Errors?

Bon dia i bon dimecres internautes. Deia el gran escriptor Edgar Allan Poe que 'Potser és la mateixa simplicitat de l'assumpte el que ens condueix a l'error.' , i el cert és que la justícia espanyola ha tornat a retratar-se ben bé fent gala de les seves mancances, que sovint acostumen a ser "presumptament" molt oportunes. Tot i que la generalització sempre és un recurs que porta a l'error, cal desgranar el blat de palla i veure que determinats vicis del franquisme continuen ben vigents en diversos àmbits. Si ja és prou escandalós llegir que una família catalana hagi estat expulsada d'un hotel andorrà per haver penjat una estalada, més greu és observar importants negligències policials que permeten lliurar-se de la garjola a organitzacions neonazis, nodrint les defenses d'arguments sòl·lids per denunciar defectes de forma.

Això és exactament el que ha tornat a passar en un dels tradicionals feus del PP, on els magistrats no és caracteritzen precisament per tenir un esperit progressista sinó més aviat ultraconservadors. Coincidència o no, els 16 neonazis acusats de ser membres del Frente Antisistema (FAS) poden estar més que agraïts als seus advocats, però també al tribunal i a la Guàrdia Civil. El cas és que s'han declarat nul·les les intervencions telefòniques efectuades perquè el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha considerat que les proves facilitades per la Benemérita a partir dels dos webs on venien armament i exaltaven valors no precisament democràtics, no tenien suficient base legal a causa d'un paradoxal matís digne d'estudi a la facultat de preses de pèl: les armes estaven prohibides però no eren il·legals.  Per més inri, els jutges argumenten que a manca de més proves és impossible condemnar els acusats, perquè ja en el seu dia la Guàrdia Civil destruí per "error" tots l'arsenal incautat que era la principal evidència de l'acusació.

Ja ho diuen que la justícia és tant o més cega que la famosa vaca de Joan Maragall, i és per aquest motiu que després de l'antecedent valencià molts ciutadans ja comencen a veure amb certa desconfiança el possible desenllaç del cas protagonitzat pels joves que el 28 de juny van protagonitzar una agressió a Barcelona contra un noi mongol que viatjava al metro. Ahir mateix un dels detinguts declarava que aquell "episodi" fou només una criaturada sense importància que obeí a una provocació per part de la víctima. Lluny de sentir qualsevol tipus de penediment aquest milhomes es mostrà altiu i prepotent, deixant ben clar que els missatges i vídeos del seu compte a favor de la supremacia blanca i Hitler no tenien connotacions racistes.

Al marge d'aquest mal cos que deixen notícies com aquestes, avui és el dia D entre Rajoy i Mas. Una reunió en la que Mas arriba amb una motxilla inesperada des que es programà la trobada, a causa de la dimissió de Duran i de la confessió colpidora de l' "exMolt Honorable" Jordi Pujol, el qual s'ha vist obligat a deixar tots els càrrecs dins la formació, així com totes les prerrogatives que li pertocaven com a expresident de la Generalitat (pensió vitalicia, oficina al Passeig de Gràcia, secretària, cotxe oficial). Veurem com evoluciona aquest cas, si més no perquè arran del que digué Andreu Mas-Colell tindrem novetats i no precisament bones els propers dies.

La perla d'avui obre la porta a aquells escriptors novells que sovint els costa trobar aquell punt d'inspiració divina que els faci emplenar els fulls amb certa sensibilitat. Pensant especialment en els amants de la ploma, la companyia Magnus Ferrus ha decidit iniciar un projecte experimental sota el nom d'Onion Note.

Restarem a l'expectativa sobre aquest nou format, tot i que si us voleu estalviar l'import només cal que aneu llegint les notícies d'aquests dies que us faran plorar igual o més.