Solidaris o imbècils?

Bon dia i bon dijous internautes. Escrivia Plató que 'La burla i el ridícul són, entre totes les injúries, les que menys es perdonen.' I el gran filòsof grec no deixava de tenir raó, en especial si la presa de pèl és reiterativa. Ahir la notícia tenia com a protagonista una xifra: 8.455. Aquests no són precisament els milions de la Grossa de Nadal sinó el dèficit fiscal de Catalunya segons les balances fiscals publicades pel Ministeri d'Hisenda a partir d'un peculiar mètode fiscal que té la virtut de rebaixar l'Espanya ens roba en un simple furt, necessari i solidari. Això és el que es desprén de l'informe elaborat per l'economista Ángel de la Fuente que ha capitanejat aquests darrers càlculs.

Segons el seu autor, el sistema de finançament actual és dolent però destaca que el dèficit català és irrisori i normal, tenint en compte que Catalunya és una comunitat rica i per tant li toca pagar més que la resta de comunitats. El més curiós és que la capital del reino, beneficiària d'un munt d'inversions d'arreu, surt com la més perjudicada de les autonomies amb 16.700 milions, seguida per Catalunya (8.455, València (2.000) i Balears (1.400)

La presentació de les noves balances no deixen de ser un altre element per consolidar el mur infranquejable que La Moncloa exhibirà davant Artur Mas el proper 30 de juliol, quan ambdós dirigents s'asseguin per parlar. Òbviament, els 15.006 milions d'euros que la Generalitat sempre ha reivindicat queden ben lluny de la xifra feta pública ahir i això servirà per recordar al president català, que mentre Madrid aguanta un dèficit que duplica el català, ells es mantenen fidels a Espanya i no van convocant "referèndums" que trenquin la pau. En resum, tot i ser previsible no deixa de fer ràbia i ser l'enèsima presa de pèl, per justificar la negativa a negociar qualsevol pacte fiscal per allò de "¡Que no estamos tan mal, hombre!".

No cal dir que li va faltar temps a la presidenta del PPC per afirmar que després de fer-se públiques les balances es demostra que que l'espoli fiscal és una invenció dels independentistes que finalment ha quedat desacreditada. Sense abandonar la demagògia, tant pròpia del seu estíl, Alicia Sánchez-Camacho, va exigir ahir (en castellà perquè a Madrid veiessin que feia els deures) que el president de la Generalitat abandoni d'una vegada aquesta idea "esbojarrada" del sobiranisme i és preocupi del que preocupa als ciutadans com és la recuperació econòmica i per a la "regeneració democràtica", obviant que si per alguna cosa molts opten per la independència és perquè l'escenari permetria una autèntica recuperació i no un pegat com proposa ella.

I si fins ara els nostres veïns francesos s'havien mantingut bastant al marge del procés català fent-se seu el "això és un afer intern espanyol", ahir el primer ministre francès, Manuel Valls, se sumava a les paraules que dos dies abans havia pronunciat François Hollande, sobre el perill que suposen les regions que volen escindir-se i les greus conseqüències que segons ells poden tenir per la Unió Europea. Un baló d'oxigen inesperat per Rajoy que veu com França i Alemanya mouen fitxa a canvi de no sabem ben bé què, però està clar que més tard o més d'hora, al final acabaran trucant-nos a la porta perquè seria temerari deixar-se perdre un soci com Catalunya, una nació molt més estable i segura que Kosovo, país al qual van reconèixer ambdós per qüestions merament comercials.

Deia Alexandre Dumas que 'L'home neix sense dents, sense cabell i sense il · lusions. I mor el mateix: sense dents, sense cabells i sense il · lusions. Aquesta frase de l'escriptor francès serveix per introduir-nos la perla del dia, la qual té com a protagonista Ashik Gavai. No sempre ve de gust anar al dentista, per no dir mai, però el jove indi no va tenir més remei que passar per la consulta després de patir durant mesos uns dolors terribles que li ocasionaren fins i tot un tumor a la boca.

Tal com recull la BBC, Ashik i els cirurgians que li extreien el quist van veure's sorpresos davant la resistència al bisturí. Davant d'això, van optar per usar un cisell i un martell que finalment permeté fer una troballa insòl·lita a l'interior del tumor, ni més ni menys que 232 dents.

En fi internautes, menys mal que era de bona pasta, perquè si s'arriba a enfadar i ensenya totes les dents...
 

Reaccions: