, i aquest factor podria ajudar a facilitar que una Catalunya independent rebés finançament per part del BCE.

Tampoc deuen haver fet massa gràcia les declaracions que aquest cap de setmana feia l'exdirector de El Mundo a Catalunya Ràdio, assegurant que tot el que comença també acaba i la unitat d'Espanya no té perquè ser-ne una excepció. Segons el periodista tot tornarà a la normalitat quan l'economia millori, però també afegeix que si algú no s'hi troba bé (a Espanya) és lògic que marxi.

La perla del dia ens la serveix el diari Qué!, el qual ens recorda l'insòl·lit cas de l'advocat Jenaro Gajardo Vega. Aquest xilè que per a molts és un desconegut no passà desapercebut a l'administració Nixon quan el 1969 el mateix president se li adreça per carta per tal de sol·licitar-li permís per anar a la Lluna. I per què? No és que el mandatari fos un llunàtic, més aviat un mentider il·luminat, sinó que el 1954 Gajardo el la gosadia d'anar al notari i registrar el satèl·lit com a propietat de la seva família des del 1857. Com que després de posar tres avisos i no rebre cap impugnació, el lletrat es convertí en el legal amo i senyor d'aquest astre.

Reaccions: