No són tan diferents

Bon dia i bon dilluns internautes. 'El narcisisme de les petites diferències, és l'obsessió per diferenciar d'allò que resulta més familiar i semblant.' Aquestes són paraules Sigmund Freud, un dels pares de la psicoanàlisi que il·lustren perfectament el joc de les diferències que tant s'esforcen a explicar els partits en temps electoral. Ara bé, aquest cap de setmana La Vanguardia ha dedicat bona part de les seves pàgines a una macroenquesta elaborada per l'empresa Feed-back en la que es plantejaven diversos escenaris electorals. 

Al marge del que ja apunten altres sondejos, queda clar el frec a frec a nivell espanyol entre PP i PSOE pels comicis europeus del proper 25 de maig, data per cert que en prou feines coneixen bona part dels electors i demostren que no van massa desencaminades per estimacions de fins a 60% d'abstenció a nivell estatal. Però el més interessant d'aquest sondeig se centra en la intenció de vot de cara a les legislatives del 2016 que demostra un daltabaix de l'anomenat bipartidisme, traduint-se en la pèrdua de 42 escons per part del PP i 5 del PSOE, mentre el partit de Rosa Díez (UPyD) i la formació de Cayo Lara (IU) veurien incrementat notablement la seva presència a les Corts Espanyoles.

Dubto molt que els estrategues dels partits més castigats hauran assistit a la meditació multitudinària el mestre de Zen Nhat Hanh ha fet al cap i casal de Catalunya aquest cap de setmana, però qui sí s'ha pronunciat al respecte han estat dos polítics prou representatius: Miguel Arias Cañetes i Felipe González. Mentre el candidat PoPular a les europees no descarta un futur pacte amb els socialistes, l'expresident del govern... Tampoc. El dirigent socialista que ahir estava al programa que Ana Pastor té a la Sexta, "si el país ho necessita és farà", i a ningú li passa per alt que aquesta aliança tindria també com objectiu aturar qualsevol intent de catalans i bascos de canviar el model d'estat, per molt federalisme que se'ns vulgui vendre.  González no va eludir la pregunta de la periodista quan li pregunta sobre el seu "avorriment" en el consell d'administració de Gas Natural, i aquest confessà que s'ho havia repensat abandonar-lo, però que no veuria malament debatre sobre la conveniència ètica de que els expresidents fitxin per grans empreses. Això sí, matitzà que una cosa és l'ètica i l'altre la legalitat, no fos cas que li traiéssim la seva pluriocupació que l'ajuda a arribar a final de mes.

I es clar, davant d'aquest panorama força desolador per la pèrdua de poder, la solució miraculosa emprada des de sempre ha estat apel·lar al vot útil. Si més no, això és el que feia en un dels mitings la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, la qual afirmava amb la boca no precisament petita que el vot als partits petits no serveix de res i cal donar-lo a les grans formacions. Parlant de grans, destacada és la pèrdua de vots que el sondeig atribueix al PSC a Catalunya, passant del 36% que obrtingué el 2009 a un irrisori 17%, força distanciat de CiU i ERC que estarien gairebé empatats.

L'enquesta no podia deixar arraconada la consulta i és aquí on també observem el que acostuma a passar, qui paga mana, un fet que evidencia el fet que La Vanguardia destaca amb gran riquesa tipogràfica que la solució preferida pels catalans passa pel pacte fiscal i el blindatge de competències, és a dir, la famosa Terecera Via defensada per Duran. Després de cuinar els resultats, el diari destaca que el percentatge de partidaris i detractors de la independència és gairebé idèntic amb una lleugera diferència a favor del Sí, vist que quedaria poc dissimulat que l'avantatge fou més ampli, sobretot perquè aquells que defensen marxar no es plantegen blindar competències quan de fet amb la independència les tindríem totes.

La perla del dia té efectes psicotròpics, almenys això és el que revela el diari britànic The Sunday Times, el qual destaca que el gran consum de cocaïna al país ha provocat certa alarma entre les autoritats sanitàries. El problema és que aquesta dependència ha fet que les anàlisis de l'aigua potable hagin registrat nivells de cocaïna, ibuprofè i cafeïna entre altres, que malgrat el seu sanejament no aconsegueix reduir del tot aquestes substàncies. 

Vist com van les coses, no ens estranyaria que el govern espanyol s'agafi a aquest argument amb pinces i acabi afirmant que el primer ministre Cameron va permetre el referèndum escocès a causa de la seva addicció a l'aigua.

Reaccions: