PSC: SOC o Infojobs?

Bon dia i bon divendres internautes. Deia el gran novel·lista Victor Hugo que 'el futur té molts noms. Per als dèbils és l'inabastable. Per als temorosos, el desconegut. Per als valents és l'oportunitat.' I pel que veiem aquests darrers dies els possibles candidats a dirigir el PSC abaixen el cap a l'uníson perquè malgrat que qui no s'arrisca no pisca, els dirigents que tenen responsabilitats municipals en la majoria de casos no volen pas perdre pistonada en el seu àmbit ni cremar-se innecessàriament i reservar-se per a temps millors sense una derrota al seu CV.

Són temps difícils també al carrer Nicaragua, ja que les retallades electorals fa mesos que els venen passant factura i alimenten un malestar generalitzat que han acabant fent renunciar Pere Navarro, deixant un buit de poder que a hores d'ara gairebé vol omplir. De les figures rellevants que podrien assumir el relleu, la majoria de l'àmbit municipal, ja se n'han autodescartat força excepte una, Núria Parlón. L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet és l'única que s'ha deixat estimar una mica, malgrat encara no s'ha pronunciat ni a favor ni en contra. De fet, els reptes no són nous per aquesta jove alcaldessa, ja que el 2009 va haver accedír al càrrec després de la dimissió de Bartomeu Muñoz, el qual fou detingut pel cas Pretòria.

La missió del número 1 dels socialistes catalans no serà pas fàcil, sobretot perquè si als propis ja no els entusiasma el projecte, molt menys ho farà amb una ciutadania desencisada al veure un partit dividit i annex del PSOE. En aquest sentit, degut a la inesperada marxa de Navarro, el Consell Nacional es farà finalment el diumenge, per mirar d'acordar la gestora que dirigirà el PSC fins que el mes de juliol es faci un congrés extraordinari, tal com passarà a la seva matriu de Madrid.

A partir d'ara començarem a veure moviments i "capelletes" que serviran per mesurar forces, però alhora per observar les estratègies que no sempre són les idònies. Aquest darrer extrem ho deuen saber prou bé els que en un principi havien de disputar-se la secretaria general, els qual van pecar d'un excés de confiança no en si mateixos sinó en els altres, calculant força malament els suports que rebrien els seus rivals. Això precisament és el que els hauria passat a Carmen Chacón i Susana Díaz.

A casa nostra res que no sabéssim ja respecte al que donem i al que rebem. El punt sobre la i el posava el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, el qual presentà les balances fiscals del 2011. Novetats? Cap ni una, 15.006 milions de dèficit respecte a les inversions estatals i una mostra més de l'ofec al que ens porta no dependre de nosaltres mateixos i la solidaritat malentesa. I també en clau econòmica, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) treia punta a la previsió d'un augment més que notable del PIB, el qual oscil·laria entre un 2,7 i un 4,5 %, que traduït en xifres seria entre 27.000 i 45.000 milions. Ara bé, el secret d'aquesta fórmula màgica no deixa de ser excepcional perquè per primera vegada l'INE ha tingut en compte activitats tant "legals i productives" com el tràfic de drogues o la prostitució, interessant declaració de principis per aquells que tant defensen la Marca Espanya.

La perla del dia ens la porta la versió anglesa del diari Metro, el qual destaca l'insòlita gesta d'un ciutadà de l'Índia que des de 1989 té una curiosa mania. Arran de diversos fets violents, Mani Manithan va tenir la pensada de treballar per aconseguir La Pau Mundial, i si bé això no ho ha aconseguit si que ha pulveritzat diversos rècords mundials intentant-ho. Després de 25 anys i uns quants milers de quilòmetres recorreguts, l'home segueix capficat caminant sense parar, això sí sempre d'esquena. 

Per tant internautes si algú us gira l'esquena, no li feu un lleig, perquè ves a saber si ho fa per l'harmonia universal de la humanitat.

Reaccions: