Doncs sí que és màgica Sr. Duran!

Bon dia i bon dilluns internautes. Diu l'escriptor brasiler Paulo Coelho que 'La màgia és un pont que et permet anar del món visible cap a l'invisible. I aprendre les lliçons de tots dos mons.' El problema radica en que aquesta màgia no agrada a tothom, i a més aquests últims miren de treure l'encant i la il·lusió de bona part de la ciutadania. No és pas nova l'actitud del líder d'Unió dient sarcàsticament que la "independència" és la paraula màgica que ho arregla tot. L'hoste del Palace fa temps que actua com un aixafaguitarres, potser perquè li agrada més tocar la bateria, el violí quan ha de donar explicacions per ser sincer, o tocar allò que no sona en definitiva. En fi, que l'home continua entestat a fer mèrits per convertir-se en l'esgarriacries oficial de la federació nacionalista.

D'aquesta manera, Josep Antoni Duran i Lleida aprofitava la clausura de l'Escola d'Estiu d'Unió per tornar a posar cullerada amb la seva particular visió del que ha de ser Catalunya, una autonomia amb certes competències blindades, no fos cas que el titllessin de conservador i unionista, però sobretot fidel a Espanya. Tot i així, el veterà líder democristià expressà el seu desig de renovació per tal de tornar a recuperar la confiança de l'electorat. Aquest nou intent de tornar "marcar territori" a l'estil del cans, lluny dels que pensen que és pixar fora de test, podria tenir quelcom a veure amb la darrera enquesta publicada per El Periódico, segons la qual CiU obtindria millors resultats si els dos partits que en formen part es presentessin per separat.

Resulta també interessant l'article que el periodista Francesc-Marc Álvaro publicava al seu bloc sobre una possible renuncia del president Mas a no encapçalar el cartell electoral en cas que Convergència i Esquerra unissin forces presentant una candidatura unitària en unes probables eleccions plebiscitàries. Aquest possible nou apropament d'aquestes formacions arriba en un moment en que els republicans tornen a ser temptejats pels convergents, no pas pels d'Unió, que sempre han vist els independentistes amb malfiança i sovint amb animadversió.

Animadversió i gran estupefacció és el que causà en el seu dia el manifest que 33 jutges catalans van signar a favor de la consulta. Lluny de deixar-ho en simple anècdota, fruit de la llibertat d'expressió. el Consell General del Poder Judicial, personalitzar en la figura del Promotor d'Acció Disciplinària ha remès un qüestionari indagant els motius que portaren a aquests funcionaris a avalar el document. Lluny d'arxivar l'expedient, l'alta instància ha preferit utilitzar fil per randa les mateixes preguntes plantejades pel sindicat ultradretà Manos Limpias, un fet lamentable perquè no deixa de ser una declaració d'intencions en tota regla.

La perla d'aquest primer dia de la setmana té com a protagonista el rei de la selva, perquè un dels dos lleons de la porta principal del Congrés de Diputats s'ha convertit en notícia, no tant per ser símbol d'aquesta institució, sinó per la manca d'atributs a l'entrecuix. 
Ja ho diuen els entesos que "No es tan bravo el león como lo pintan", i en el cas d'aquest felí mai millor dit, perquè de fet el paper que tenen és gairebé testimonial ja que són les lleones les que cacen i fan tota la feina, com ja passa en altres àmbits.
En un gest de bona voluntat i alhora màrqueting, la cadena va oferir-se a pagar la reconstrucció de l'animal, però el govern a través del ministeri de Cultura ha rebutjar-la ja que el defecte es produí ja en el seu origen, quan van desmotllar l'escultura i ara l'"afegitó" amb nous materials tindria efectes nocius sobre l'actual lleó.

Sigui com sigui, tampoc es fa estrany veure una escultura capada, tenint en compte que l'afició que tenen a la Villa y Corte per tallar orejas y rabos.

Reaccions: