Navarro ja no vol ser turc

Bon dia i bon dijous internautes. Henri-Frédéric Amiel, un dels filòsof suïssos més importants del S.XIX, va escriure que 'La vida és un aprenentatge progressiu de renúncia, de contínua limitació de les nostres pretensions, de les nostres esperances, de la nostra força, de la nostra llibertat.' Raonament fonamentat que de ben segur deuria tenir en compte el primer secretari dels socialistes catalans que ahir per sorpresa anunciava que vol deixar el seu càrrec. D'aquesta manera, Pere Navarro mantindrà la seva condició de "turc" fins dissabte, en que el consell nacional del PSC decidirà la data per celebrar un congrés nacional. No deixa de ser curiós la relació que aquest biòleg terrassenc manté sense saber-ho amb Turquia, primer perquè "Ankara" és líder del partit", un fet que fins ahir ha fet les "delicies" dels dirigents espanyols.

Sigui com sigui, fins i tot els crítics sorpresos per la notícia, reconeixen que la renúncia de Navarro no resoldrà els gravíssims problemes de convivència entre les dues ànimes de la formació. El primer secretari sortint és doncs un "cap de turc" d'una direcció que malgrat els anys sempre s'ha mantingut ben fidel a l'aparell del PSOE, cosa que ja posà en evidència Pasqual Maragall quan el convidaren a renunciar a liderar el partit en favor de qui aleshores dominava l'aparell del carrer Nicaragua, José Montilla amb el sempre fidel José Zaragoza.

En major o menor mesura, les revolucions amb nom de primavera sembla que haurien arribat també per les Espanyes, ja que a la ja aprovada llei de successió del rei Juan Carlos, s'hi sumen també les de Rubalcaba, Duran o Portabella. Si la tardor ja es presenta calenta, les estacions que la precedeixen ja han comencat a donar mostres d'un escalfament global fruit del desgast, la pèrdua de confiança de la ciutadania, però també dels companys de partit.

Aquesta sembla haver estat la causa principal perquè Pere Navarro llancés la tovallola, quan només 24 hores després de les eleccions europees del 25-M, l'encara líder es mostrava ferm a l'hora de seguir al capdavant d'un vaixell que feia aigües per tot arreu. Què ha passat doncs perquè l'exalcalde de Terrassa hagi canviat? Bàsicament que els barons provincials i les bases han vist les orelles al llop, optant per allò que saben fer també els equips de futbol quan els resultats no acompanyen: despatxar l'entrenador.

La por a la pèrdua de poder al territori ha provocat l'angoixa creixent a la formació, exigint una refundació en tota regla que ningú sap si anirà en el sentit sobiranista o bé aprofundirà en la pèrdua de catalanitat tal com exigeixen diverses veus del PSOE que veuen el partit català com un problema mentre no siguin una simple sucursal. Aquesta darrera via per descafeinar de catalanitat el PSC sembla que és la que defensen les alcaldesses Núria Parlón i Núria Marín, així com el també alcalde i mà dreta de Navarro, Antoni Balmón. En tot cas, els crítics ja han anunciat per enèssima vegada que si no hi ha un gir substancial abandonaran la formació.

L'altra successió que ahir s'aprovava gairebé com una bassa d'oli al Congrés de Diputats amb el 85 % dels vots favorables fou la que afecta la monarquia. Així PP, PSOE, UPyD, UPN i Foro Asturias votaren a favor, CiU i PNB, s'abstinguren. Izquierda Plural, ERC, BNG, Compromís i Geroa Bai votaren en contra. En aquest sentit, comencen a sorgir noves versions que apuntarien que l'abdicació no estava tan preparada com deien sinó que obeïria a la preocupació per l'estat de salut del monarca a causa dels cada vegada més contants lapsus. Com deia el sempre polèmic Jiménez Losantos aquesta setmana:"La genética de los Borbones es mala, los fundadores de la dinastía acabaron locos como un cencerro".

La perla del dia torna a tenir connotacions eròtiques i ha provocat força polseguera en el mitjans coreans, després que un client d'un supermercat de la ciutat de Busan, descobrís atònit la nova decoració de la façana. La moda dels superherois va fer decantar als propietaris del comerç per encarregar una escultura de Spiderman per tal d'atraure nova clientela. El problema sorgí quan un vianant notà quelcom anormal en el personatge, ja que presentava una tremenda erecció de l'entrecuix, un fet no massa habitual en els aràcnids. El més curiós és que feia més d'un any que havien penjat l'home aranya "presentant armes" i ningú s'havia adonat de l'annex. Els responsables han decidit retirar de circulació la creació perquè apuntava directament a una escola.

En fi internautes, com bé deia Picasso: 'L'art és una mentida que ens apropa a la veritat'.