Trobarem a faltar el seu somriure?

Bon dia i bon dimarts internautes. 'La manera més ràpida d'acabar una guerra és perdre-la.' Ho deia George Orwell, l'autor d'Homentage a Catalunya, on relatava en primera persona el drama de la guerra civil espanyola. Quelcom semblant a una derrota és el que ha tingut Josep Antoni Duran i Lleida, ens aquests darrers dies en que la federació nacionalista ha acabat optant per l'abstenció en la llei de successió a la corona. Aquesta decisió no ha fet cap mena de gràcia al polític de la Franja, que ha vist com el sentit inicial del seu vot favorable es veia alterat per la decisió del seu soci. Si Duran ha tingut sempre una cosa clara són les línies vermelles que mai s'havien de traspassar i la setmana passada el conseller de Presidència clavà una punyalada al fins ara secretari general de la coalició. 

Francesc Homs, no sabem si fruit dels aires suïssos, aprofità la conferència en que explicava el procés català per reduir a la mínima expressió l'abdicació del monarca espanyol pel simple fet de "mantenir l'empresa familiar". Si la corda ja estava prou tensa entre ambdós partits, aquesta fou la gota que va fer vessar el got del líder d'Unió, entre altres coses perquè segons sembla ja havia promés a diversos dirigents populars el vot positiu a favor de la llei que permetrà la successió a la prefectura de l'Estat.

Aquesta nova "rabieta" del democristià sembla que ha estat la definitiva o gairebé, perquè no només li tocà menjar-se el gripau pel que havia promés sinó també perquè fou la persona que va telefonar al rei Juan Carlos per comunicar-li l'abstenció de CiU, un gest insòlit fins aquest moment. No deixa de ser curiós que cap membre d'Unió Democràtica ni el mateix Duran s'hagin manifestat públicament respecte a la filtració publicada pel Periódico de Catalunya en que s'anunciava la seva marxa de la secretaria general de la federació i també de la presidència de la Comissió d'Exteriors del Congrés de Diputats.

La reacció del president del comitè de govern d'UDC no deixa de tenir un cert paral·lelisme amb l'enfonsament aquest cap de setmana d'una part del pnt de les Arts a París a causa del pes excessiu causat per els milers de cadenes i candaus penjats pels enamorats. Hi ha amors contranatura amb el pas del temps resulta impossible que aguantin, especialment si les prioritats de la parella caminen per vies diferents.

Si una cosa pitjor que el rebuig és sovint la indiferència, quelcom amb que diversos dirigents de CDC han obsequiat la possible marxa de Duran i Lleida, reduint-la a un simple successió natural després de molts anys en primera línia i fruit d'un lideratge acabat, tal com deia un moderat com el conseller Santi Vila. Josep Rull, secretari d’Organització de Convergència Democràtica de Catalunya, també hi sucava pa dient que tot i el respecte pel dirigent d'Unió caldria d'estudiar si el protagonista s'hauria de mantenir com a portaveu de CiU a Madrid. Veurem si la filtració acaba materialitzant-se i Ramon Espadaler es converteix en el successor de Duran. Restarem atents i amatents als detalls de l'operació que podria suposar una nova etapa pel líder d'Unió, que si bé podria deixar el Congrés sempre podria continuar a la capital del Reino fent de director del Palace.

La perla del dia ens la porta l'Agència France Press, la qual es fa ressò d'un curiós robatori a la llunyana ciutat de Brisbane. L'escenari demostra que fins i tots l'alliberament sexual ha arribat entre els pispes. Això és el que es desprèn del robatori que es produí en un sex-shop d'aquesta població australiana, on la propietària de l'establiment encampà in fraganti el lladregot, el qual per no desentonar del local anava vestit amb botes de taló d'agulla, perruca i un vestit cenyit, que a l'obligaren a desprendre's de bona parts dels objectes sostrets al no poder córrer massa.

En fi internautes, malgrat tot la mestressa de l'establiment no quedà massa afectada, suposem perquè el lloc tenia una àmplia oferta de "consoladors" per treure-li la pena.


Reaccions: