Victòria serena

Bon dia i bon dilluns internautes. David Starr Jordan, un prestigiós naturalista escrivia a finals del S.XX que 'La saviesa consisteix en saber quin és el següent pas; la virtut, en fer-lo.' Comentari que podem aplicar al que sembla ser la filosofia d'Oriol Junqueras que lluny de fer sang vers els seus rivals després de guanyar les eleccions europees a Catalunya va mostrar-se conciliador i confiat en que els resultats afavoriran que hi hagi consulta. Aquesta victòria a Catalunya no deixa de ser simptomàtica tenint en compte que des de 1936 els republicans no acariciaven un èxit com aquest. Així ho indicaven algunes enquestes publicades al llarg de la campanya, però es clar, sempre hi havia el dubte de si els indicis d'aquest canvi de cicle acabaria materialitzant-se en detriment de CiU, que tot i la segona posició ha aguantat força bé el desgast al capdavant del govern.

Diuen els que coneixen el president d'ERC que és un home que sap gestionar molt bé els èxits i precisament, aquesta prudència allunyada de l'eufòria podria ser fruit del full de ruta que té la formació republicana. Aquests moviments es traduïrien segons diverses fonts en la més que possible entrada dels republicans al govern de la Generalitat, un cop superada amb nota la prova europea i serviria per reforçar la unitat de cara al 9-N.

Si a Espanya la desfeta del PSOE ha estat sonada tot i el "peixet" donat per les ficades de pota del candidat PoPular, a casa nostra el PSC també ha estat castigat durament amb la pèrdua de 21 punts (prop de 300.000 vots) respecte a les darreres europees del 2009, passant de ser la primera força a la tercera com ja passà a les últimes autonòmiques. Veurem si l'autocrítica que feia ahir l'encara líder dels socialistes catalans porta el partit de Navarro a convocar un congrés extraordinari tal com demanen els crítics o bé prefereix enfonsar-se amb la seva matriu del carrer Ferraz solidaritzant-se amb un Rubalcaba tocat de mort, que estaria pensant avançar les primàries i no presentar-s'hi un cop perduts 8 eurodiputats dels 22 que tenia fins ara.

L'abstenció de gairebé el 55% no ajudà gaire a PP i PSOE que van veure com perdien 2,7 milions de vots el primer i 2,4 milions el segon. D'aquesta manera, malgrat que els PoPulars guanyaren a nivell espanyol, la victòria fou amarga observant les cares llargues, la de Sánchez-Camacho més que altres, perquè només aconseguiren 16 dels 23 escons que tenien a Brussel·les. Per això mateix els pocs que esperaven que Rajoy aparegués al balcó del carrer Génova es quedaren amb les ganes perquè el president de la formació estava desaparegut en combat i això que havia guanyat.

Al marge de la pèrdua de confiança en el bipartidisme destaca l'augment de les forces d'esquerra, personalitzades en IU i Podemos, la gran sorpresa de la llarga nit electoral. La flamant i nova formació del professor Pablo Iglesias feu saltar totes les previsions i aconseguí 5 eurodiputats, una gesta impressionant pel poc suport mediàtic que s'ha vist compensat per la gran acceptació que ha tingut a les xarxes socials, canalitzant bona part dels indignats del 15-M que han vist en aquest partit una llum allunyada dels tradicionals polítics.

Però com que en aquesta vida i possiblement en l'altra mai no plou a gust de tothom, tampoc en sortí massa beneficiat el partit de Vidal Quadras (VOX) el qual quedà sense representació europea. Un fet paradoxal si tenim en compte que a bona part dels països membres han vist incrementat el nombre de partidaris de les formacions feixistes i d'ultradreta que es declaren obertament contràries a la UE, quelcom que haurien de tenir en compte aquests funcionaris que triem cada cinc anys perquè les seves polítiques no només desaniment la ciutadania sinó que afavoreixen els fantasmes del passat com a grans beneficiats de l'euroescepticisme.

En l'àmbit de les perles destacarem dos esveniments que al marge de la indignació que produeixen ens mostren la realitat d'aquest país que pretén promocionar la Marca España amb valors més que qüestionables com a símbol de modernitat. Si divendres coneixíem que la Junta Electoral havia admès el recurs d'un seguidor de l'Atlètic de Madrid per lliurar-se de ser vocal a una mesa electoral pel simple fet d'assistir a la final de la Champions a Lisboa, també ens assabentàvem d'un altre cas molt més flagrant. Segons va explicar ella mateixa a 8TV, a una catalana que treballa a Dublín li fou rebutjat el recurs perquè el contracte que acreditava que li impedia venir perquè treballa a la capital irlandesa estava en anglès i com que ningú de l'organisme electoral no parlava anglès la nostra protagonista va haver de pagar-se el bitllet d'avió i presentar-se al col·legi sí o sí.

En fi internautes, com deia l'assagista Elbert Hubbard: 'Tot home és un ximple com a mínim cinc minuts al dia. La saviesa consisteix a no sobrepassar-ne el límit' i em temo que aquesta gent l'ha superat amb escreix.

Reaccions: