No-No i Sí-Sí

Bon dia i bon dijous internautes. Deia Oscar Wilde que 'El progrés és la realització de les utopies.' Malauradament, com era més que previsible, els 135 minuts que durà la reunió entre els presidents Mas i Rajoy van tornar a evidenciar que res a canviat en les posicions d'ambdós bàndols. Tot i així, Artur Mas va anar a la trobada amb els deures fets, ja que davant l'immobilisme constitucional del gallec va incorporar a l'ordre del dia 23 propostes sobre diversos àmbits al marge de la consulta. D'aquí la durada, ja que el primer i més transcendent dels punts es despatxà de pressa amb la tradicional lletania de "no es pot fer, es il·legal".

Mas, però, tot i escoltar la negativa presidencial sobre un acord per poder celebrar-la advertí Rajoy que si no era amb la legalitat espanyola es faria amb la catalana, donat que el poble de Catalunya té tot el dret a decidir el seu futur. L'actitud de Rajoy restà més receptiva vers els altres temes que el dirigent català ni plantejà, especialment sobre infraestructures i flexibilització dels interessos que les comunitats paguen pel Fons de Liquidació Autonòmic (FLA). En aquest sentit, es comprometé, no solventar-les, sinó a allò tan típic dels governs espanyols consistent en "lo estudiaremos", cosa que sempre acostuma a portar l'afegitó de "y ya veremos...".

Ja en terreny amic i no per casualitat, el president compareixia davant els mitjans a la Delegació de la Generalitat a Madrid, no per casualitat sinó perquè allà pogué emprar el català sense problemes, quelcom que està vetat a Moncloa. Al llarg d'una hora i mitja Artur Mas respongué les nombroses preguntes, sovint hostils dels mitjans de comunicació i deixà com anecdòtic la interrupció momentània que a l'inici feren seguidors de la Falange des de l'exterior.

Lluny de tenir una actitud defensiva, el president se'n sortí prou bé amb la via pedagògica, tot i que el vent bufava en contra, i no esquivà cap pregunta, a diferència del seu homòleg que malgrat la importància de la trobada decidí emetre un breu comunicat de tres pàgines i tres tuits complementaris, considerant que amb això ja complia sobradament amb la premsa.

Aprofitant la poca estima d'en Mariano vers els representants dels mitjans de comunicació, la dona més enfadada (morruda) del PP, Alicia Sánchez-Camacho va autoanomenar-se portaveu del govern fent gala del seu característic estil de vanitat, fins el punt de fer una valoració de la famosa reunió a la Moncloa, molt abans que els dos protagonistes diguessin la seva. Evidentment, tampoc aportà cap novetat. No m'estranyaria que si hi ha alguna altra trobada, l'afany de protagonisme la porti a sortir a fer la valoració fins i tot abans que se saludin a les escales.

La perla del dia ens la porta el diari anglès Mirror, el qual destaca la notícia d'un capellà polonès que no passa per un dels seus millors moments. Segons Marian Rajchel, la vida se li ha complicat i força després que fa uns mesos practiqués un exorcisme fallit a una adolecent que afirmava estar posseïda pel dimoni. El sacerdot explica que lluny del que s'imagina la gent, el mal pren moltes i diverses formes, perquè el diable no és precisament tímid i utilitza totes les eines al seu abast per manifestar-se.

El singular del cas és que en aquesta ocasió aquest esperit maligne i venjatiu estaria enviant SMS al religiós, amenaçant-lo de mort si s'interposa al seu camí. Caldrà esbrinar per curiositat de quina companyia és client el malèfic i en tot cas recordar-li que el que ara es porta són els emails i el WhatsApp.

Reaccions: