Retratats

Bon dia i bon dilluns internautes. 'M'agraden més les persones que els principis, i el que més m'agrada en aquest món són les persones sense principis'. Aquesta provocadora i cínica frase del gran escriptor Oscar Wilde capta perfectament la impressió que la ciutadania té de bona part de la classe política. La duresa de l'actualitat sovint coincideix en diversos àmbits, i és que mentre l'empresa catalana Fotoprix anunciava el cap de setmana la presentació d'un concurs de crèditors, PSOE i PSC feien el seu particular concurs per tal de recuperar la credibilitat perduda els darrers temps.

D'aquesta manera, la fotografia en el camp socialista tenia com a protagonistes Pedro Sánchez i Miquel Iceta, els quals eren escollits com a nous líders del PSOE i PSC respectivament. Davant un panorama desolador, vistos els recents comicis europeus no deixa de tenir cert mèrit presentar-se per dirigir dos partits que viuen les seves hores més baixes fent que Rubalcaba i Navarro acabessin llançant la tovallola per donar pas a noves cares.

Ara bé, si bé Pedro Sánchez era un diputat ras i desconegut com en el seu dia fou Zapatero, no deixa de ser significatiu el pes que ha tingut, novament, Andalusia en recolzar-lo fins el final. Així, la vella guàrdia socialista del secretari general sortint ha quedat més que tocada en no materialitzar-se l'aposta per Eduardo Madina i sí la del candidat de la baronesa Susana Díaz. Però Sánchez haurà de fer molta feina perquè el que té al davant no és precisament una bassa d'oli, sinó més aviat una vinagreta o una salsa agredolça tenint en compte que hi haurà una dura batalla entre les diverses famílies socialistes per guanyar les primàries per ser candidat a la presidència del govern.

Miquel Iceta, tot i tenir el 85% de suport dels militants que ahir el votaren, tampoc té una papereta massa fàcil, especialment perquè reconstruir un partit sense variar ni un mil·límetre la posició no sembla la millor estratègia del món, i menys plantejant una nova pregunta anacrònica que ja de per sí és un nyap donat que el pacte fiscal està més que oblidat i ara la gent apunta més alt.

Per tant, la feina d'ambdós dirigents serà feixuga si volen desmentir amb fets i no només amb paraules la pèrdua de confiança que vaticinen enquestes com les que apareixia a El Economista, segons la qual Podemos podria esgarrapar el vot d'esquerres posant-se només a cinc punts del PSOE. Quelcom semblant pot passar a Catalunya, perquè aquest suposat "perfil propi" que vol marcar el PSC, només cal tenir en compte que ahir els militants catalans no només triaren el seu primer secretari sinó també el secretari general que ocuparà el despatx del carrer Ferraz de Madrid.

Mentrestant, a casa nostra encara hi ha veus que continuen preguntant-se el sobtat canvi de Mariano Rajoy per accedir a reunir-se amb Artur Mas, després que el primer reiterés en nombroses ocasions que no es trobarien si era per parlar de la consulta. Si bé el president del govern del Govern ja ha dit que la seva posició no ha canviat respecte a permetre que els catalans votem. Aleshores, per què aquesta entrevista després de tant temps negant-s'hi? Són varis els que apunten no a una intervenció divina, sinó reial, però d'altres també asseguren que a mesura que s'apropa el 9-N l'executiu espanyol plantejarà alguna oferta que emmiralli els catalans i ens tregui aquests anhels separatistes del cap.

A l'exterior, destaquem la notícia que publica avui el diari ARA, segons la qual el Parlament britànic ha elaborat un document intern de 7 pàgines en el qual té en qual analitza la repercussió que tindria una Catalunya independent, un fet que pel que es veu i malgrat el silenci de molts governs, espanyol inclòs, està prenent força a les cancelleries, tal com demostra que cap dirigent internacional s'ha mullat en contra de la independència del nostre país per molt que l'executiu de Rajoy els ho han implorat mil i una vegades.
La perla d'aquest primer dia de la setmana ens la porta l'agència de notícies France Press, la qual es fa ressò del problema que ha causat un treballador de l'hotel Le Meridien de Nova Delhi, després que un client arribés amb un flamant Lamborghini Gallardo. El cas és que l'aparcacotxes del luxós establiment no deuria estar massa avesat a conduir aquest tipus de gran cilindrada i acabà convertint el que havia de ser una simple maniobra en una topada en tota regla contra un mur de formigó. L'incident que segons els pèrits de l'assegurança suposen uns danys valorats en 335.000 dòlars que ningú vol fer-se'n càrrec. Veurem com acabà l'assumpte d'aquesta maniobra a 130 per hora, especialment perquè ves a saber si el malaurat treballador haurà d'acabar assumint la reparació descontant-li de la nòmina d'ell, així com de la diverses generacions posteriors tenint en compte la factura del cotxet.

Reaccions: