Gens Honorable!

Bon dia i bon dilluns internautes. Un vell proverbi jueu diu que 'Amb una mentida s'acostuma a anar molt lluny, però sense esperances de tornar.'Aquesta és la història de la vida d'un personatge culte i molt intel·ligent que va obrir-se camí en la difícil Barcelona de postguerra. Això que podria ser una sinopsi de la novel·la Jo confesso de Jaume Cabré, és ni més ni menys el resum d'una dilatada trajectòria política que s'ha vist trencada després d'una confessió que no només ha sorprès sinó també decebut la ciutadania catalana.

D'aquesta manera, en un breu comunicat, l'expresident de la Generalitat s'autoinculpava de tenir un compte a l'estranger sense declarar des del 1980 per l'herència del seu pare. Resulta "xocant" que al llarg d'aquests 34 anys el "Molt Honorable" no va trobar el moment oportú per regularitzar aquests 7 milions, que segons la premsa formarien part d'aquest compte ocult. Com molt bé escriu Francesc Marc Álvaro, la figura de Jordi Pujol i Soley no es pot entendre si no parlem de la seva família nombrosa, protagonista els darrers anys de nombroses investigacions judicials per presumptes negocis opacs, si més no de cara a la hisenda pública.

En el breu PDF fet públic, Pujol entona el mea culpa i amb molt de dolor demana perdó per la seva conducta poc ètica. A ningú se li escapa que el seu gest no és fruit d'una il·luminació sinó per tal de treure ferro a totes les informacions que apunten diversos membres del clan familiar en afers judicials, el darrer dels quals hauria provocat la dimissió del seu fill Oriol com a secretari general del partit i probablement la fi de la seva carrera política pel cas de les ITV.

Tot i que en un primer moment el president Mas va voler minimitzar la notícia, circumscrivint-la en "l'àmbit estrictament familiar i privat", no n'hi ha prou amb que el president d'honor del CDC mostri el seu penediment, com en el seu dia féu l'excap d'Estat liquidant l'assumpte de la cacera elefantil dient allò tan repetit de "Lo siento mucho, me he equivocado y no volverá a ocurrir".

En aquest sentit, la bomba informativa li ha esclatat a Josep Rull pocs dies després de ser designat com a secretari general de Convergència, quelcom que ha portat al dirigent a fer una reflexió en veu argumentant la necessitat d'una refundació del partit i un replantejament del paper de Pujol dins la formació, que en altres paraules significa una invitació en tota regla a abandonar la presidència honorífica i el càrrec d'expresident.

I és que malgrat alguns catalans encara no se n'havien adonat, ni els Pujol són Catalunya ni CiU tampoc, la caverna mediàtica no sembla tenir-ho tan clar per tota la munició que han fet servir aquestes darreres hores enterrant el mite pujolià i alhora el procés independentista. Òbviament, aquest míssil no arriba en aquest moment per casualitat tenint en compte el context en què ens trobem, però si que deixa tocat i força el procés per la repercussió mediàtica i les possibles conseqüències entre els electors que veuen com aquells rumors que en el seu dia publicaren des de Madrid sobre comptes a Suïssa, ara podrien arribar a tenir certa dosi de veracitat si tenim en compte allò tan espanyol de "Donde dije Digo, digo Diego".

Per si un cas, algunes persones de l'entorn del polític veterà ja apunten que aquest estaria pensant marxar temporalment de Catalunya i establir-se a Alemanya per tal d'evitar perjudicar encara més el partit que va fundar i el transcendental moment que vivim. Sigui com sigui, està clar que això passarà factura a CiU, però no ho està tant que ERC no pugui beneficiar-se d'aquest descrèdit sempre i quan aposti per una regeneració democràtica en tota regla tal com reclamava ahir Carme Forcadell des de l'ANC.

Per tant, cal seguir ferms perquè a Madrid entenguin que per molts dòssiers que treguin dels calaixos, la força de la sobirania popular recau en el poble i encara que determinats polítics no estiguin a l'alçada, Catalunya és prou adulta com per separar els naps de les cols i seguir el seu propi camí, malgrat el flamant líder del PSOE ens posi al mateix sac que la crisi, la desigualtat o violència de gènere. Això sí, cap retret per part d'Iceta o dels tres nous membres de l'Executiva Federal: Carme Chacón, Pere Navarro i Meritxell Batet.

La primera perla de la setmana ens la serveix el Daily Mail, el qual es fa ressò de l'impactant cas d'un ciutadà xinès de la provincia de Zhejiang que acabà descobrint gairebé el quart secret de Fàtima. Tal com explica el rotatiu britànic, el Sr. Chen decidí anar al metge a causa d'un dolor intens a l'estòmac i d'orinar sang. Si bé en un primer moment els metges apostaven per una úlcera o problemes renals, el diagnòstic va canviar sobtadament després de diverses proves que demostraren que Chen, casat des de feia 10 anys, era en realitat una dona i els seus dolors obeïen a la regla, ja que tot i tenir un òrgan reproductor masculí una tomografia revelà que a més tenia úter Ii ovaris.

Així que internautes, no us automediqueu alegrement amb Almax o Alka-Seltzer quan noteu cremor a l'estòmac perquè potser és quelcom més complicat de resoldre.

Reaccions: