Sacrificat

Bon dia i bon dimarts internautes. El que fou conegut com el Libertador de gran part de Sud Amèrica digué en certa ocasió que 'Per a l'èxit del triomf sempre ha estat indispensable passar pel sender dels sacrificis.' Aquestes paraules de Simón Bolívar segurament podrien tenir quelcom a veure en la decisió de qui estava cridat a ser l'hereu d'Artur Mas, Oriol Pujol Ferrussola. Han calgut setze mesos de continues pressions judicials i mediàtiques perquè el fill de l'expresident hagi llençat la tovallola i no només deixa definitivament la secretaria general de CDC sinó també l'acta de diputat al Parlament.

I és que la llosa de les ITV juntament amb el marcatge que està patint la família Pujol han fet decantar la balança del que durant anys ha estat considerat l'enfant terrible de les files convergents. Pujol que sempre s'ha declarat independentista s'ha vist atrapat pels esdeveniment i és evident que el patí no està com per anar sembrant dubtes amb presumptes intermediacions opaques i explicacions poc clares.

Per tant, la dimissió del dirigent no ha estat cap sorpresa perquè de fet fa temps que era més que previsible, ja que la llegenda de l'au Fènix que renaixé de les seves cendres queda més com una utopia perquè en aquesta nissaga fa temps que li tenen botada des de Madrid, especialment perquè això de burxar en la ferida d'algú que s'havia posicionat clarament a favor del procés amb aquella frase comparant Espanya amb aigües podrides en el Congrés en que Convergència canviava l'estratègia apropant-se a l'independentisme, malgrat en aquell moment preferien anomenar-lo sobiranisme.

Així, Oriol Pujol ha preferit tirar pel dret i deixar enrere l'erosió que el seu cas pot ocasionar al procés, perquè tot i les ombres que pugui haver-hi sempre s'ha declarat un ferm partidari d'assumir un estat propi. Malgrat la tardança de la seva decisió, cal dir que era més que necessari aquest sacrifici personal, no tan sols per l'interessat sinó també per la higiene d'allò que ens ocupa, que no és ni menys que la construcció de les estructures d'un nou país i em temo que el tan preuat oasi català fa temps que també fa un cert tuf.
Sigui com sigui, tot i que alguns s'esforcin en gran manera a torpedinar diàriament la nostra aspiració legítima, ahir el Consell Assessor per a la Transició Nacional va presentar quatre nous informes que estudien àmpliament diversos aspectes que aconsellen optar per la independència. En aquest sentit el president del CATN va explicar que un futura emacipació de Catalunya no comportaria haver d'abandonar l'Euro ni tampoc quedar desabastits de fonts energètiques, ja que no només estarien garantides sinó que a més resultarien fins un 30% més barates que ara. D'altra banda, en quan al deute deixà clar que un nou país només hauria d'assumir la part proporcional del deute però també dels actius, un fet que comportaria una dura negociació amb Espanya pel traspàs de poders o bé tirar pel dret amb la DUI si aquests seguissin obcecats amb el sempre recorrent discurs "constituicionalista".

La perla del dia ens porta una notícia molt més sorprenent que l'aprovació per part de l'Esglèsia Anglicana d'ordenar dones bisbe, i és que si bé diuen que en el cinema ja està tot més que inventat, el veterà director suec Anders Weberg ha desmentit aquest extrem anunciant quelcom nou. Weberg s'ha proposat dirigir el film més llarg de la història amb un minutatge més que exagerat: 720 hores.

"Ambiancé" que així s'anomenarà el mega-llarg metratge consistirà en un viatge surrealista i oníric amb certes pinzellades biogràfiques. Seguint amb la línea, la pel·lícula tindrà un primer trailer amb una durada de 72 minuts, força menys que els que tindra el 2018 en que el nou avançament serà de  hores i 20 minuts. Aquesta nova "Historia interminable" podria fins i tot provocar un nou concepte de cinema ja que vist el minutatge caldria anar-hi amb tendes de campanya i forces queviures. Així fins i tot les agències de viatges podrien ampliar la seva oferta per anar a passar les vacances al cinema. 

El millor de tot plegat és que el propi director ha anunciat que destruirà la seva creació passats 30 dies, quelcom que si no fa ell ho acabaran fent els propis espectadors avorrits de menjar crispetes, algunes ja caducades.

Reaccions: