Iguals Sí, lliures No

Bon dia i bon dimecres internautes. El qui fou un dels escriptors més importants del romanticisme deixà escrit que 'La primera igualtat és l'equitat'. Aquesta evidència que deixava palesa Victor Hugo no sembla quel'hagin tinguin massa en compte la cinquantena d'intel·lectuals que ahir presentaren en societat la plataforma unionista "Libres e iguales". L'escenari no fou qualsevol, sinó que escortats pels ferotges lleons del Congrés de Diputats, els seus membres aprofitaren la trobada amb la premsa per manifestar la necessitat de defensar la unitat de la pàtria amb més fermesa davant la intenció d'algunes comunitats que segons ells pretenen "destruir" Espanya.

En la nova associació trobem la flor i nata del pensament conservador, però també veus progressistes. Així, la croada anticatana serveix per fer palesa l'especial concepció que alguns individus tenen de la democràcia, entesa com aquell estri que permet governar un país sempre que es faci allò que la casta vol, al marge de la sobirania popular. Entre els signants destaquen noms com el premi Nobel Vargas Llosa, Albert Boadella, Arcadi Espada, Adolfo Suárez Illana, Nicolás Redondo Terreros i Joaquín Leguina, entre altres "amants" de la nostra cultura.

Aquesta nova iniciativa pretén influir en el "problema català", especialment després que és fes pública la intenció del president espanyol de reunir-se amb Artur Mas, no fos cas que al gallec se li aparegués el seu apòstol Santiago i acabés permetent la consulta, un fet més que improbable. Per tant, no deixa de ser paradoxal que l'article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans serveixi per donar nom a una plataforma que lluny de ser lliure està sotmesa a la doctrina de l'espanyolisme més ranci que no contempla la més mínima variació de les seves fronteres per molt democràtica i legítima que sigui.

I mentre, Artur Mas tornava a l'espai mediàtic internacional en una entrevista concedida a la nord-americana cadena Bloomberg reivindicant la consulta i mostrant-se disposat a canviar la pregunta si això serveix perque el govern espanyol la toleri, perquè dóna la impressió que malgrat la llei de consultes que s'aprovara al Parlament els propers mesos, els poders de l'Estat no consideren que la "legalitat autonòmica" prevalgui per sobre de la nacional. El president de la Generalitat, a diferència del seu homòleg escocès, va deixar clar que veuria amb bons ulls una Escòcia independent perquè això ajudaria al nostre procés, sempre i quan aquests guanyin el referèndum el 18 de setembre.

Els darrers dies la incertesa torna a estar servida a causa dels rumors als mentideros de Madrid que apunten una possible sortida a la crisi catalana amb una jugada mestra, la qual no passaria per arribar a un acord in extremis en la línia de la Tercera Via, sinó en la possible convocatòria d'eleccions generals anticipades que permetrien a Mariano Rajoy anul·lar la consulta per la coincidència de dates, però alhora repetir la victòria electoral consolidant-se al govern malgrat la pèrdua d'alguns diputats. Aquest às a la màniga del cap de l'executiu aprofitaria el desgast del PSOE amb un secretari general acabat d'aterrar, el qual ha començat a trobar-se amb alguns entrebancs per part de l'entorn de l'encara secretari general, entre altres el fet que no li hagi cedit encara el despatx a Pedro Sánchez o que el mateix Rubalcaba hagi organitzat demà un acte per a major glòria de la seva persona.

D'aquesta manera, no només són els banyistes del Masnou i Premià de Mar els que pateixen restriccions a causa dels taurons tintores sinó que també al carrer Ferraz de Madrid. Aquestes desavinences també es feren efectives ahir en l'elecció del conservador luxemburguès Jean-Claude Juncker com a nou president de la Comissió Europea. Si bé en un primer moment, els socialistes espanyols havien anunciat un acord amb el PPE per donar-li suport, els eurodiputats reberen l'ordre contrària de Pedro Sánchez, causant cert desconcert i malestar tal com explicà Ramón Jáuregui. Però hi hagué quelcom més ahir a Brussel·les, perquè finalment Francesc Gambús (UDC) decidí votar Juncker, tot i que aquest ha manifestat per activa i per passiva estar en contra del dret a decidir dels catalans. O sigui, que del famós "Entre Juncker i Catalunya, sempre ens quedarem amb Catalunya" de Duran, constatem novament la credibilitat del líder democristià.

En el terreny de les perles avui ens fem ressò de l'impactant cas d'una blogera francesa que ha vist com es convertia en notícia després de visitar una coneguda pizzeria de Bordeus. El problema de Caroline Doudet no fou patir algun tipus d'intoxicació sinó el fet de manifestar públicament la seva opinó força negativa vers la qualitat de l'establiment. I és que aquesta té la mala costum de publicar la seva opinió al seu blog i això a vegades senta més malament que el propi menjar. Si més no tenint en compte la sentència d'un tribunal que l'ha condemnada a pagar 1.500 euros després que el restaurant la denunciés atribuint-li la pèrdua de clientela a causa de la crítica gastronòmica corrosiva. 

Així que ja ho sabeu internautes, llibertat d'expressió total, això sí, sempre que es pagui.

Reaccions: