Que bonics són els anuncis

Bon dia i bon dimarts internautes. Escrvia fa més de dos segles el Poeta i dramaturg alemany Johann Wolfgang von Goethe que 'Tot aquell que aspira al poder ja ha venut la seva ànima al diable.' En aquest sentit l'actualitat política a vegades té girs inesperats que no són fruit de la casualitat sinó de tensions entre bambolines. Això és probablement ha passat en la que semblava imminent adjudicació de l'externalització de la publicitat de TV3 al poderós Grup Godó. Evidentment, com sempre en aquests casos hi ha dues versions, l'oficial i "l'oficiosa". En la primera la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) argumenta que s'ha desestimat la licitació degut a una lleugera recuperació econòmica, evitant d'aquesta manera que una empresa aliena a l'estructura pública se'n fes càrrec. Però es clar, després hi ha la versió menys amable que explicaria tensions importants que res tenen a veure amb el "departament d'anuncis" i sí respecte el tractament que La Vanguardia i 8TV fan del procés català. 

Si bé algunes fonts parlaven d'un armistici entre Govern i Godó amb la concessió multimilionària de la publicitat, la cosa sembla que ha anat per altres viaranys no massa favorables a la Tercera Via de "confederal" de Duran i "federal" de Navarro. Aquest gest del govern català facilitarà certa serenor vers el clima de tensió amb els treballadors de la Televisió de Catalunya. Però com que en aquest món no tot són flors i violes, els analistes ja auguren un increment notable d'hostilitat per part del grup mediàtic que ja tenia coll avall quedar-se amb aquesta llaminadura. Serà interessant veure si tal com diu un vell proverbi "La venjança és un plat que es serveix fred", i em temo que en aquest cas La Vanguardia deu tenir accions a La Sirena.

En un altre àmbit, la federació nacionalista va rebre amb certa fredor les declaracions d'un dels seus candidats a presidir la Comissió Europea, després que el luxemburguès Jean-Claude Juncker, assegurés que estava al 100x100 d'acord amb les tesis de Rajoy sobre el mal negoci que suposaria una Catalunya independent. Cal recordar que Juncker forma part del Partit Popular Europeu, grup al que també pertany Unió Democràtica, quelcom que incomoda força Convergència perquè veuen afeblida la posició per defensar la consulta. La veritat és que Ramon Tremosa i Francesc Gambús van mirar de salvar els mobles restant-ne importància, però a l'igual que la tesi de Pere Navarro fa aigües assegurant que convençarà al PSOE perquè accepti la consulta, la de CiU no s'aguanta ni amb pinces si pretén convencer un ferm aliat de Mariano Rajoy.

En el terreny sísmic La Vanguardia publica la notícia sobre l'informe eleborat per ha estat facilitat per l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) que demostra la relació directa entre els terratrèmols i l'activitat de la plataforma Castor. Aquest estudi deixa en evidència entre altres a l'empresari per excel·lència del PP, Florentino Pérez, que sempre va afirmar que la seva empresa havia tingut en compte totes les mesures mediambientals i no es podia assegurar la responsabilitat de la seva empresa en aquests moviments tectònics. Òbviament, després que saltés aquesta notícia cap portaveu de l'empresa explotadora de gas ha volgut fer declaracions. El més curiós del fet, o no, és que l'informe no l'ha fet públic el govern central sinó el diputat d'IU al Congrés Ricardo Sixto, ja que l'executiu està més per protegir els interessos dels seus amics que per fer públiques veritats que fan "tremolar" falsos discursos.
 

De la lamentable crònica negra d'ahir per l’assassinat d’Isabel Carrasco, presidenta de la Diputació de Lleó, presumptament a mans de dues afiliades al PP, que per causalitat són la dona i filla d'un comissari de policia. Com que aquesta publicació no se centra en la morbositat ni els successos, només destacarem la reacció del responsable de xarxes socials del PP valencià, Luis Salom, que ahir la nit aprofitava el Twitter per culpar del tràgic final de Carrasco a la revista catalana El Jueves pel simple fet d'haver-li dedicat fa un cert temps unes vinyetes criticant-la, i això segons Salon va crear un clima d'odi que ha acabat amb la seva vida.

La perla d'avui ens apropa al sempre apassionant i discutit món de les mesures. Si el cap de setmana el festival d’Eurovisió en sorprenia no només per la barba de la Conchita, sinó també per dues estelades entre el públic, la informació del diari El País també deu haver deixat a més d'un desconcertat. Segons llegim, una de les moltes estratègies per evitar la desafecció dels catalans vers els símbols espanyols consisteix en fer-los més visibles, per aquest motiu des de fa uns mesos han començat a canviar la mida de la "roja y gualda" dels principals edificis estatals. D'aquesta manera, ja són apreciables, que no apreciades, les noves dimensions de la bandera a la Capitania General de Catalunya, la residència d'oficials de l'avinguda Diagonal, o les comissaries. Llàstima que encara no hagin entès que no importa la midasinó com la utilitzis, la bandera (malpensats).

Reaccions: